Diferència entre les revisions de "Joaquim Reig i Rodríguez"
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
{{Cita|la consciència de sentir-se fill d'esta terra nostra, és l'aspiració a ser rectors de la nostra pròpia vida, és el convenciment seré, digne, reflexiu, del que cal servir el nostre País Valencià (sic) arribant fins al sacrifici. El valencianisme suposa una visió totalitària, abarca totes les manifestacions de la vida}} | {{Cita|la consciència de sentir-se fill d'esta terra nostra, és l'aspiració a ser rectors de la nostra pròpia vida, és el convenciment seré, digne, reflexiu, del que cal servir el nostre País Valencià (sic) arribant fins al sacrifici. El valencianisme suposa una visió totalitària, abarca totes les manifestacions de la vida}} | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 15:31 7 ago 2024
| Joaquim Reig i Rodríguez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Empresari i polític. | ||
| Naiximent: | 1896 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1989 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Joaquim Reig i Rodríguez (Valéncia, 1896 - † Madrit, 1989) fon un empresari i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Joaquim Reig es llicencià en Dret l'any 1916 i fon membre del cos jurídic militar.
Empresari[editar | editar còdic]
Joaquim Reig és recordat sobretot per la seua llarga etapa com a financer i empresari, en el Banc de Valéncia, que presidí entre 1964 i 1984, aixina com, Construcciones Devis, Materiales y Construcciones (Macosa), Autopistas del Mediterráneo, Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA), Compañía Española de Petróleos, Industrias Químicas Canarias, i atres empreses de gran importància.
Polític[editar | editar còdic]
En l'any 1918 fon un dels fundadors, junt a Ignasi Villalonga i Villalba de l'Unió Valencianista Regional (UVR), i director fins a 1924 del periòdic La Correspondencia de Valencia, orgue del partit. Es va convertir en el cap del partit en proclamar-se la Segona República Espanyola, i arribà a ser regidor de l'Ajuntament de Valéncia entre els anys 1931 i 1933, formant part de la minoria valencianista de la corporació municipal, ademés de ser un dels integrants de la comissió proestatut.
Desapareguda Unió Valencianista Regional en l'any 1933, fon elegit diputat per la Lliga Catalana. Intentà refer de nou el seu antic partit, i en estos quefers es convertiria en el dirigent del Centre d'Actuació Valencianista en 1933 fins a que arribà a fundar en 1936, Unió Valencianista.
Cultura[editar | editar còdic]
Fon nomenat Director del Centre de Cultura Valenciana -ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)- en l'any 1932.
Obra[editar | editar còdic]
La seua obra bàsica a nivell valencianisme-nacionalisme és el Concepte Doctrinal del Valencianisme (1932), i a nivell d'incursió lliterària una traducció de contes de l'anglés, Contes per a infants (De l'imaginacio nordica), les dos obres publicades per L'Estel.
- Concepte Doctrinal del Valencianisme (Quaderns d'Orientacio Valencianista, L'Estel, Valencia, 1932).
Cites[editar | editar còdic]
Joaquim Reig definix el valencianisme com:
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme. Juli Moreno i Moreno.