Diferència entre les revisions de "Gaspar Juan Escolano"
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
* ''Baptismo milagroso de S. Vincente Ferrer en dicha parroquia''. Quartets octosílaps. | * ''Baptismo milagroso de S. Vincente Ferrer en dicha parroquia''. Quartets octosílaps. | ||
* ''A S. Vincente, y a los quatro Ioanes que cupieron en honralle''. Sonet. | * ''A S. Vincente, y a los quatro Ioanes que cupieron en honralle''. Sonet. | ||
| − | * ''A la fe de Nuestra Señora''. Sonet. | + | * ''A la fe de Nuestra Señora''. Sonet. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 15:53 9 ago 2024
| Gaspar Joan Escolano i Villalba | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Religiós, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 1560 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 20 de febrer de 1619 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Gaspar Joan Escolano i Villalba, conegut popularment com a Gaspar Escolano, (Valéncia, 1560 - † 20 de febrer de 1619) fon un eclesiàstic, escritor i historiador valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
És autor de l'obra Décades de l'història de Valéncia (1610-1611), obra clàssica de l'historiografia valenciana, que comprén fins a l'expulsió dels moriscs.
En l'any 1597 Escolano fon nomenat rector de la valenciana parròquia de Sant Esteve, en 1602 predicador de la ciutat de Valéncia i, en 1604, croniste del regne de Valéncia. Les Décades —frut del desig d'Escolano d'escriure una història general de Valéncia i el seu regne— varen ser editades per Pere Patrici Mey en dos parts: la primera, titulada Década primera de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia, va ser publicada en l'any 1610 i conté els cinc primers llibres.
La Segona part de la Década primera de l'història de l'insigne i coronada ciutat i reyno de Valéncia fon impresa en l'any 1611. En elles, es conté una relació dels fets històrics ocorreguts fins al regnat de Pere el Gran d'Aragó, ademés de la relació dels successos de les Germanies, de la rebelió dels moriscs i de la seua expulsió —la conveniència de la qual havia defés Escolano en 1608 com a secretari de la junta de teòlecs reunits en Valéncia per Felip III a tal efecte—.
Les Décades oferixen, ademés, abundant informació sobre l'economia del regne de Valéncia, les seues institucions, la seua geografia i sobre les castes valencianes, per lo que constituïxen una obra fonamental per a l'estudi de l'història i la societat valenciana del sigle XVI si be presenten, junt a una falta de método històric en l'exposició dels fets, diversos erros cronològics i inexactituts històriques.
Gaspar Joan Escolano pretenia redactar una segona i tercera de les Décades en les que continuaria l'història dels reis d'Aragó pero mai varen vore la llum. A finals del sigle XIX, Juan Bautista Perales va realisar en tres toms una segona edició, ampliada, de l'obra d'Escolano.
Com és habitual en les obres digitalisades presents en la Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi), tant les dos parts de la Década primera d'Escolano com l'estudi bio-bibliogràfic de Martí Grajales, es troben acompanyats de sengles biografies i bibliografies redactades, respectivament, per Josep Martí Ferrando i Salvador Chapa Villalba.
Obra[editar | editar còdic]
Història[editar | editar còdic]
- Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia (Valéncia, 1610).
Ensaig[editar | editar còdic]
Escrigué cinc discursos per a l'Acadèmia dels Nocturns:
- Sobre la mentira.
- Del poder de la hermosura.
- Probando que la mano izquierda es más honrada que la diestra.
- En alabanza de la edad juvenil.
- Se averigua la historia del papa Juan VIII, o si ha habido jamás muger que fuese papa.
Religió[editar | editar còdic]
Dos obres, un sermó lloant a Sant Pau i una dissertació sobre el misteri de l'Encarnació:
- Omnium decretorum quae in Valentinis synodis statuta sunt a tempore D. D. Thomae a Villanova, archiepiscopi Valentini, usque ad obitum D. Joannis a Ribera, etiam archiepiscopi et patriarchae Antiocheni, cum última synodo ab eo habita quae adhuc impressa non fuit, brevis epitome, ordine alphabetico digesta; omnibus iudicibus ecclesiasticis, parochis, er ecclesiisapprime necessaria.
- Libelli duo, quorum unus inscribitur; sermo panegyricus, sive de laudibus Divi Pauli. Alter vero, disputatio de incarnationis mysterio; quod non solum hebraeis, sed etiam gentibus ante Christi adventum fuerit notum (1588).
Poesia[editar | editar còdic]
Per les composicions poètiques que s'han conservat, Escolano no destaca pel seu domini de la rima.
- En alabanza de la obra (1588). Sonet.
- Dando la norabuena a Monseñor Illustrissimo por la venida de la Reliquia. Sonet.
- La vida de Sant Vincente, grauada en el Topacio que se promete por premio al que mejor la pintase. Sonet.
- Baptismo milagroso de S. Vincente Ferrer en dicha parroquia. Quartets octosílaps.
- A S. Vincente, y a los quatro Ioanes que cupieron en honralle. Sonet.
- A la fe de Nuestra Señora. Sonet.
Referències[editar | editar còdic]
- Justas poéticas hechas a devoción de don Bernardo Catalán (en castellà). Valéncia: Juan Crisóstomo Gárriz, 1602
- Mas i Usó, Pasqual. «El certamen valenciano a San Vicente Ferrer (1600) y la polémica entre Jaime Orts y Melchor Orta». RILCE. Revista de Filología Hispánica, vol. 7, núm. 1, 1991, pàg. 69-93. ISSN 0213-2370
- Tarrega, Francisco (ed.). Relación de las fiestas que el arcobispo y cabildo de Valencia hizieron en la translación de la Reliquia del glorioso S. Vincente Ferrer a este santo Templo (en castellà). En Valencia: En casa de Pedro Pastricio Mey, 1600. (Mas i Usó 1991: p. 69.)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Biografía eclesiástica completa: Vida de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por su virtudes y talentos en orden alfabético. Vol. 5. Madrid: Imprenta y librería de D. Eusebio Aguado, 1852
- Escolano, Gaspar; Perales, Juan Bautista. Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia..., aumentada con gran caudal de notas, ampliaciones aclaratorias y continuada hasta nuestros días. Primera parte. Valencia; Madrid: Terraza, Aliena y Compañía, 1878
- Martí Ferrando, Josep. «Escolano, Gaspar Joan». Biblioteca Valenciana
- Martí Grajales, Francisco. El Doctor Gaspar Juan Escolano : cronista del reino y predicador de la ciudad. Valencia: Imp. de Francisco Vives Mora, 1892
- Martí Grajales, Francisco. Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700. Primera edición. Madrid: Tip. de la "Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos", 1927
- Viciano Navarro, Pau. «L'edat mitjana en la crónica de Gaspar Escolano». Recerques: Història, economia i cultura, núm. 40, 2000, pp. 135-152. ISSN 0210-380X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gaspar Juan Escolano.