Diferència entre les revisions de "Rogelio Sanchis Llorens"
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
* ''Memorias sobre antigüedades de Alcoy'' (1986) ISBN: 978-84-7599-034-7. | * ''Memorias sobre antigüedades de Alcoy'' (1986) ISBN: 978-84-7599-034-7. | ||
* ''Aportación de Alcoy al estudio de la esclavitud en el Reino de Valencia'' (2003) ISBN: 978-84-7784-412-9. | * ''Aportación de Alcoy al estudio de la esclavitud en el Reino de Valencia'' (2003) ISBN: 978-84-7784-412-9. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 15:45 25 ago 2024
| Rogelio Sanchis Llorens | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Professor, erudit i escritor. | ||
| Naiximent: | 1917 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 6 d'agost de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rogelio Sanchis Llorens (Alcoy, 1917 - † 6 d'agost de 2007) fon un professor, erudit i escritor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Llicenciat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia, dedicà gran part de la seua trayectòria professional a la docència, compaginant esta tasca en l'estudi històric de la seua ciutat natal.
Eixercix la seua professió per diversos instituts, tals com l'Institut Sorolla de Valéncia, l'Institut Pare Vitòria d'Alcoy i l'Institut Andreu Sempere també d'Alcoy, del que sería el primer director i en el que tancaria la seua trayectòria professional com a professor.
Posteriorment fon nomenat Croniste Oficial de la seua ciutat natal.
Va pertànyer a l'Institut d'Estudis Alacantins i a l'Institut d'Estudis Alcoyans i està enormement valorat en l'historiografia valenciana.
En els últims anys de la seua vida va llegar els seus fondos a l'Archiu Municipal d'Alcoy. Fallí el 6 d'Agost de l'any 2007.
A lo llarc de la seua vida, Rogelio Sanchis va rebre diversos homenages.
Treball d'investigació cultural[editar | editar còdic]
Ademés de la seua obra lliterària, Rogelio Sanchis colaborava en la revista anual Alcoy. Fiestas de San Jorge. Moros y Cristianos que edita l'associació de Sant Jordi des de l'any 1940. En dita revista publicà els seus artículs històrics des de 1962 fins a 1989.
A pesar d'escriure casi la totalitat de la seua obra en castellà, defengué en els anys difícils eixa llengua que tan dolçament es parla en els carrers i places d'Alcoy, la llengua valenciana.
En la revista citada, en l'any 1983, Rogelio publicà un artícul a favor de l'independència del valencià front als atacs que este sofria per part del pancatalanisme, en uns anys convulsos a on se qüestionaven tots els símbols propis de la nacionalitat valenciana, quan només feya un any que s'havia aprovat l'Estatut d'Autonomia valencià.
En les pàgines 106 i 107 de dita revista, baix el títul "El hablar romance de Valencia", feu una defensa férrea del valencià, bevent de les fonts dels erudits i catedràtics d'Història com Ambrosio Huici, Antonio Ubieto i Julià San Valero.
Obra[editar | editar còdic]
Entre les diverses obres que escrigué, destaquem la considerada com best-seller de l'història alcoyana, titulada Alcoy, tu pueblo (Alcoy, el teu poble), la qual va gojar de gran difusió i se guanyà el carinyo i admiració dels seus païsans. Sense dubte, la seua gran obra, tant en vendes com en repercussió.
- Esquema histórico del Alcoy medieval (1245-1516) (1971) ISBN: 978-84-600-0060-0.
- Tetralogía histórica alcoyana (1973) ISBN: 978-84-500-6112-3.
- Alcoy, tu pueblo (1976) ISBN: 978-84-500-7294-5.
- Alcoy y la Guerra de la Independencia (1977) ISBN: 978-84-7054-048-6.
- Cosas de mi pueblo (1982) ISBN: 978-84-500-7739-1.
- Memorias sobre antigüedades de Alcoy (1986) ISBN: 978-84-7599-034-7.
- Aportación de Alcoy al estudio de la esclavitud en el Reino de Valencia (2003) ISBN: 978-84-7784-412-9.
Referències[editar | editar còdic]
- Biografia de Rogelio Sanchis Llorens - Crónica de un alcoyano - Blog
- "Rogelio Sanchis Llorens, defensor de la singularitat de l'idioma valencià", per Javier Navarro Andreu (Bolletí Rogle, nº 185, Febrer 2022, editat pel Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana)