Diferència entre les revisions de "Fausti Barberà"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]] | [[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]] | ||
| − | '''Fausti Barberà i Martí''' fon un mege, escritor i politic valencianiste. Va naixer en [[Alaquas]]. (20 de decembre de 1850 - [[Valencia]], 5 de giner de 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. | + | '''Fausti Barberà i Martí''' fon un mege, escritor i politic valencianiste. Va naixer en [[Alaquas]]. (20 de decembre de [[1850]] - [[Valencia]], 5 de giner de [[1924]]). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” ([[1910]]) que està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare. | + | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en [[1872]], any en que faltà sa mare. |
| − | En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | + | En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. |
| − | En 1907 en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | + | En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. |
| − | Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas». | + | Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas». |
| − | Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis. | + | Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis. |
== Valencianisme == | == Valencianisme == | ||
| − | En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago. | + | En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de [[Valencia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago. |
== ”De Regionalisme i Valentinicultura” == | == ”De Regionalisme i Valentinicultura” == | ||
| − | [[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' (1902) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | + | [[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] |
| − | El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]]. | + | El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de [[1902]], fa mes de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]]. |
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Obres == | == Obres == | ||
Al marge de la seua produccio medica, es poden destacar els llibres: | Al marge de la seua produccio medica, es poden destacar els llibres: | ||
| − | *“Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]” (1902). | + | *“Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]” ([[1902]]). |
| − | *“Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros” (1905). | + | *“Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros” ([[1905]]). |
| − | *Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina” (1909) | + | *Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina” ([[1909]]) |
| − | *”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) | + | *”De Regionalisme i Valentinicultura” ([[1910]]) |
| − | *”Per a Valencians” (1913) | + | *”Per a Valencians” ([[1913]]) |
| − | *”El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación” (1915) | + | *”El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación” ([[1915]]) |
=== Obres sobre Medicina === | === Obres sobre Medicina === | ||
De la seua vasta produccio medica, es poden destacar els tituls: | De la seua vasta produccio medica, es poden destacar els tituls: | ||
| − | *"De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro" (1894) | + | *"De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro" ([[1894]]) |
*"La fisiología del lenguaje" | *"La fisiología del lenguaje" | ||
*"La intubación laríngea" | *"La intubación laríngea" | ||
Revisió de 00:13 2 feb 2010
Fausti Barberà i Martí fon un mege, escritor i politic valencianiste. Va naixer en Alaquas. (20 de decembre de 1850 - Valencia, 5 de giner de 1924). Es mes conegut pel seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) que està considerat com el primer cos teoric del valencianisme i del nacionalisme valencià mordern.
Biografia
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despres es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valencia en 1872, any en que faltà sa mare.
En 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de Picanya, que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. En 1907 en Joaquina Alcañiz, de Sax. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
Entregat a la ciencia, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de Pasteur, els descobriments de Koch sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valencia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Ciencias Médicas».
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la Catolica, academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en Sevilla, o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
Valencianisme
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del Centre de Cultura Valenciana, vicepresident de Lo Rat Penat, president de la I Assamblea Regionalista de Valencia, fundador de Valencia Nova o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la Corona d' Arago.
”De Regionalisme i Valentinicultura”
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del valencianisme i del nacionalisme valencià mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa mes de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un nacionalisme valencià que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir Espanya com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
En paraules de l'historiador valencià Antoni Atienza: “El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta mes de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliço que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.
Obres
Al marge de la seua produccio medica, es poden destacar els llibres:
- “Valencianos ilustres. Crisóstomo Martínez” (1902).
- “Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros” (1905).
- Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina” (1909)
- ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910)
- ”Per a Valencians” (1913)
- ”El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación” (1915)
Obres sobre Medicina
De la seua vasta produccio medica, es poden destacar els tituls:
- "De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro" (1894)
- "La fisiología del lenguaje"
- "La intubación laríngea"