Diferència entre les revisions de "Fernando Ponsell Cortés"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Fernando Ponsell Cortés''' ([[Alcalà de la Jovada]], [[La Vall d'Alcalà]], [[Alacant]], [[1898]] - | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Fernando Ponsell Cortés | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Arqueòlec | ||
| + | | data_naix = [[1898]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Alcalà de la Jovada]], [[La Vall d'Alcalà]], [[Alacant]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[1975]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Fernando Ponsell Cortés''' ([[Alcalà de la Jovada]], [[La Vall d'Alcalà]], [[Alacant]], [[1898]] - † [[Alcoy]], [[1975]]), fon un important arqueòlec [[Valencians|valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 13: | Llínea 24: | ||
Ponsell també jugà un paper important en la [[Moros i Cristians|Festa de Moros i Cristians]] d'[[Alcoy]], publicant diversos artículs en el llibret de festes i aplegant a ser capità moro de la Filà Llana en [[1959]]. D'entre tots els artículs publicats en el rotatiu festiu destaca el que aparegué en l'any [[1945]] titulat ''Don Pedro I y ‘El Centenar de la Ploma’ en Alcoy'', en el que narra una fita històrica ocorreguda a finals del [[sigle XIII]], desconeguda per la gran majoria dels valencians. En eixe artícul Ponsell nos demostra que la [[Real Senyera]] era amada i apreciada en la totalitat del [[Regne de Valéncia]] des del mateix sigle XIII i la visita del màxim símbol de la pàtria era motiu de festa. | Ponsell també jugà un paper important en la [[Moros i Cristians|Festa de Moros i Cristians]] d'[[Alcoy]], publicant diversos artículs en el llibret de festes i aplegant a ser capità moro de la Filà Llana en [[1959]]. D'entre tots els artículs publicats en el rotatiu festiu destaca el que aparegué en l'any [[1945]] titulat ''Don Pedro I y ‘El Centenar de la Ploma’ en Alcoy'', en el que narra una fita històrica ocorreguda a finals del [[sigle XIII]], desconeguda per la gran majoria dels valencians. En eixe artícul Ponsell nos demostra que la [[Real Senyera]] era amada i apreciada en la totalitat del [[Regne de Valéncia]] des del mateix sigle XIII i la visita del màxim símbol de la pàtria era motiu de festa. | ||
| + | |||
| + | == Obra == | ||
| + | |||
| + | * ''Excavaciones en la finca de Mas de Menente. Término de Alcoy (Alicante)'' Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, (Madrid, 1926) | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * ''L'amor d'Alcoy per la Real Senyera i el Centenar de la Ploma'', per Javier Navarro Andreu (Revista Rogle, nº 163 Abril 2020) | + | * ''L'amor d'Alcoy per la Real Senyera i el Centenar de la Ploma'', per Javier Navarro Andreu (Revista Rogle, nº 163 Abril 2020) |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/excavaciones/?q=es&id=18 Cova Negra. Xàtiva. 1933 - Museu de Prehistòria de Valéncia] | * [http://www.museuprehistoriavalencia.es/web_mupreva/excavaciones/?q=es&id=18 Cova Negra. Xàtiva. 1933 - Museu de Prehistòria de Valéncia] | ||
| + | * [http://dbe.rah.es/biografias/7617/isidro-ballester-tormo Isidro Ballester Tormo - Real Acadèmia de l'Història] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 09:40 11 jul 2024
| Fernando Ponsell Cortés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Arqueòlec | ||
| Naiximent: | 1898 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcalà de la Jovada, La Vall d'Alcalà, Alacant, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1975 | ||
| Lloc de defunció: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Fernando Ponsell Cortés (Alcalà de la Jovada, La Vall d'Alcalà, Alacant, 1898 - † Alcoy, 1975), fon un important arqueòlec valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fernando Ponsell naixqué en l'any 1898 en la pedania d'Alcalà de la Jovada de la població alacantina de la Vall d'Alcalà. Fernando Ponsell fon un important arqueòlec que desenrollà les seues abundants investigacions a lo llarc del sigle XX en els jaciments de la seua comarca natal, els Valls de Pego de la comarca de la Marina Alta destacant els del Mas de Menente i la Cova Teular en Alcoy, i el de la Cova de la Sarsa en Bocairent.
Algunes d'estes excavacions i estudis estigueren subvencionats per l'Universitat de Valéncia, propiciant que publicara diversos llibres sobre arqueologia valenciana, conseguint també varis premis extraordinaris en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de Lo Rat Penat.
La vinculació de Ponsell en Lo Rat Penat fon constant, deguda al seu gran sentiment patriòtic i també a la gran amistat que tenia en el que fora president de l'entitat, l'empresari i erudit aficionat a l'arqueologia, Nicolau Primitiu.
Gràcies a Fernando Ponsell, oblidat per les institucions públiques, es creà en l'any 1927 el Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de Valéncia, i la donació de la seua gran colecció de peces arqueològiques recopilada durant anys fon el germen del Museu de Prehistòria de Valéncia.
Ponsell també jugà un paper important en la Festa de Moros i Cristians d'Alcoy, publicant diversos artículs en el llibret de festes i aplegant a ser capità moro de la Filà Llana en 1959. D'entre tots els artículs publicats en el rotatiu festiu destaca el que aparegué en l'any 1945 titulat Don Pedro I y ‘El Centenar de la Ploma’ en Alcoy, en el que narra una fita històrica ocorreguda a finals del sigle XIII, desconeguda per la gran majoria dels valencians. En eixe artícul Ponsell nos demostra que la Real Senyera era amada i apreciada en la totalitat del Regne de Valéncia des del mateix sigle XIII i la visita del màxim símbol de la pàtria era motiu de festa.
Obra[editar | editar còdic]
- Excavaciones en la finca de Mas de Menente. Término de Alcoy (Alicante) Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, (Madrid, 1926)
Referències[editar | editar còdic]
- L'amor d'Alcoy per la Real Senyera i el Centenar de la Ploma, per Javier Navarro Andreu (Revista Rogle, nº 163 Abril 2020)