Diferència entre les revisions de "Miguel Abad Miró"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
=== Inicis === | === Inicis === | ||
| − | L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de [[Lorenzo Casanova Ruiz]] ( | + | L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de [[Lorenzo Casanova Ruiz]] († 1900), el va marcar des de l'adolescència, i les arts plàstiques varen desbordar al jove Miguel. De la mateixa manera que un atre tio seu [[Gabriel Miró Ferrer|Gabriel Miró]], advocat i periodiste que va passar a la posteritat pel seu treball lliterari, va tindre vocació i professió separadament. |
| − | El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor [[Julio Pascual Espinós]] a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En [[1930]], va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en [[Alcoy]] en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils. | + | El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor [[Julio Pascual Espinós]] a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En l'any [[1930]], va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en [[Alcoy]] en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils. |
Un any despuix de la proclamació de la [[Segona República Espanyola]], es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de [[Fernando Cabrera Cantó]], consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el [[Círcul de Belles Arts]] i va conéixer la pintura de [[Daniel Vázquez Díaz]] i de [[Pablo Picasso]]; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de [[Luis Bello]] i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc... | Un any despuix de la proclamació de la [[Segona República Espanyola]], es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de [[Fernando Cabrera Cantó]], consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el [[Círcul de Belles Arts]] i va conéixer la pintura de [[Daniel Vázquez Díaz]] i de [[Pablo Picasso]]; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de [[Luis Bello]] i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc... | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Balsalobre García, Juana. “Imagenes de arte preso. Difusión y memoria.” treball incluit en el tom segon de la colecció “Modelos, intercambios y recepcion artística (de las rutas de la navegación en red) Actes del XV Congrés Nacional d'Història de l'Art 2004” Editat per la Universitat de les Illes Balears ISBN 9788483840603 | ||
| + | * Martinez Leal, J. i Ors Montenegro, M. “Las cárceles de la posguerra de la provincia de Alicante” (1994). Archivo de la Democracia - Universitat d'Alacant | ||
| + | * Revista "Canelobre", n.º 31 “Alicante en los años cuarenta” VVAA (1995) Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert ISSN: 0213-0467 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Espí Valdés, Adrián “Miguel Abad Miró, intérprete plástico de Miguel Hernández: aproximación y valoración estética del artista” trabajo incluido en el segundo tomo editado después del I Congreso Hernandiano: “Miguel Hernández 50 años después: actas del I Congreso Internacional. Alicante, Elche y Orihuela” VVAA (1993) Comisión Homenaje a Miguel Hernández ISBN 84-604-6421-0 | ||
| + | * Martínez Medina, Andrés. “La Arquitectura de la ciudad de Alicante (1923-43)” (1998) editado por el Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y el Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante. ISBN 9788477843047 | ||
| + | * Mestre Miró, Josep Albert. “Miquel Abad Miró, pintor” (2008) ediciones Institución Alfons el Magnànim ISBN 9788478225019 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 15:20 13 ago 2024
| Miguel Abad Miró | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arquitecte, pintor i professor universitari. | ||
| Naiximent: | 28 de juny de 1912 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1994 | ||
| Lloc de defunció: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Miguel Abad Miró (Alcoy, 28 de juny de 1912 - † 1994) fon un pintor, arquitecte, doctor i professor universitari valencià. Fon professor en Sevilla i decà del llavors Colege d'Arquitectes d'Andalusia occidental i Badajoz. Fon amic del poeta alacantí Miguel Hernández fòra i dins de la presó.
Biografia[editar | editar còdic]
Miguel Abad Miró naixqué el 28 de juny de l'any 1912 en la població valenciana d'Alcoy, en la comarca de L'Alcoyà. Lliberal i burgués de principis del sigle XX, fill del mege Miguel Abad Tormo i de María Concepción Miró Moltó, era net d'un industrial del textil. Durant els seus estudis primaris va assistir als Maristes d'Alcoy i secundaris en una acadèmia en revàlida en l'Institut d'Alacant.
Inicis[editar | editar còdic]
L'ambient familiar cultural en el que va créixer, era nebot de Lorenzo Casanova Ruiz († 1900), el va marcar des de l'adolescència, i les arts plàstiques varen desbordar al jove Miguel. De la mateixa manera que un atre tio seu Gabriel Miró, advocat i periodiste que va passar a la posteritat pel seu treball lliterari, va tindre vocació i professió separadament.
El jove Miguel va rebre lliçons de dibuix en l'Escola Industrial i des dels 14 anys en el pintor Julio Pascual Espinós a on va obtindre el mestrage en el maneig del llapis, el pinzell i el tirallínees, mostrant-ho en «El palmito en flors» (1927-1928). En l'any 1930, va participar en una exposició d'estudiants de la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) en Alcoy en «Un interior del Mas de la Canal». Despuix va treballar en retrats com a «Yayo Miguel», «Juan Masiá» (1930), i «Senyora de Torras» (1931), ademés de «El Teularet»; indubtablement l'influència del seu tio Casanova era apreciable, pero també mostrava les seues ganes d'explorar atres estils.
Un any despuix de la proclamació de la Segona República Espanyola, es va anar a estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, havent passat abans per l'acadèmia del fill de Fernando Cabrera Cantó, consumat pintor també i en el mateix nom. En Madrit durant eixos convulsos anys va assistir a lliçons de pintura en el Círcul de Belles Arts i va conéixer la pintura de Daniel Vázquez Díaz i de Pablo Picasso; ademés va trobar temps per a contactar en estudiants de l'antic F.U.E. i atres grups republicans d'esquerra, d'entre els que va conéixer al seu futur cunyat Fernando Tudela Goig, a un fill de Luis Bello i al llavors fotógraf Manuel Llácer González. En eixa época va pintar paisages alcoyans, composicions o retrats: «Pont de Buidaolí», «Naturalea morta de les cebes» (1932), «Gregorio Casasempere» (1933), «Naturalea dels cànters» (1934), a la seua mare «María Miró» (1933-35), etc...
Referències[editar | editar còdic]
- Balsalobre García, Juana. “Imagenes de arte preso. Difusión y memoria.” treball incluit en el tom segon de la colecció “Modelos, intercambios y recepcion artística (de las rutas de la navegación en red) Actes del XV Congrés Nacional d'Història de l'Art 2004” Editat per la Universitat de les Illes Balears ISBN 9788483840603
- Martinez Leal, J. i Ors Montenegro, M. “Las cárceles de la posguerra de la provincia de Alicante” (1994). Archivo de la Democracia - Universitat d'Alacant
- Revista "Canelobre", n.º 31 “Alicante en los años cuarenta” VVAA (1995) Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert ISSN: 0213-0467
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Espí Valdés, Adrián “Miguel Abad Miró, intérprete plástico de Miguel Hernández: aproximación y valoración estética del artista” trabajo incluido en el segundo tomo editado después del I Congreso Hernandiano: “Miguel Hernández 50 años después: actas del I Congreso Internacional. Alicante, Elche y Orihuela” VVAA (1993) Comisión Homenaje a Miguel Hernández ISBN 84-604-6421-0
- Martínez Medina, Andrés. “La Arquitectura de la ciudad de Alicante (1923-43)” (1998) editado por el Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y el Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante. ISBN 9788477843047
- Mestre Miró, Josep Albert. “Miquel Abad Miró, pintor” (2008) ediciones Institución Alfons el Magnànim ISBN 9788478225019