Diferència entre les revisions de "Creu de terme"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Creu del Bartolo == | == Creu del Bartolo == | ||
| + | {{AP|Creu del Bartolo}} | ||
| + | És una de les creus més grans d'Espanya (la Creu del Bartolo, està en el cim del Bartolo del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]]. | ||
| − | + | == Cites == | |
| + | |||
| + | {{Cita|''El haber estado realizando mi labor docente por tierras aragonesas durante bastantes años, por una parte, y por otra la lectura actualmente de algunos libros y revistas de fiestas de los pueblos del Maestrazgo me llevan a las siguientes informaciones: 1) Leemos: 'els peirons' son un símbolo del Maestrazgo. Hay documentos en los que se puede leer 'per a fer un peyro en el cami'. 'Peyrons' es el nombre que se dió en el histórico Maestrazgo a 'les creus de terme'. 'Peyra' en aragonés es 'piedra' y es palabra que ya la encontramos en 'els Establiments' de Jaca, de 1100, confirmados posteriormente por Jaime I. 'Peyrons' todavía hoy es 'pilar de piedra colocado a orillas de caminos con alguna imágen sagrada', en aragonés'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso Genovés]]}} | ||
== Galeria fotogràfica == | == Galeria fotogràfica == | ||
| Llínea 41: | Llínea 45: | ||
</gallery> | </gallery> | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Herranz Cortijo, Pilar (14 de julio de 2008). «Los pairones molineses». En UNED, ed. Sin Distancia | ||
| + | * Ribot, Pere. El Montseny. Destino, 1975, p. 256 -258 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Wayside crosses}} | ||
| + | {{Commonscat|Pillories in Spain|Peirons}} | ||
{{DGLV|Peiró}} | {{DGLV|Peiró}} | ||
| − | |||
| − | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_t%C3%A9rmino Creu de terme en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_t%C3%A9rmino Creu de terme en Wikipedia] | ||
Última revisió del 18:16 7 jul 2024
Una Creu de terme o Peiró (del llatí petrōne, derivat de pĕtra, pedra. Per via de l'occità peira, del qual peiró és un diminutiu) és una pedra o pilar sobre la que es posa una capella, una creu o l'image d'un sant en camins rurals o de montanya. Per extensió se li denomina Creu de terme; creu que, posada damunt d'un peu de pedra, senyala l'inici d'un terme municipal.
La Creu de terme o Peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monasteris o a la vora dels camins. Acostuma a estar decorada en temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal en escalons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Pero totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant en els pobles de generació en generació.
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també especifica que Peiró o Peirona és també un nom propi d'home i dòna.
Història[editar | editar còdic]
Se tenen notícies documentals que estes creus daten de principis del sigle XI. No se coneix l'orige d'estes creus pero sí el seu significat, ya que delimitaven els térmens de les poblacions. Situades al costat d'un camí per a donar la benvinguda o despedida dels viagers que passaven per la població.
Fon antiga costum en el Regne d'Aragó elevar creus en commemoració de dates o acontenyiments, o com a simples testimonis de pietat cristiana, generalment junt als camins per a fomentar la pietat dels viajants, i a voltes front a monasteris i ermites. I és que no satisfets els cristians de la Reconquista en elevar temples, ermites i cenobis, erigiren estos peirons en camins, fitades, promontoris, calvaris i per qualsevol lloc. En principi varen ser senzills monuments i varen acabar per ser verdaderes obres d'art gòtic i renaixentiste que varen immortalisar els noms de mestres pedrapiquers.
Durant finals de la II República i la Guerra Civil les creus de terme foren destruïdes, algunes foren rescatades i conservades en museus locals i en alguns casos foren reconstruïdes o restaurades.
Descripció[editar | editar còdic]
Consistix generalment en unes grades de planta circular o poligonal sobre les que s'eleva un fust arrematat en nuc, guaix o capitell, que sustenta la creu de pedra llaurada en picapedreria. Generalment té per una de les cares de la creu l'image d'un Crist crucifixat i per l'atre l'image de la Verge o algun sant. Alguns pobles valencians les acaronen baix templets o baldaquins.
Denominacions[editar | editar còdic]
Este monument rep diferents denominacions fòra de terres valencianes, en Aragó cruz de suelo, cruz de sol, peirón o pairón; en Catalunya pedró, peiró o creu de terme, depenent de les zones; en Galícia cruceiro i en la resta d'Espanya cruz de término.
Creu del Bartolo[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Creu del Bartolo.
És una de les creus més grans d'Espanya (la Creu del Bartolo, està en el cim del Bartolo del Desert de les Palmes, en el terme de Benicàssim, elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del sigle XX.
Cites[editar | editar còdic]
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Peiró en Cubillejo, (Guadalajara)
Peiró en Lechago, (Terol)
Peiró en Torre Los Negros, (Terol)
Peiró en Saragossa
Peiró en Torrubia, (Guadalajara)
Peiró de Terme d'horta
Peiró en Santa Eulalia del Campo, (Terol)
Peiró en Derbyshire, (Anglaterra)
_02.JPG)
Referències[editar | editar còdic]
- Herranz Cortijo, Pilar (14 de julio de 2008). «Los pairones molineses». En UNED, ed. Sin Distancia
- Ribot, Pere. El Montseny. Destino, 1975, p. 256 -258
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Creu de terme.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Peirons.
«Peiró». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Creu de terme en Wikipedia