Diferència entre les revisions de "Els Borja"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:C o a Callistus III.svg|thumb|right|200px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja]] | [[File:C o a Callistus III.svg|thumb|right|200px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja]] | ||
| − | Els '''Borja''' (també coneguts com ''Borgia'' per l'italianisació escrita del llinage) foren una família [[Regne de Valéncia|valenciana]] establida en [[Xàtiva]] | + | Els '''Borja''' (també coneguts com ''Borgia'' per l'italianisació escrita del llinage) foren una família [[Regne de Valéncia|valenciana]] establida en [[Xàtiva]] ([[Regne de Valéncia]]) i posteriorment en [[Gandia]], foren molt influents durant el [[Renaiximent]]. |
| + | |||
| + | La famosa família valenciana, Borja, era originària de la ciutat de Xàtiva (procedents de [[Borja]], [[Aragó]]) i va transformar en [[Itàlia]] el seu llinage per l'afamat llinage ''Borgia''. Els orígens de la família es troben units a l'història de l'històric Regne de Valéncia, la família, també vinculada a la ciutat de Gandia, havia rebut favors des de l'época de la reconquista de Valéncia pel rei [[Jaume I]]. L'arrancada del poder en Itàlia dels Borja es remonta a l'any de [[1455]], quan el cardenal [[Alfons de Borja]], que havia segut bisbe de [[Mallorca]] i [[Valéncia]], fon nomenat Papa en el nom de [[Calixt III]]. | ||
== Els papes valencians == | == Els papes valencians == | ||
| Llínea 15: | Llínea 17: | ||
Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals són [[Alfons de Borja]], [[Papa]] en el nom de [[Calixt III]]; [[Roderic Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Aleixandre VI]]; [[César Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Roderic. | Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals són [[Alfons de Borja]], [[Papa]] en el nom de [[Calixt III]]; [[Roderic Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Aleixandre VI]]; [[César Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Roderic. | ||
| − | L'arribada al papat de [[Roderic Borja]] dugué a la família a participar en una série | + | L'arribada al papat de [[Roderic Borja]] dugué a la família a participar en una série d'intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida [[Itàlia]] en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual [[Itàlia]] i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de l'[[Iglésia Catòlica]], encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'[[Aleixandre VI]], en l'any [[1503]] (provablement enverinat pel que despuix seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de [[Roma]] i va morir en [[Viana]], [[Navarra]], combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de [[Navarra]]. Per la seua part, [[Lucrècia Borja]], en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Calixt III]] | + | * [[Calixt III]] |
| − | *[[Aleixandre VI]] | + | * [[Aleixandre VI]] |
| − | *[[Sant Francesc de Borja]] | + | * [[Sant Francesc de Borja]] |
| − | *[[Lucrècia Borja]] | + | * [[Lucrècia Borja]] |
| − | *[[Palau dels Borja]] | + | * [[Palau dels Borja]] |
| − | *[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] | + | * [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] |
| − | *[[Regne de Valéncia]] | + | * [[Regne de Valéncia]] |
| − | *[[Història del Regne de Valéncia]] | + | * [[Història del Regne de Valéncia]] |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://bvpb.mcu.es/es/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4353&posicion=6 Biblioteca Valenciana - Presencia Valenciana en los Estados Unidos (ss. XVI – XIX) - IV. California: Borja, nobleza obliga] | ||
| + | * [https://cvc.cervantes.es/actcult/borja/introduccion_02.htm Centro Virtual Cervantes: Los Borja. Introducción. Instituto Cervantes. España] | ||
| + | * Fernández de Béthencourt, Francisco (1902). Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, Casa Real y grandes de España, volumen 4, Casa de Borja. Madrid - España: Enrique Teodoro-Jaime Ratés | ||
| + | * [https://www.mgh-bibliothek.de/dokumente/b/b062289.pdf [[Felipe Garín|Garín Llombart, Felipe V.]]ː La comitencia artística de Alejandro VI en Italia. Comitato Nazionale Incontri di Studio per il V centenario del pontificato di Alessando VI (1492-1503) - Generalitat Valenciana - Paulino Iradiel - José María Cruselles (coords.). Valencia, 23-26 de febrero de 2000] | ||
| + | * 'Historia, mito y leyenda', sense autor (Revista ''Idea'', novembre 2006). | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Batllori, Miguel; Miguel, Jerónimo (1999). La familia de los Borja. Madrid: Real Academia de Historia. ISBN 8489512345 | ||
| + | * Cloulas, Iván (2003). Los Borgia: fama e infamia en el Renacimiento. Barcelona: Vergara/Grupo Zeta. ISBN 8466610456 | ||
| + | * Villarroel González, Óscar (2005). Los Borgia: Iglesia y poder entre los siglos XV y XVI. Madrid: Sílex. ISBN 847737144X | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española: grandeza inmemorial 1520. Visión Libros. ISBN 8498861799 | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
| − | *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)] | + | * [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)] |
| − | *[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)] | + | * [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)] |
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
Última revisió del 10:26 24 ago 2024
Els Borja (també coneguts com Borgia per l'italianisació escrita del llinage) foren una família valenciana establida en Xàtiva (Regne de Valéncia) i posteriorment en Gandia, foren molt influents durant el Renaiximent.
La famosa família valenciana, Borja, era originària de la ciutat de Xàtiva (procedents de Borja, Aragó) i va transformar en Itàlia el seu llinage per l'afamat llinage Borgia. Els orígens de la família es troben units a l'història de l'històric Regne de Valéncia, la família, també vinculada a la ciutat de Gandia, havia rebut favors des de l'época de la reconquista de Valéncia pel rei Jaume I. L'arrancada del poder en Itàlia dels Borja es remonta a l'any de 1455, quan el cardenal Alfons de Borja, que havia segut bisbe de Mallorca i Valéncia, fon nomenat Papa en el nom de Calixt III.
Els papes valencians[editar | editar còdic]
La supremacia valenciana mos deixà l'existència de dos pontífexs valencians, Calixt III i Aleixandre VI, que governaren la Cristandat durant el sigle XV, els dos de la família valenciana d'Els Borja una de les més poderoses de l'història.
Calixt III (1378-1458) que naixqué en la Torre de Canals en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de Sant Vicent Ferrer que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i Alfons V el Magnànim que l'ajudà a arribar al Vaticà com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els turcs que conseguí la victòria en Belgrat. També canonisà a Sant Vicent Ferrer en més de 800 milacres i molts testics tal i com ell també havia profetisat.
També arribà a ser Papa Aleixandre VI que naixqué en Xàtiva en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un inmens poder i intervingué en molts confictes en Itàlia. Tenia tant de poder que podia unir a tot lo món cristià en una Nació, idea que ya duya son tio, pero la negativa de la Cúria i famílies reals li ho impediren.
Llegat històric[editar | editar còdic]
Erròneament, han passat a l'història com a una família roïna i desijosa de poder, pero lo ben cert es que la seua tasca fon gran en molts aspectes i el seu poder, digne de l'enveja de molts dels seus contemporàneus. Els personages principals són Alfons de Borja, Papa en el nom de Calixt III; Roderic Borja, que també fon Papa en el nom de Aleixandre VI; César Borja i Lucrècia Borja, estos dos últims fills de Roderic.
L'arribada al papat de Roderic Borja dugué a la família a participar en una série d'intrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida Itàlia en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben aliats, ben enemics dels Borja. S'especula que l'idea de Roderic podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de l'actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la encapçalada de l'Iglésia Catòlica, encara que esta hipòtesis no estiga realment fonamentada. Els Borja han passat a l'història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien perdudes. A la mort d'Aleixandre VI, en l'any 1503 (provablement enverinat pel que despuix seria un successor en el tro de Roma), son fill César (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavelo per a escriure "El príncip") tingué que fugir de Roma i va morir en Viana, Navarra, combatent junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de Navarra. Per la seua part, Lucrècia Borja, en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.
Vore també[editar | editar còdic]
- Calixt III
- Aleixandre VI
- Sant Francesc de Borja
- Lucrècia Borja
- Palau dels Borja
- Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba
- Regne de Valéncia
- Història del Regne de Valéncia
Referències[editar | editar còdic]
- Biblioteca Valenciana - Presencia Valenciana en los Estados Unidos (ss. XVI – XIX) - IV. California: Borja, nobleza obliga
- Centro Virtual Cervantes: Los Borja. Introducción. Instituto Cervantes. España
- Fernández de Béthencourt, Francisco (1902). Historia genealógica y heráldica de la monarquía española, Casa Real y grandes de España, volumen 4, Casa de Borja. Madrid - España: Enrique Teodoro-Jaime Ratés
- Garín Llombart, Felipe V.ː La comitencia artística de Alejandro VI en Italia. Comitato Nazionale Incontri di Studio per il V centenario del pontificato di Alessando VI (1492-1503) - Generalitat Valenciana - Paulino Iradiel - José María Cruselles (coords.). Valencia, 23-26 de febrero de 2000
- 'Historia, mito y leyenda', sense autor (Revista Idea, novembre 2006).
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Batllori, Miguel; Miguel, Jerónimo (1999). La familia de los Borja. Madrid: Real Academia de Historia. ISBN 8489512345
- Cloulas, Iván (2003). Los Borgia: fama e infamia en el Renacimiento. Barcelona: Vergara/Grupo Zeta. ISBN 8466610456
- Villarroel González, Óscar (2005). Los Borgia: Iglesia y poder entre los siglos XV y XVI. Madrid: Sílex. ISBN 847737144X
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española: grandeza inmemorial 1520. Visión Libros. ISBN 8498861799