Diferència entre les revisions de "Pantanada de Tous"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Pantanada de Tous''' fon l'inundació que el [[20 d'octubre]] de l'any [[1982]] va afectar a la conca del [[Xúquer]] pel trencament del Pantà de [[Tous]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]), produint-se pluges torrencials en el restant de la [[Comunitat Valenciana]] i la [[Regió de Múrcia]]. | + | [[Archiu:Pantanada de Tues de 1982.png|300px|miniaturadeimagen|Pantanada de Tous de 1982]] |
| + | [[Archiu:Benimuslem 2016. 17.JPG|miniaturadeimagen|Indicació de l'altura alcançada por las aïgues en la frontera de l'iglésia de la Concepció de [[Benimuslem]].]] | ||
| + | [[Archiu:Cárcer 14.jpg|miniaturadeimagen|Marca de l'altura de l'aigua en la localitat de [[Càrcer]].]] | ||
| + | La '''Pantanada de Tous''' fon l'inundació que el [[20 d'octubre]] de l'any [[1982]] va afectar a la conca del [[Xúquer]] pel trencament del [[Pantà de Tous|Pantà]] de [[Tous]] ([[Província de Valéncia|Valéncia]]), produint-se pluges torrencials en el restant de la [[Comunitat Valenciana]] i la [[Regió de Múrcia]]. | ||
| + | |||
| + | == Acontenyiments == | ||
| + | |||
| + | El [[19 d'octubre]] de l'any 1982 varen escomençar les primeres pluges d'entitat a lo llarc de la [[Mar Mediterrànea|costa mediterrànea]], per la casi estrangulació d'un fort tàlvec en altura sobre la [[Península Ibèrica|península]], l'interrupció del fluix de vents de l'oest i la formació d'una zona depresionària al nort d'[[Alger]]. La nit del 19 al 20 d'octubre es va formar un impressionant complex convectiu de mesoescala que va permanéixer pràcticament estàtic sobre el [[llevant]], provocant un autèntic diluvi que es va prolongar a lo llarc del dia següent. | ||
| + | |||
| + | Les pluges varen superar els 100 m3 en la major part de la conca del Xúquer i els 600 m3 en un àrea de 700 km² aigües dalt del pantà. Segons senyes oficials de les distintes estacions de la zona i les isoyetes traçades d'acort a elles, la pluja precipitada aigües dalt de Tous hauria aplegat als 2.000 hm³. Açò va causar una gran afluència d'aigua, i per la deficiència dels murs (construcció d'escullera) i davant l'impossibilitat d'obrir les comportes, per una successió d'acontenyiments inesperats (pèrdua de corrent elèctrica per l'intensa pluja i fallo del grup electrogen d'emergència per inundació de la sala), el pantà de Tous va començar a desbordar-se. | ||
| + | |||
| + | L'assut es va vindre avall cap a les 19:15h del 20 d'octubre, originant una riuada en una punta de 16.000 m³/s, una de les majors registrades en [[Espanya]], arrasant les comarques de la [[Ribera Alta]] i la [[Ribera Baixa]]. Si be la no obertura de les comportes pot semblar que fora la causa de l'afonada, potser no s'haguera pogut salvar l'assut, perque el cabal d'entrada possiblement va superar el cabal de disseny de 7.000 m³/s. | ||
| + | |||
| + | En les poblacions més immediates al pantà ([[Sumacàrcer]], [[Gavarda]] i [[Beneixida]]) l'aigua va aplegar als huit metros d'altura i la major part de les cases varen acabar en greus deficiències estructurals provocades per la violència i la força de l'aigua. Per esta situació, i en l'intenció de protegir als pobles en més risc de futures avingudes, es varen traslladar els núcleus urbans de Gabarda i Beneixida a zones més elevades. En el cas de Beneixida només es conserva l'iglésia del poble. En el cas de Gavarda l'iglésia i algunes cases habitades s'han mantingut en la seua ubicació. En Sumacàrcer no s'ha fet cap trasllat. En ciutats com [[Carcaixent]] o [[Alzira]] es varen superar els quatre metros: l'aigua aplegava al primer pis d'altura en alguns barris i la població va tindre que refugiar-se en les montanyes pròximes. Els morts varen superar els 30 i els danys materials varen ser molt quantiosos. | ||
| + | |||
| + | En el cas de [[Sueca]] fon el paper de l'[[Albufera]] el que va salvar la ciutat d'un més que provable desastre, el riu es va dividir en dos, una part va continuar el seu curs normal cap a Cullera, ubicada junt a la desembocadura del riu, i l'atre braç se va desviar cap a l'Albufera, per lo que la ciutat va quedar completament aïllada com una illa en mig del riu. Alguns testics que ocupaven càrrecs de responsabilitat, afirmen que per la colaboració entre els alcaldes de [[Valéncia]] i Sueca, esta ciutat i en general tota [[la Ribera]], no va sofrir majors danys degut a que este, quan es va donar conte de la magnitut del problema, va solicitar a l'alcalde de Valéncia, en aquella época el socialiste [[Ricard Pérez Casado]], que ordenara l'obertura de les diferents goles en que conta l'Albufera (que són les que s'utilisen per a deixar eixir l'aigua d'esta a la mar) i aixina afavorir una major capacitat de desaiguador. Esta va ser, sense cap dubte, una de les poques llabors preventives que es varen portar a terme davant l'avís de la riuada del riu. | ||
| + | |||
| + | Va haver atres dos núcleus de precipitació intensa en la [[Comunitat Valenciana]] a on es varen superar els 200 m3: la ciutat d'[[Alacant]], a on varen caure 217 m3 en poques hores causant 3 morts, una riuada de 400 m³/s en la Rambla de les Ovelles i inundacions en el centre i numerosos barris; i [[Morella]], en el noroest de la [[província de Castelló]], a on el [[riu Bergantes]], subafluent de l'[[Riu Ebre|Ebre]], va experimentar una forta riuada. | ||
| + | |||
| + | Les comarques de la [[Ribera Alta]] i [[Ribera Baixa|Baixa]] varen ser socorregudes per l'eixèrcit que va manar centenars d'efectius per a ajudar a la població a netejar i intentar recuperar les diferents poblacions. Les principals tasques a part de la neteja varen ser encaminades a restablir l'aigua corrent i la llum elèctrica en la major rapidea. En les llabors i treballs de suministrament per a fer aplegar els primers vívers al màxim número de persones afectades també varen colaborar diferents organismes d'ajuda al ciutadà com la [[Creu Roja]] i [[protecció civil]]. Cal remarcar la solidaritat de les poblacions de la Comunitat i del restant del territori espanyol que no varen dubtar en enviar tots els menesters de primera necessitat que podien. El [[Papa]] [[Joan Pau II]] que es trobava en Espanya va visitar als damnificats. | ||
| + | |||
| + | Despuix de la catàstrofe es va mantindre un llarc periodo de litigis en l'[[Estat]] per a determinar quí era el culpable de les diferents negligències que es varen cometre en aquells fatídics dies. Alguns dels afectats, per desgràcia, no varen aplegar a vore el cas resolt pel seu decés ans que hi haguera una sentència ferma dictada pel [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]] en l'any [[1997]]. Es va condenar a l'Estat a indemnisar en 1'2 millons d'euros a les famílies de huit fallits. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 18:38 12 oct 2024
La Pantanada de Tous fon l'inundació que el 20 d'octubre de l'any 1982 va afectar a la conca del Xúquer pel trencament del Pantà de Tous (Valéncia), produint-se pluges torrencials en el restant de la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia.
Acontenyiments[editar | editar còdic]
El 19 d'octubre de l'any 1982 varen escomençar les primeres pluges d'entitat a lo llarc de la costa mediterrànea, per la casi estrangulació d'un fort tàlvec en altura sobre la península, l'interrupció del fluix de vents de l'oest i la formació d'una zona depresionària al nort d'Alger. La nit del 19 al 20 d'octubre es va formar un impressionant complex convectiu de mesoescala que va permanéixer pràcticament estàtic sobre el llevant, provocant un autèntic diluvi que es va prolongar a lo llarc del dia següent.
Les pluges varen superar els 100 m3 en la major part de la conca del Xúquer i els 600 m3 en un àrea de 700 km² aigües dalt del pantà. Segons senyes oficials de les distintes estacions de la zona i les isoyetes traçades d'acort a elles, la pluja precipitada aigües dalt de Tous hauria aplegat als 2.000 hm³. Açò va causar una gran afluència d'aigua, i per la deficiència dels murs (construcció d'escullera) i davant l'impossibilitat d'obrir les comportes, per una successió d'acontenyiments inesperats (pèrdua de corrent elèctrica per l'intensa pluja i fallo del grup electrogen d'emergència per inundació de la sala), el pantà de Tous va començar a desbordar-se.
L'assut es va vindre avall cap a les 19:15h del 20 d'octubre, originant una riuada en una punta de 16.000 m³/s, una de les majors registrades en Espanya, arrasant les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Si be la no obertura de les comportes pot semblar que fora la causa de l'afonada, potser no s'haguera pogut salvar l'assut, perque el cabal d'entrada possiblement va superar el cabal de disseny de 7.000 m³/s.
En les poblacions més immediates al pantà (Sumacàrcer, Gavarda i Beneixida) l'aigua va aplegar als huit metros d'altura i la major part de les cases varen acabar en greus deficiències estructurals provocades per la violència i la força de l'aigua. Per esta situació, i en l'intenció de protegir als pobles en més risc de futures avingudes, es varen traslladar els núcleus urbans de Gabarda i Beneixida a zones més elevades. En el cas de Beneixida només es conserva l'iglésia del poble. En el cas de Gavarda l'iglésia i algunes cases habitades s'han mantingut en la seua ubicació. En Sumacàrcer no s'ha fet cap trasllat. En ciutats com Carcaixent o Alzira es varen superar els quatre metros: l'aigua aplegava al primer pis d'altura en alguns barris i la població va tindre que refugiar-se en les montanyes pròximes. Els morts varen superar els 30 i els danys materials varen ser molt quantiosos.
En el cas de Sueca fon el paper de l'Albufera el que va salvar la ciutat d'un més que provable desastre, el riu es va dividir en dos, una part va continuar el seu curs normal cap a Cullera, ubicada junt a la desembocadura del riu, i l'atre braç se va desviar cap a l'Albufera, per lo que la ciutat va quedar completament aïllada com una illa en mig del riu. Alguns testics que ocupaven càrrecs de responsabilitat, afirmen que per la colaboració entre els alcaldes de Valéncia i Sueca, esta ciutat i en general tota la Ribera, no va sofrir majors danys degut a que este, quan es va donar conte de la magnitut del problema, va solicitar a l'alcalde de Valéncia, en aquella época el socialiste Ricard Pérez Casado, que ordenara l'obertura de les diferents goles en que conta l'Albufera (que són les que s'utilisen per a deixar eixir l'aigua d'esta a la mar) i aixina afavorir una major capacitat de desaiguador. Esta va ser, sense cap dubte, una de les poques llabors preventives que es varen portar a terme davant l'avís de la riuada del riu.
Va haver atres dos núcleus de precipitació intensa en la Comunitat Valenciana a on es varen superar els 200 m3: la ciutat d'Alacant, a on varen caure 217 m3 en poques hores causant 3 morts, una riuada de 400 m³/s en la Rambla de les Ovelles i inundacions en el centre i numerosos barris; i Morella, en el noroest de la província de Castelló, a on el riu Bergantes, subafluent de l'Ebre, va experimentar una forta riuada.
Les comarques de la Ribera Alta i Baixa varen ser socorregudes per l'eixèrcit que va manar centenars d'efectius per a ajudar a la població a netejar i intentar recuperar les diferents poblacions. Les principals tasques a part de la neteja varen ser encaminades a restablir l'aigua corrent i la llum elèctrica en la major rapidea. En les llabors i treballs de suministrament per a fer aplegar els primers vívers al màxim número de persones afectades també varen colaborar diferents organismes d'ajuda al ciutadà com la Creu Roja i protecció civil. Cal remarcar la solidaritat de les poblacions de la Comunitat i del restant del territori espanyol que no varen dubtar en enviar tots els menesters de primera necessitat que podien. El Papa Joan Pau II que es trobava en Espanya va visitar als damnificats.
Despuix de la catàstrofe es va mantindre un llarc periodo de litigis en l'Estat per a determinar quí era el culpable de les diferents negligències que es varen cometre en aquells fatídics dies. Alguns dels afectats, per desgràcia, no varen aplegar a vore el cas resolt pel seu decés ans que hi haguera una sentència ferma dictada pel Tribunal Suprem en l'any 1997. Es va condenar a l'Estat a indemnisar en 1'2 millons d'euros a les famílies de huit fallits.