Diferència entre les revisions de "Virrei de Valéncia"
(No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província. | + | El '''virrei''' fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província. |
− | La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i | + | La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels [[Reis Catòlics]] i el seu net [[Carles I d'Espanya|Carles V]], per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Posteriorment a la [[Guerra de les Comunitats]] en [[Castella]] i la de [[Guerra de les Germanies|Germanies]] en [[Aragó]], va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort en [[Madrit]] per [[Felip II]], en l'excepció del breu periodo en que [[La Cort]] se va traslladar a [[Valladolit]] en el regnat de [[Felip III]]. |
Valéncia fon u dels 5 [[Virregnats]] de la Península. | Valéncia fon u dels 5 [[Virregnats]] de la Península. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
| [[Germana de Foix]], viuda de [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando El Catòlic]] || align="center" | [[1523]] - [[1526]] || | | [[Germana de Foix]], viuda de [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando El Catòlic]] || align="center" | [[1523]] - [[1526]] || | ||
|- | |- | ||
− | | | + | | Germana de Foix i [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria|Ferrando d'Aragó]] || align="center" | [[1526]] - [[1537]] || Matrimoni |
|- | |- | ||
− | | [[Ferrando d'Aragó, Duc de | + | | [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria|Ferrando d'Aragó]], Duc de Calàbria || align="center" | [[1537]] - [[1550]] || [[Regne de Nàpols|Napolità]] |
|- | |- | ||
| [[Lorenzo de Villarrasa]] || align="center" | [[1550]] - [[1553]] || 1a vegada. Interí | | [[Lorenzo de Villarrasa]] || align="center" | [[1550]] - [[1553]] || 1a vegada. Interí | ||
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
| [[Íñigo López d'Hurtado de Mendoza]], Marqués de Mondéjar || align="center" | [[1572]] - [[1575]] || | | [[Íñigo López d'Hurtado de Mendoza]], Marqués de Mondéjar || align="center" | [[1572]] - [[1575]] || | ||
|- | |- | ||
− | | [[Vespasià I Gonzaga|Vespasiano Gonzaga Colonna]], Duc de Sabbioneta || align="center" | [[1575]] - [[1578]] || [[Regne de | + | | [[Vespasià I Gonzaga|Vespasiano Gonzaga Colonna]], Duc de Sabbioneta || align="center" | [[1575]] - [[1578]] || [[Regne de Nàpols|Napolità]] |
|- | |- | ||
| [[Pedro Manrique de Lara]], Duc de Nájera || align="center" | [[1578]] - [[1580]] || | | [[Pedro Manrique de Lara]], Duc de Nájera || align="center" | [[1578]] - [[1580]] || | ||
Llínea 37: | Llínea 37: | ||
| [[Francisco de Moncada i Folc de Cardona]], Marqués d'Aytona || align="center" | [[1580]] - [[1595]] || | | [[Francisco de Moncada i Folc de Cardona]], Marqués d'Aytona || align="center" | [[1580]] - [[1595]] || | ||
|- | |- | ||
− | | [[Francisco de Sandoval i Rojas, primer Duc de Lerma|Francisco Gómez de Sandoval i Rojas]], | + | | [[Francisco de Sandoval i Rojas, primer Duc de Lerma|Francisco Gómez de Sandoval i Rojas]], Marqués de Dénia || align="center" | [[1595]] - [[1597]] || |
|- | |- | ||
| [[Juan Alonso Pimentel d'Herrera]], Comte de Benavente || align="center" | [[1598]] - [[1602]] || | | [[Juan Alonso Pimentel d'Herrera]], Comte de Benavente || align="center" | [[1598]] - [[1602]] || | ||
Llínea 47: | Llínea 47: | ||
| [[Luis Carrillo de Toledo]], Marqués de Caracena || align="center" | [[1606]] - [[1615]] || | | [[Luis Carrillo de Toledo]], Marqués de Caracena || align="center" | [[1606]] - [[1615]] || | ||
|- | |- | ||
− | | [[ | + | | [[Goméz IV Suárez de Figueroa i Córdoba|Gómez Suárez de Figueroa]], Duc de Fira || align="center" | [[1615]] - [[1618]] || |
|- | |- | ||
| [[Antonio Pimentel|Antonio Pimentel i Toledo]], Marqués de Tavara || align="center" | [[1618]] - [[1622]] || | | [[Antonio Pimentel|Antonio Pimentel i Toledo]], Marqués de Tavara || align="center" | [[1618]] - [[1622]] || | ||
|- | |- | ||
− | | align="center" colspan=1 rowspan=16 | [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]]<br/>(1621 - 1665) || [[Enrique d'Àvila i Guzmán]], | + | | align="center" colspan=1 rowspan=16 | [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]]<br/>(1621 - 1665) || [[Enrique d'Àvila i Guzmán]], Marqués de Povar || align="center" | [[1622]] - [[1627]] || |
|- | |- | ||
| [[Luis Ferrer de Cardona]] || align="center" | [[1627]] - [[1628]] || Interí | | [[Luis Ferrer de Cardona]] || align="center" | [[1627]] - [[1628]] || Interí | ||
Llínea 61: | Llínea 61: | ||
| [[Fernando de Borja i d'Aragó]], Marqués d'Esquilache || align="center" | [[1635]] - [[1640]] || | | [[Fernando de Borja i d'Aragó]], Marqués d'Esquilache || align="center" | [[1635]] - [[1640]] || | ||
|- | |- | ||
− | | [[Federico Colonna (virrei)|Federico Colonna]], Príncip de Butera || align="center" | [[1640]] - [[1641]] || [[Regne de | + | | [[Federico Colonna (virrei)|Federico Colonna]], Príncip de Butera || align="center" | [[1640]] - [[1641]] || [[Regne de Nàpols|Napolità]] |
|- | |- | ||
| [[Antonio Juan Luis de la Porca]], Duc de Medinaceli || align="center" | [[1641]] - [[1642]] || | | [[Antonio Juan Luis de la Porca]], Duc de Medinaceli || align="center" | [[1641]] - [[1642]] || | ||
Llínea 83: | Llínea 83: | ||
| [[Antonio Pedro Sancho Dávila i Osorio|Antonio Pedro Álvarez Ossorio]], Marqués d'Astorga || align="center" | [[1664]] - [[1666]] || | | [[Antonio Pedro Sancho Dávila i Osorio|Antonio Pedro Álvarez Ossorio]], Marqués d'Astorga || align="center" | [[1664]] - [[1666]] || | ||
|- | |- | ||
− | | valign="top" align="center" colspan=1 rowspan=13 | Regència<br/>de<br/>[[Mariana d' | + | | valign="top" align="center" colspan=1 rowspan=13 | Regència<br/>de<br/>[[Mariana d'Àustria|Mariana<br/>de<br/>Àustria]]<br/>(1665 - 1675)<br/><br/><br/><br/><br/><br/> [[Carles II d'Espanya|Carlos II]]<br/>(1675 - 1700) || [[Gaspar Felipe de Guzmán i Mejía]], marqués de Lleganés || align="center" | [[1666]] - [[1667]] || |
|- | |- | ||
| [[Diego Felipe de Guzmán]], Marqués de Lleganés || align="center" | [[1667]] - [[1669]] || | | [[Diego Felipe de Guzmán]], Marqués de Lleganés || align="center" | [[1667]] - [[1669]] || | ||
Llínea 122: | Llínea 122: | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
− | + | ||
− | {{Traduït de|es|Virrey}} i {{Traduït de|es| | + | {{Traduït de|es|Virrey}} i {{Traduït de|es|Anexo:Virreyes_de_Valencia}} |
[[Categoria:Virreis de Valéncia]] | [[Categoria:Virreis de Valéncia]] |
Última revisió del 12:51 24 set 2024
El virrei fon l'encarregat d'administrar i governar, com a representant i en nom del rei, un país o una província.
La figura va tindre especial importància en la Corona espanyola a partir dels Reis Catòlics i el seu net Carles V, per l'enorme acumulació de territoris que, per la seua dispersió i l'impossibilitat de comunicacions ràpides no podia gestionar-se de forma centralisada. Posteriorment a la Guerra de les Comunitats en Castella i la de Germanies en Aragó, va quedar clar que el centre vital de la monarquia seria Castella, se va confirmar en l'establiment definitiu de La Cort en Madrit per Felip II, en l'excepció del breu periodo en que La Cort se va traslladar a Valladolit en el regnat de Felip III.
Valéncia fon u dels 5 Virregnats de la Península.
La següent és una llista dels virreis de Valéncia:
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Virrey de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA. i
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Virreyes_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.