Diferència entre les revisions de "Francisco Rodríguez Adrados"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' medieval ' a ' migeval ')
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = Francisco Rodríguez Adrados
 
| nom = Francisco Rodríguez Adrados
−
| image = [[Archiu:Franro.jpg|thumb|250px]]
+
| image = [[Archiu:Franro.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 7: Llínea 7:
 
| data_naix = [[29 de març]] de [[1922]]
 
| data_naix = [[29 de març]] de [[1922]]
 
| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Espanya]]
 
| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Espanya]]
−
| data_mort =   
+
| data_mort =  [[21 de juliol]] de [[2020]]
−
| lloc_mort =   
+
| lloc_mort =  [[Madrit]] (Espanya)
 
}}
 
}}
−
'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]])​ és un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  
+
'''Francisco Rodríguez Adrados''' ([[Salamanca]], [[Espanya]], [[29 de març]] de [[1922]] - † [[Madrit]], [[21 de juliol]] de [[2020]])​ fon un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
 +
[[Archiu:Rodriadra.jpg|thumb|250px|Carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a [[Mikèl Garau Rosselló]] de l'Acadèmia de la Llengua Balear]]
  
−
Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Actualment és Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Ha colaborat també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.  
+
Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any [[1944]] per l'[[Universitat de Salamanca]]; Doctor dos anys despuix, en l'any [[1946]], per l'[[Universitat Central de Madrit]]; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de [[Madrit]] en [[1949]]; en [[1951]], en [[Barcelona]], Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any [[1952]] fins a l'any [[1988]]. Dirigí el Departament de Grec de la [[UNED]] entre [[1972]] i [[1976]]. Fon Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes ''Emerita'' i ''Revista Española de Lingüística'', de la colecció de clàssics grecs i llatins ''Alma Máter'', que publica el [[CSIC]]. Colaborà també en periòdics de tirada nacional, com ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]''.  
  
−
Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola.​ Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que és director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, és defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].
+
Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre [[Grècia]] i també l'història d'[[Espanya]], els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola.​ Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que fon director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any [[1989]], el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, era defensor de l'orige aquità dels [[Vasc|vascs]] i el [[llengua vasca|vasc]].
  
 
Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el [[21 de juny]] de [[1990]] (silló d), prenent possessió el [[28 d'abril]] de l'any següent; i en la [[Real Acadèmia de l'Història]] en [[febrer]] de l'ayn [[2004]]. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.
 
Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el [[21 de juny]] de [[1990]] (silló d), prenent possessió el [[28 d'abril]] de l'any següent; i en la [[Real Acadèmia de l'Història]] en [[febrer]] de l'ayn [[2004]]. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.
Llínea 95: Llínea 96:
 
*''Diccionario griego-español'', Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X
 
*''Diccionario griego-español'', Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X
 
**''La lexicografía griega y el diccionario griego-español'' (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105
 
**''La lexicografía griega y el diccionario griego-español'' (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105
−
*[[Tucídides]], ''Historia de la guerra del Peloponeso'', Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296
+
*[[Tucídides]], ''Historia de la guerra del Peloponés'', Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296
  
 
=== Miscelànea ===
 
=== Miscelànea ===
Llínea 108: Llínea 109:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
 
[[Image:Cafa.jpg|thumb|150px|Entrevista en el diari Valéncia Hui]]
 
[[Image:Cafa.jpg|thumb|150px|Entrevista en el diari Valéncia Hui]]
−
{{Cita|''Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo''|Francisco Rodríguez Adrados (''[[Valéncia Hui]]'', 28.02.2008)}}
 
  
 +
{{Cita|''Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo''|Entrevista a Francisco Rodríguez Adrados (''[[Valéncia Hui]]'', 28.02.2008)}}
 +
 +
{{Cita|''Comprenderá que no puedo entrar en detalles, pero coincido completamente en que el catalán no es la lengua Balear actual. Puede haber intervenido en sus orígenes, pero hoy dia el Balear y el Valenciano son lenguas muy diferentes del catalán. Siempre lo he mantenido y me ha costado disgustos''|Extracte de la carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a [[Mikel Garau Rosselló]] de l'[[Acadèmia de la Llengua Balear]] de data 31 de giner de [[2013]]}}
 +
 
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  

Última revisió del 11:24 3 set 2024

Francisco Rodríguez Adrados
Franro.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec, escritor i heleniste
Naiximent: 29 de març de 1922
Lloc de naiximent: Salamanca, Espanya
Defunció: 21 de juliol de 2020
Lloc de defunció: Madrit (Espanya)

Francisco Rodríguez Adrados (Salamanca, Espanya, 29 de març de 1922 - † Madrit, 21 de juliol de 2020)​ fon un filòlec, escritor i heleniste espanyol, membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE).

Biografia[editar | editar còdic]

Carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a Mikèl Garau Rosselló de l'Acadèmia de la Llengua Balear

Naixcut en la ciutat de Salamanca, el 29 de març de 1922. Llicenciat en Filologia Clàssica en l'any 1944 per l'Universitat de Salamanca; Doctor dos anys despuix, en l'any 1946, per l'Universitat Central de Madrit; Catedràtic de Grec en l'Institut Cardenal Cisneros de Madrit en 1949; en 1951, en Barcelona, Catedràtic de la seua Universitat; i de la Central (despuix Complutense), en l'any 1952 fins a l'any 1988. Dirigí el Departament de Grec de la UNED entre 1972 i 1976. Fon Catedràtic (Emèrit) i President d'Honor de la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics (SEEC) i de la Societat Espanyola de Llingüística. Ha segut director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística, de la colecció de clàssics grecs i llatins Alma Máter, que publica el CSIC. Colaborà també en periòdics de tirada nacional, com ABC o El Mundo.

Estudiós del món humanístic, especialment en els estudis sobre Grècia i també l'història d'Espanya, els seus treballs també han comprés investigacions i traduccions de la lliteratura grega, llatina i índia, ademés de l'espanyola.​ Expert en llingüística indoeuropea i membre del CSIC, en el que fon director del proyecte d'elaboració d'un diccionari de grec clàssic i migeval pel que va rebre el Premi de la Fundació Aristóteles Onassis d'Atenes en l'any 1989, el major proyecte lexicogràfic d'un diccionari grec-espanyol (DGE), despuix del LSJ. Com a filòlec, era defensor de l'orige aquità dels vascs i el vasc.

Ingressà en la Real Acadèmia Espanyola (RAE) el 21 de juny de 1990 (silló d), prenent possessió el 28 d'abril de l'any següent; i en la Real Acadèmia de l'Història en febrer de l'ayn 2004. Membre de l'Acadèmia d'Atenes i de l'Acadèmia Argentina de les Lletres.

A finals de l'any 2012 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d'eixe mateix any. El jurat feu recalcament en "les seues valioses incursions en la llingüística i en l'estudi de l'indoeuropeu".

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • Premi de traducció Fray Luis de León (actual Premi Nacional a la millor traducció) per la seua Lírica grega arcaica (1981)
  • Medalla del Mèrit Docent de la Orde d'Alfons X el Sabi (1981)
  • Medalla de l'Orde dels Sants Cirilo i Metodio]] de Bulgària (1983)
  • Premi Menéndez Pidal d'investigació en Humanitats (1988)
  • Premi "Aristóteles" de la Fundació Onassis, en representació del Diccionari Grec-Espanyol (1988)
  • Orde d'Honor Grega "tàgma tís timís, categoria de taxiárkhis" (1996)
  • Gran Creu d'Alfons X el Sabi (1997)
  • Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i Humanitats (1997)
  • Premi León Felipe d'Humanitats (1997)
  • Doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca (1998)
  • Premi de la Casa de Segòvia a la llabor cultural (1999)
  • Premi González-Ruano de Periodisme (2005)
  • Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor (2005)
  • Gran Creu de l'Orde del Dos de Maig (2011)
  • Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2012)​

Obra[editar | editar còdic]

L'obra de Francisco Rodríguez Adrados és molt extensa:

Estudis[editar | editar còdic]

  • El sistema gentilicio decimal de los indoeuropeos occidentales y los orígenes de Roma, Madrid, 1948
  • Estudios sobre el léxico de las fábulas esópicas. En torno a los problemas de la Koiné literaria , Salamanca, Colege Trilingüe de l'Universitat-CSIC, 1948
  • La dialectologia griega como fuente para el estudio de las migraciones indoeuropeas en Grecia, Salamanca, Universidad de Salamanca, 1952. Ara en: La dialectologia griega como fuente para el estudio de las migraciones indoeuropeas en Grecia. Con un nuevo prólogo, Madrid, Ediciones Clásicas, 1997 ISBN: 8478821082
  • Diez inscripciones beocias. Introducción gramatical y comentario del Seminario de filología griega de la Universidad de Madrid, Madrid, 1953
  • Introducción a Teognis, Madrid, 1957
  • El amor en Euripide, Madrid, 1959
  • El descubrimiento del amor en Grecia. Seis conferencias, Madrid, 1959
  • Hombre y mujer en la poesía y la vida griegas, Madrid, 1959
  • Estudios sobre las laringales indoeuropeas, Madrid, Institut Antonio de Nebrija, 1961
    • 2.ª ed.: Estudios sobre las sonantes y laringales indoeuropeas, Madrid, CSIC, 1973
  • El héroe trágico y el héroe platónico, Madrid, Taurus, 1962
  • Ilustración y política en la Grecia clásica, Madrid, Revista de Occidente, 1966
  • Lingüística estructural, 2 vols., Madrid, Editorial Gredos, 1969
  • Estudios de lingüística general, Barcelona, Planeta, 1969
  • Fiesta, comedia y tragedia. Sobre los orígenes griegos del teatro, Barcelona, Planeta, 1972. Ara en: Fiesta, comedia y tragedia, Madrid, Alianza Editorial, 1983 ISBN: 8420680710
  • Evolución y estructura del verbo indoeuropeo, 2 vols., Madrid, Instituto "Antonio de Nebrija", 1974
  • La Democracia ateniense, Madrid, Alianza Editorial, 1975 ISBN: 8420621072
  • Lingüística indoeuropea, 2 vols., Madrid, Gredos, 1975 ISBN: 8424900499
  • Estudios de semántica y sintaxis, Barcelona, Editorial Planeta, 1975
  • Semiología del teatro, Barcelona, Editorial Planeta, 1975 ISBN: 8432076392
  • Utilización de ordenadores en problemas de lingüística, Madrid, Universidad Complutense, 1976
  • Orígenes de la lírica griega, Madrid, Biblioteca de la Rivista de Occidente, 1976 ISBN: 8429287175. Trad. it.: Origini della lirica greca, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2007 ISBN: 88-8265-435-4
  • Introducción a la lexicografía griega, Madrid, Instituto Antonio Nebrija, 1977
  • Historia de la fábula greco-latina, 3 vols., Madrid, Editorial de la Universidad Complutense, 1979-1987 ISBN: 8474910048
  • El mundo de la lírica griega antigua, Madrid, Alianza Editorial, 1981 ISBN: 8420622885
  • Die raumliche und zeitliche Differenzierung des Indoeuropaischen im Lichte der Vor- und Fruhgeschichte, Innsbruck, Institut fur Sprachwissenschaft der Universitat Innsbruck, 1982 ISBN: 385124561X
  • Orígenes de la lírica griega, Madrid, Editorial Coloquio, 1986 ISBN: 8486093457
  • Nuevos estudios de lingüística general y de teoría literaria, Barcelona, Ariel, 1988 ISBN: 8434482061
  • Nuevos estudios de lingüística indoeuropea, Madrid, CSIC, 1988 ISBN: 8400066529
  • Nueva sintaxis del griego antiguo, Madrid, Editorial Gredos, 1992 ISBN: 8424914805
  • Laryngale mit Appendix?, Innsbruck, Institut fur Sprachwissenschaft der Universitat Innsbruck, 1994 ISBN: 3851246470
  • Sociedad, amor y poesía en la Grecia antigua, Madrid, Alianza Editorial, 1995 ISBN 8420628263. Trad. it.: Societa, amore e poesia nella Grecia antica, Roma, L'Erma di Bretschneider, 2009 ISBN: 9788882655402
  • Manual de lingüística indoeuropea (con Alberto Bernabé e Julia Mendoza), 3 voll., Madrid, Ediciones Clásicas, 1995-1998 voll. ISBN: 8478821937
  • Democracia y literatura en la Atenas clásica, Madrid, Alianza Editorial, 1997 ISBN: 8420628735
  • La dialectologia griega, hoy. 1952-1995, Madrid, Ediciones Clásicas, 1998 ISBN: 8478823328
  • Historia de la lengua griega. De los orígenes a nuestros días, Madrid, Editorial Gredos, 1999 ISBN: 8424919718
  • De nuestras lenguas y nuestras letras, Madrid, Visor libros, 2003 ISBN: 847522864X
  • Defendiendo la ensenanza de los clásicos griegos y latinos. Casi unas memorias (1994-2002), Madrid, Ediciones Clásicas, 2003 ISBN: 8478825266
  • De Esopo al Lazarillo, Huelva, Universidad de Huelva, 2005 ISBN: 8496373401
  • El reloj de la historia. Homo sapiens, Grecia antigua y mundo moderno, Barcelona, Ariel, 2006 ISBN: 9788434452121
  • Historia de las lenguas de Europa, Madrid, Editorial Gredos, 2008 ISBN: 9788424928711
  • Hombre, política y sociedad en nuestro mundo, Madrid, Espasa-Calpe, 2008 ISBN: 9788467028805

Traduccions i edicions[editar | editar còdic]

  • Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7.-5. a. C.), 2 vols, Barcelona, Alma Mater, 1956-1959. Ara en: Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7.-5. a. C.), 2 vols, Madrid, CSIC, 1990. Ahora: Líricos griegos elegíacos y yambógrafos arcaicos (siglos 7-5 a. C.), 2 vols, Madrid, CSIC i Tirant lo Blanch, 2010, ISBN: 8400070380
  • Francisco Aura Jorro, Diccionario micénico, 2 vols., Madrid, Instituto de Filología, 1995-1993 ISBN: 8400061292
  • Diccionario griego-español, Madrid, CSIC, 1989-1997 ISBN: 840006318X
    • La lexicografía griega y el diccionario griego-español (suplement, en Juan Rodríguez Somolinos), Madrid, CSIC, 2005 ISBN: 8400083105
  • Tucídides, Historia de la guerra del Peloponés, Madrid, Centro de estudios políticos y constitucionales, 2002 ISBN: 8425912296

Miscelànea[editar | editar còdic]

  • El concepto del hombre en la antigua Grecia. Tres conferencias (en Manuel Fernández Galiano i José Lasso De La Vega), Madrid, 1955
  • «Te-re-ta wa-na-ka-te-ro y los anaktotelestai», in Minos 10/1969, Salamanca, Universitat de Salamanca
  • Tres temas de cultura clásica. Conferencias pronunciadas en la Fundación Universitaria Española los días 25, 27 y 29 marzo de 1974 (en Miguel Dolç i Julio Calonge), Madrid, Fundación Universitaria Española, 1975
  • La literatura griega en sus textos (en E. R. Monescillo i M. E. Mz.-Fresneda), Madrid, Gredos, 1978 ISBN: 8424935144
  • Introducción a Homero (en Manuel Fernández Galiano, Luis Gil i José Lasso de la Vega), Barcelona, Editorial Labor, 1984 ISBN: 843350200X
  • Democratie athenienne et culture. Colloque international organisé par l'Academie d'Athènes en cooperation avec l'UNESCO (23, 24 et 25 novembre 1992). Textes presentes par F. R. Adrados, Atene, Akademia Athenon, 1996 ISBN: 9607099419

Cites[editar | editar còdic]

Entrevista en el diari Valéncia Hui
Cataluña quiere imponer la lengua de Pompeu Fabra en Valencia por fanatismo
Entrevista a Francisco Rodríguez Adrados (Valéncia Hui, 28.02.2008)
Comprenderá que no puedo entrar en detalles, pero coincido completamente en que el catalán no es la lengua Balear actual. Puede haber intervenido en sus orígenes, pero hoy dia el Balear y el Valenciano son lenguas muy diferentes del catalán. Siempre lo he mantenido y me ha costado disgustos
Extracte de la carta de Francisco Rodríguez Adrados enviada a Mikel Garau Rosselló de l'Acadèmia de la Llengua Balear de data 31 de giner de 2013

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Francisco_Rodríguez_Adrados&oldid=347283»