Diferència entre les revisions de "Manuel Tarancón Fandos"
m |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Manuel Tarancón Fandos | | nom = Manuel Tarancón Fandos | ||
| − | | image = [[File:Cárcer 17.jpg | + | | image = [[File:Cárcer 17.jpg|250px]] |
| peu = Carrer dedicat a Manuel Tarancón Fandos, en [[Carlet]] | | peu = Carrer dedicat a Manuel Tarancón Fandos, en [[Carlet]] | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Manuel Tarancón Fandos''' ([[Burriana]], [[4 de decembre]] de [[1954]] - [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2004]]) fon un funcionari i polític [[Valencians|valencià]]. | + | '''Manuel Tarancón Fandos''' ([[Burriana]], [[4 de decembre]] de [[1954]] - † [[Valéncia]], [[10 de febrer]] de [[2004]]) fon un funcionari i polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
En [[1985]] passa a militar en el partit [[Aliança Popular]] (AP), que despuix passaria a nomenar-se [[Partit Popular]]. D'esta manera conseguix ser regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]], ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde en el govern municipal de [[Rita Barberá]], entre [[1991]] i [[1995]]. Entre juliol de 1995 i giner de [[1999]], ocuparà la presidència de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], destacant com a importants llegats culturals a l'institució l'inauguració del [[Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat]] (MUVIM) o la rehabilitació del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], en la ciutat de Valéncia, per a convertir-ho en sèu de la [[Biblioteca Valenciana]]. | En [[1985]] passa a militar en el partit [[Aliança Popular]] (AP), que despuix passaria a nomenar-se [[Partit Popular]]. D'esta manera conseguix ser regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]], ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde en el govern municipal de [[Rita Barberá]], entre [[1991]] i [[1995]]. Entre juliol de 1995 i giner de [[1999]], ocuparà la presidència de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], destacant com a importants llegats culturals a l'institució l'inauguració del [[Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat]] (MUVIM) o la rehabilitació del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], en la ciutat de Valéncia, per a convertir-ho en sèu de la [[Biblioteca Valenciana]]. | ||
| − | En l'any [[1999]] és cridat pel President de la Generalitat Valenciana d'aquell moment, [[Eduardo Zaplana]], per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. En les eleccions de juny de 1999 conseguix l'acta de diputat a les [[Corts Valencianes]] pel PPCV, i continua la seua tasca en la conselleria fins a juny de [[2003]]. En esta etapa se li reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa de la [[Comunitat Valenciana]], per mig de la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També va participar en la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) o la Direcció General del Llibre. Per contra, fon l'artífex de l'extinció del prestigiós [[Institut Valencià d'Estudis i Investigacions]] (IVEI). | + | En l'any [[1999]] és cridat pel President de la Generalitat Valenciana d'aquell moment, [[Eduardo Zaplana]], per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. En les eleccions de juny de 1999 conseguix l'acta de diputat a les [[Corts Valencianes]] pel PPCV, i continua la seua tasca en la conselleria fins a juny de [[2003]]. En esta etapa se li reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa de la [[Comunitat Valenciana]], per mig de la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També va participar en la creació de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) o la Direcció General del Llibre. Per contra, fon l'artífex de l'extinció del prestigiós [[Institut Valencià d'Estudis i Investigacions]] (IVEI). |
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Partit Popular]] | [[Categoria:Partit Popular]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 18:25 30 jul 2024
| Manuel Tarancón Fandos | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Carrer dedicat a Manuel Tarancón Fandos, en Carlet | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Funcionari i polític | ||
| Naiximent: | 4 de decembre de 1954 | ||
| Lloc de naiximent: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 2004 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Tarancón Fandos (Burriana, 4 de decembre de 1954 - † Valéncia, 10 de febrer de 2004) fon un funcionari i polític valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut el 4 de decembre de 1954 en la població castellonenca de Burriana, en la comarca de la Plana Baixa. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Valéncia. Fon funcionari de carrera en el Ministeri de Treball i Seguritat Social des de l'any 1985. Va faltar el 10 de febrer de 2004, a l'edat de 49 anys, despuix d'una llarga malaltia. Era nebot del Cardenal Tarancón, Vicente Enrique i Tarancón.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Manuel Tarancón començà en política en l'any 1976, en el Partit Democràtic Lliberal que despuix es va integrar en la UCD (Unió de Centre Democràtic), sent Secretari provincial de Castelló d'este últim partit. Va participar en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a membre de la direcció regional de UCD. Fon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Burriana entre 1979 i 1982, any en el que va ingressar en el Consell preautonòmic d'Enric Monsonís com a Conseller d'Agricultura, Peixca i Alimentació, fins a 1983.
En 1985 passa a militar en el partit Aliança Popular (AP), que despuix passaria a nomenar-se Partit Popular. D'esta manera conseguix ser regidor en l'Ajuntament de Valéncia, ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde en el govern municipal de Rita Barberá, entre 1991 i 1995. Entre juliol de 1995 i giner de 1999, ocuparà la presidència de la Diputació Provincial de Valéncia, destacant com a importants llegats culturals a l'institució l'inauguració del Museu Valencià de l'Ilustració i la Modernitat (MUVIM) o la rehabilitació del Monasteri de Sant Miquel dels Reis, en la ciutat de Valéncia, per a convertir-ho en sèu de la Biblioteca Valenciana.
En l'any 1999 és cridat pel President de la Generalitat Valenciana d'aquell moment, Eduardo Zaplana, per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. En les eleccions de juny de 1999 conseguix l'acta de diputat a les Corts Valencianes pel PPCV, i continua la seua tasca en la conselleria fins a juny de 2003. En esta etapa se li reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa de la Comunitat Valenciana, per mig de la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També va participar en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) o la Direcció General del Llibre. Per contra, fon l'artífex de l'extinció del prestigiós Institut Valencià d'Estudis i Investigacions (IVEI).