Diferència entre les revisions de "José María Adán García"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Advocat i polític. | | ocupació = Advocat i polític. | ||
| data_naix = [[1931]] | | data_naix = [[1931]] | ||
| − | | lloc_naix = [[Sogorp]], [[Regne de Valéncia]] | + | | lloc_naix = [[Sogorp]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| data_mort = | | data_mort = | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''José María Adán García''' ([[Sogorp]], [[1931]]) és un advocat i polític valencià. | + | '''José María Adán García''' ([[Sogorp]], [[1931]]) és un advocat i polític [[Comunitat valenciana|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | És llicenciat en dret i diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista ''Claustro''. | + | És llicenciat en dret i doctorat en l'[[Universitat de Valéncia]], també és diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista ''Claustro''. |
| − | En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (Altos Hornos del Mediterráneo -AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals. | + | En l'any [[1959]] va començar a treballar en l'empresa [[Alts Forns del Mediterràneu]] (''Altos Hornos del Mediterráneo'' - AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals. |
| − | Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació. | + | Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de [[1971]] a [[1977]]. El [[12 d'agost]] de [[1976]] va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, [[Miguel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]] i [[José Antonio Perelló Morales]]) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la [[Regne de Valéncia|regió valenciana]] i el reconeiximent del [[Llengua valenciana|valencià]] com a [[llengua vernàcula]] en la Llei d'Educació. |
| − | A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] ([[1976]]-[[1978]]). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero en l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la [[Comunitat Valenciana]]. | + | A la mort de [[Francisco Franco]] va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de [[La Rioja]] ([[1976]]-[[1978]]). Durant la [[transició democràtica]] es mostrà próxim a la [[UCD]], pero en l'any [[1989]] va ingressar en el [[PP]], sent nomenat delegat de la [[Generalitat Valenciana]] en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En l'any [[1991]] fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la [[Comunitat Valenciana]]. |
| + | |||
| + | == Premis i guardons == | ||
| + | |||
| + | * Comanda en placa de l'Orde de Cisneros | ||
| + | * Víctor d'Argent | ||
| + | * Creu del Mèrit Militar | ||
| + | * Creu del Mèrit Naval | ||
| + | * Creu distinguida de San Raimundo de Peñaflor | ||
| + | * Medalla d'Argent de Sogorp | ||
| + | * Gran Comanda de la Real Orde de Cavallers de Santa Maria del Puig | ||
| + | * Popular de La Rioja | ||
| + | * Cavaller Jurat de Sant Vicent Ferrer. | ||
| + | * [[Premis Fadrí|Premi Fadrí]] "Llibertat d'Expressió" [[2006]], concedit per l'Associació [[Cardona Vives]] de [[Castelló]]. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | * Al servicio de Valencia: apuntes para la historia 1967-1978 | + | * ''Ensayos sociales: Libertad, justicia social, sindicalismo, familia y sociedad, reformas necesarias'' (Madrid, [[2003]]) ISBN: 9788496198104. |
| − | * La transición en La Rioja: memorias | + | * ''Al servicio de Valencia: apuntes para la historia 1967-1978'' ([[Valéncia]], [[2005]]) ISBN: 9788460940746. |
| − | + | * ''La transición en La Rioja: memorias'' (Logroño, [[2011]]) ISBN: 9788499600253. | |
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 13:55 15 jul 2024
| José María Adán García | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i polític. | ||
| Naiximent: | 1931 | ||
| Lloc de naiximent: | Sogorp, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José María Adán García (Sogorp, 1931) és un advocat i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
És llicenciat en dret i doctorat en l'Universitat de Valéncia, també és diplomat en empresarials i sociologia laboral. Durant els seus anys d'estudi va ser Cap de la Falange Universitària i del S.E.U. i director de la revista Claustro.
En l'any 1959 va començar a treballar en l'empresa Alts Forns del Mediterràneu (Altos Hornos del Mediterráneo - AHM), en la que va aplegar a ser Cap del servici jurídic i de relacions laborals.
Fon conseller nacional del Moviment i procurador a Corts per Valéncia de 1971 a 1977. El 12 d'agost de 1976 va presentar un escrit junt en els atres procuradors valencians (entre ells, Miguel Ramón Izquierdo, Pedro Zaragoza i José Antonio Perelló Morales) a on solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana i el reconeiximent del valencià com a llengua vernàcula en la Llei d'Educació.
A la mort de Francisco Franco va colaborar en Rodolfo Martín Villa i fon nomenat governador civil de La Rioja (1976-1978). Durant la transició democràtica es mostrà próxim a la UCD, pero en l'any 1989 va ingressar en el PP, sent nomenat delegat de la Generalitat Valenciana en la privatisació dels Alts Forns del Mediterràneu, empresa en la que havia treballat. En l'any 1991 fon nomenat delegat de la Fundación Cánovas del Castillo en la Comunitat Valenciana.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- Comanda en placa de l'Orde de Cisneros
- Víctor d'Argent
- Creu del Mèrit Militar
- Creu del Mèrit Naval
- Creu distinguida de San Raimundo de Peñaflor
- Medalla d'Argent de Sogorp
- Gran Comanda de la Real Orde de Cavallers de Santa Maria del Puig
- Popular de La Rioja
- Cavaller Jurat de Sant Vicent Ferrer.
- Premi Fadrí "Llibertat d'Expressió" 2006, concedit per l'Associació Cardona Vives de Castelló.
Obres[editar | editar còdic]
- Ensayos sociales: Libertad, justicia social, sindicalismo, familia y sociedad, reformas necesarias (Madrid, 2003) ISBN: 9788496198104.
- Al servicio de Valencia: apuntes para la historia 1967-1978 (Valéncia, 2005) ISBN: 9788460940746.
- La transición en La Rioja: memorias (Logroño, 2011) ISBN: 9788499600253.