Canvis

[[Image:Tribunal_aigues.JPG|300px|thumb|Miniatura del quadro "El Tribunal de les Aigües" del pintor [[Bernardo Ferrándiz]], en [[1865]].]]

[[File:Tribunal de les Aigües Valencia.JPG|300px|thumb|Miniatura del quadro "El Tribunal de les Aigües" del pintor [[Bernardo Ferrándiz]], en l'any [[1865]].]]

El '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''', conegut també com '''Tribunal de la Vega de Valéncia''' és un [[Jurat de Recs]] encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de rec entre els agricultors de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] de les séquies que formen part d'ell (''Quart'', ''Benagéber i Faitanar'', ''Tormos'', ''Mislata'', ''Mestalla'', ''Favara'', ''Rascanya'' i ''Rovella''). El conjunt d'estes séquies formen la denominada ''[[Vega de Valéncia]]'', sobre la qual té jurisdicció el Tribunal, que junt en la [[Séquia Real de Moncada]], en jurisdicció a banda, formen la [[horta de Valéncia]]. Al setembre del 2009 és designat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.  

El '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''', conegut també com a '''Tribunal de la Vega de Valéncia''' és un [[Jurat de Recs]] encarregat de resoldre els conflictes per l'aigua de rec entre els agricultors de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] de les [[séquies]] que formen part d'ell (''Quart'', ''Benagéber i Faitanar'', ''Tormos'', ''Mislata'', ''Mestalla'', ''Favara'', ''Rascanya'' i ''Rovella''). El conjunt d'estes séquies formen la denominada ''[[Vega de Valéncia]] '', sobre la qual té jurisdicció el Tribunal, que junt en la [[Séquia Real de Moncada]], en jurisdicció a banda, formen l'[[Horta de Valéncia]]. En [[setembre]] de l'any [[2009]] és designat per la UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.  

{{cita|...testimoni únic d'una tradició cultural vixca: la de la justícia i el govern democràtic i autogestionari de les aigües per part dels llauradors andalusis en l'àmbit de les hortes que rodejaven les grans ciutats de la frontera mediterrànea de la Península Ibèrica...}}

{{cita|...sol testimoni d'una tradició cultural viva: la de la justícia i el govern democràtic i autogestionari de les aigües per part dels llauradors andalusins en l'àmbit de les hortes que rodejaven les grans ciutats de la frontera mediterrànea de la Península Ibèrica...}}

== Funcionament ==

== Funcionament ==

El Tribunal és un [[tribunal consuetudinari]]. Està format per un representant de cada una de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] que formen part, huit en total, denominats síndics, i un d'ells és triat president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha segut el síndic de Favara o el de Tormos, alternativament.  

El Tribunal és un [[tribunal consuetudinari]]. Està format per un representant de cada una de les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]] que formen part, huit en total, denominats síndics, i un d'ells és triat president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha segut el síndic de Favara o el de Tormos, alternativament.  

Cada dijous de l'any (excepte festius i aquells que van des de Nadal a Reis) es reunix el Tribunal en els seus assessors en la ''Casa Vestuari'' de la [[Plaça de la Mare de Deu]] de [[Valéncia]] per a discutir diversos assunts. Pero és a les 12 en punt del migdia, mentres sonen les campanes d'[[El Micalet]], quan el Tribunal es constituïx formalment en la Porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]], en la mateixa plaça. És llavors quan l'aguasil, en el permís del president, flama als denunciats de cada una de les séquies, en la tradicional frase: “''denunciats de la séquia de...! ''”. El juí es desenrolla de forma ràpida, oral i íntegrament en valencià. El denunciant, que sol ser el guarda de la séquia a que pertany l'infractor, expon el cas davant del Tribunal, i després el denunciat es defén a si mateix i respon a les preguntes del síndic de la séquia a que pertany. És a continuació quan el Tribunal, en l'excepció del síndic de la séquia en qüestió, decidix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui impon la pena a pagar per l'infractor, d'acort en les Ordenances de la pròpia Comunitat de Regants. Encara hui en dia la pena s'impon en “sous”, tal com es feya en l'época medieval, entenent-se actualment per “1 sou”, el sou diari del guarda de la séquia.  

Cada [[dijous]] de l'any (excepte festius i aquells que van des de [[Nadal]] a Reixos) se reunix el Tribunal en els seus assessors en la ''Casa Vestuari'' de la [[Plaça de la Mare de Deu]] de [[Valéncia]] per a discutir diversos assunts. Pero és a les dotze en punt del migdia, mentres sonen les campanes d'[[El Micalet]], quan el Tribunal se constituïx formalment en la Porta dels apòstols de la [[catedral de Valéncia]], en la mateixa plaça. És llavors quan l'aguasil, en el permís del president, flama als denunciats de cada una de les séquies, en la tradicional frase: “''denunciats de la séquia de...! ''”. El juí es desenrolla de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el guarda de la séquia a que pertany l'infractor, expon el cas davant del Tribunal, i despuix el denunciat se defén ad ell mateix i respon a les qüestions del síndic de la séquia a que pertany. És tot seguit quan el Tribunal, en l'excepció del síndic de la séquia, decidix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui impon la pena a pagar per l'infractor, d'acort en les Ordenances de la pròpia Comunitat de Regants. Encara hui en dia la pena s'impon en “sous”, tal com se feya en l'época migeval, entenent-se actualment per “un sou”, el sou diari del guarda de la séquia.  

Són objecte de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües: els mateixos membres del Tribunal, les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]], els atandadores, les persones jurídiques (per eixemple les [[Cenres Agràries]]), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aigües, els regants, els propis denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els síndics, els ''elets'' que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que ve a ser com un fiscal) i terceres persones.

Són objecte de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües: els mateixos membres del Tribunal, les [[Comunitat de regants|Comunitats de Regants]], els atandadors, les persones jurídiques (per eixemple les [[Cenres Agràries]]), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aigües, els regants, els propis denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els síndics, els ''elets'' que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que és com un fiscal) i terceres persones.

== Història ==

== Història ==

La teoria més estesa, pero sense cap fonament històric, li la devem a [[Francisco Javier Borrull]], defesa en 1813 davant de les [[Corts de Cadis]] per a intentar salvar-ho de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ya existia un antecedent en época romana, pero que la seua fundació tal com funciona hui en dia es va produir durant els regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] i [[al-Hakam II]], en concret en l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'a on ix la referida data. La raó és que és l'únic moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la península, i per tant deduïx que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver d'eixir l'orde.  

 

La teoria més estesa, pero sense cap fonament històric, li la devem a [[Francisco Javier Borrull]], defesa en [[1813]] davant de les [[Corts de Cadis]] per a provar de salvar-lo de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ya existia un antecedent en época romana, pero que la seua fundació tal i com funciona hui en dia es va produir durant els regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] i [[al-Hakam II]], en concret en l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'a on ix la referida donada. La raó és que és el sol moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la península, i per tant deduïx que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver d'eixir l'orde.  

De fet, en [[1960]] es va celebrar el [[Milenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per [[Vicent Giner Boira]], assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria en el sigle XX. Una volta “establit” per a Borrull l'orige del Tribunal, s'aduïx la continuïtat en época feudal pel Fur XXXV del rei [[Jaume I]], de [[1239]], pel que ordena que les séquies es rigen “''segons que antigament és e Fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''”. Ademés, l'orige musulmà s'ha recolzat en tres detalls: el fet que se celebre cada dijous (dia anterior al divendres, el qual és festiu per als musulmans); en l'exterior de la catedral (antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps prerromans); i que el dret a parlar s'otorga en els juïns pel president, que senyala en el peu (igual que en moltes tribus nómades del Nort d'Àfrica cada home sabi otorga la paraula a la resta d'indígenes de la seua pròpia tribu).

De fet, en l'any [[1960]] es va celebrar el [[Milenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per [[Vicent Giner Boira]], assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria en el [[sigle XX]]. Una volta “establit” per a Borrull l'orige del Tribunal, s'aduïx la continuïtat en época feudal pel Fur XXXV del rei [[Jaume I]], de l'any [[1239]], pel qual ordena que les séquies se rigguen “''segons que antigament és e Fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''”. Ademés, l'orige musulmà s'ha recolzat en tres detalls: el fet de que es celebre cada dijous (dia anterior al divendres, el qual és festiu per als musulmans); en l'exterior de la catedral (antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps prerromans); i que el dret a parlar s'otorga en els juïns pel president, que senyala en el peu (igual que en moltes tribus nómades del Nort d'[[Àfrica]] cada home sabut otorga la paraula al restant d'indígenes de la seua pròpia tribu).

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[sigle XVIII]], la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de Valéncia]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada [[Comunitat de Regants]]. Sabem que a principis del [[sigle XV]] els ''sequiers'' d'algunes [[comunitats de Regants]] de l'[[Horta de Valéncia]] ya convocaven als denunciats els dijous en la plaça de ''la Seu'', pero açò no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'orige del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perqué no tenia un 'estatus' llegal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ya que la jurisdicció era dels ''sequiers''. Pareix llògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels ''sequiers'' no era tant el juí en si, tal com es fa hui en dia, sino la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[Horta de Valéncia]]. És molt provable també que el pas per a convertir-se d'una reunió de ''sequiers'' en un Tribunal tal com ho entenem hui en dia es produïra precisament en els mateixos anys en que Borrull defenia la seua permanència en les [[Corts de Cadis]], en l'objectiu d'adequar-ho a la jurisdicció del [[Estat Lliberal]].  

En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[sigle XVIII]], lo que no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de Valéncia]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada [[Comunitat de Regants]]. Sabem que a principis del [[sigle XV]] els ''sequiers'' d'algunes [[comunitats de Regants]] de l'[[Horta de Valéncia]] ya convocaven als denunciats els dijous en la plaça de ''la Seu'', pero açò no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'orige del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perque no tenia un 'estatus' llegal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, puix la jurisdicció era dels ''sequiers''. Pareix llògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels ''sequiers'' no era tant el juí en sí, tal com se fa hui en dia, sino la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[Horta de Valéncia]]. És molt provable també que el pas per a convertir-se d'una reunió de ''sequiers'' en un Tribunal tal com ho entenem hui en dia es produïra precisament en els mateixos anys en que Borrull defenia la seua permanència en les [[Corts de Cadis]], en l'objectiu d'adequar-lo a la jurisdicció del [[Estat Lliberal]].  

És interessant la descripció del funcionament del Tribunal en el [[sigle XIX]] que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''La Barraca''.

És interessant la descripció del funcionament del Tribunal en el [[sigle XIX]] que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''La Barraca''.

== Perspectives de futur ==

== Perspectives de futur ==

Els temps canvien, i el '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''' no té hui la importància que ha tingut històricament. Quan en [[1950]] va entrar en funcionament el [[pantà de Benageber]], que regula els cabals del [[riu Túria]], el Tribunal ya va perdre part de la seua importància en la minva del número de pleits que es derivaven de la falta d'aigua. Hui el perill d'extinció del Tribunal li ve de la desaparició física de la mateixa [[horta de Valéncia]], davant de l'expansió de la ciutat, i en conseqüència, corre el perill de convertir-se en un “teatre de carrer” folclòric per a turistes.

Els temps canvien, i el '''Tribunal de les Aigües de Valéncia''' no té hui l'importància que ha tengut històricament. Quan en l'any [[1950]] va entrar en funcionament el [[pantà de Benageber]], que regula els cabals del [[riu Túria]], el Tribunal ya va perdre part de la seua importància en la minva del número de pleits que es derivaven de la manca d'aigua. Hui el perill d'extinció del Tribunal li ve de la desaparició física de la mateixa [[horta de Valéncia]], davant de l'expansió de la ciutat, i en conseqüència, corre el perill de convertir-se en un “teatre de carrer” folclòric per a turistes.

 

No obstant això, la seua funció jurisdiccional està plenament vigent, ademés d'expressament reconeguda per la llegislació, i el fet de que es constituïxca cada dijous i el respecte que cap al mateix tenen tots els regants és garantia de pervivència en el futur.

{{Cita|El Tribunal de les Aigües datat en [[960]] és l'institució de justícia més antiga que existix en [[Europa]]|[[Francisco A. Roca Traver]]}}

*[http://www.tribunaldelasaguas.es Portal del Tribunal de les Aigües]  

*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090930/local/valenciana/tribunal-aguas-valencia-designado-200909301522.html Patrimoni de l'Humanitat]

*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20091115/opinion/agricultura-tribunal-aguas-valencia-20091115.html La agricultura y el Tribunal de las Aguas en la Valencia musulmana]

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Consell d'Hòmens Bons]].

* [[Consell d'Hòmens Bons]].

 

 

 

== Referencies ==

{{Traduït de|es|Tribunal_de_las_Aguas_de_Valencia}}

* [https://www.youtube.com/watch?v=mJyCyWuvhSw&t=112s Tribunal de les Aigües - Vídeo - Youtube]

[[Categoria:Valéncia]]

[[Categoria:Valéncia]]

[[Categoria:Província de Valéncia]]

[[Categoria:Província de Valéncia]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Institucions]]

[[Categoria:Tribunals]]

[[Categoria:tribunals consuetudinaris|Aigües de Valéncia]]

[[Categoria:tribunals consuetudinaris|Aigües de Valéncia]]

[[Categoria:Agricultura]]

[[Categoria:Agricultura]]