Diferència entre les revisions de "Francesc (Papa)"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, el dia [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina. | La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, el dia [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Jamai provoques llàgrimes en un rostre que t'ha regalat els seus millors somriures.|Papa Francesc}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:46 30 set 2024
Francesc o Francesc I (en llatí Franciscus PP), de nom secular Jorge Mario Bergoglio (Buenos Aires, Argentina; 17 de decembre de 1936) és el 266º i actual Papa de l'Iglésia Catòlica. Com a tal, es el Cap d'Estat de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Depuix la renúncia al càrrec de Benet XVI, fon triat el 13 de març de 2013 en la quinta votació efectuada durant el segon dia de cònclau.
Previament a entrar al seminari com a novici de la Companyia de Jesús treballà una temporada com tècnic químic. En l'any 1969 fon ordenat sacerdot. Entre 1973 i 1979 fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys 1980 i 1986 fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Despuix d'un breu pas per Alemanya i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia 20 de maig de 1992, Sant Joan Pau II designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el 3 de juny de 1997 va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, el dia 28 de febrer de 1998, es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Amón, Rubén (13 de marzo de 2013). «El argentino Jorge Mario Bergoglio será el Papa Francisco». El mundo
- Santa Sede. «Biografía de Jorge Mario Bergoglio, SJ» (en italià)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Andrés Beltramo (2015). La reforma en marcha. Stella Maris. ISBN 978-84-16128-39-6
- Austen Ivereigh (2015). El gran reformador. Ediciones B. ISBN 978-84-666-5628-3
- Sergio Rubín, Francesca Ambrogetti (2010). El jesuita: conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio. Vergara Editor. ISBN 978-9501524505
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francesc (Papa).
| Predecessor: Benet XVI |
 2013-actualitat |
Successor: En el càrrec |