Diferència entre les revisions de "Vicent Pastor i Chilar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 49 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{uiquificar}}
+
{{Biografia|
'''Vicent Pastor i Chilar''', poeta, periodiste i escritor [[ilicità]], [[Valéncia|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. De dreta conservadora i catòlic. Naixqué en [[Elig]] en 1933. Periodiste de la vella escola i escritor costumbriste, falli el 18 d'agost de 2007 en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, després de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment
+
| nom = Vicent Pastor i Chilar
 +
| image = [[Archiu:Carrervpastorchilar.jpg|250px|]]
 +
| peu = Carrer dedicat a Vicent Pastor i Chilar en [[Elig]]
 +
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]]
 +
| ocupació = Poeta, periodiste i escritor
 +
| data_naix = [[28 de decembre]] de [[1933]]
 +
| lloc_naix = [[Elig]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[18 d'agost]] de [[2007]]
 +
| lloc_mort = [[Elig]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Vicent Pastor i Chilar''' ([[Elig]], 28 de decembre de [[1933]] - † 18 d'agost de [[2007]]) fon un poeta, periodiste i escritor [[Elig|ilicità]], [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. Ideològicament situat a la dreta. Conservador i catòlic.
  
Comencà sa carrera periodística en 1965, que alternà en son treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en varies empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en 1991. Fon redactor en els diaris Información, Primera Página -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , Levante, Las Provincias, Abc -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- y Valéncia Hui –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixi como en els semanaris i diaris ilicitans Baix Vinalopó, Elche i Hoy.
+
== Senyes biogràfiques ==
 +
Naixqué en [[Elig]] en [[1933]]. Periodiste de la vella escola i escritor costumiste, fallí el [[18 d'agost]] de [[2007]] en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, despuix de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment
  
Colaborà en la cadena local Televisión de Elche-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado. Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions.  
+
== Inicis ==
 +
Començà la seua carrera periodística en [[1965]], que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en vàries empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en [[1991]].  
  
Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elche', el de contes nadalencs de Radio Elche o els de poesía de la Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural Puente de la Virgen.  
+
== Llavor periodística ==
 +
Fon redactor en els diaris 'Información', 'Primera Página' -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , 'Levante', 'Las Provincias', 'Abc' -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- i [[Valéncia Hui]] –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixina como en els semanaris i diaris ilicitans 'Baix Vinalopó', 'Elche' i 'Hoy'.  
  
Varis de sos artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis. Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas de Elche’ junt a Baltasar Brotóns i son president fundador: el poeta Tonico Sansano, gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdos per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biògrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardò Palma Dorada.  
+
== Llavor televisiva local ==
 +
Colaborà en la cadena local [[Televisió]] de Elig-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado.  
  
Aiximateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora de son Patronat Nacional. Durant una época de sa trayectoria defengué ardúamente tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en sos artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren sa activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Saguell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Historic Artistic Cultural d’ Elig. Assistí al I Congrés de la Llengua Valenciana en 1985 en Elig,Elche,Elx. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del 25 de març de 2007 va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com Abc i Valencia Hui.
+
== Activitats artístiques ==
 +
Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions en moltes revistes, publicacions especialisades i diversos mijos de comunicació.  
  
Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i sa afició a viajar li feu recòrrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la Asociación de Informadores de Elche, entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en radio i televisió.  
+
== Llavor lliterària ==
 +
Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elig', el de contes nadalencs de 'Radio Elche' o els de poesía de l'Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural 'Puente de la Virgen'.  
  
Enamorat de la história, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junto a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.  
+
== Articulisme d'opinió ==
 +
Varis dels seus artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis.  
  
Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografía de Tonico Sansano aportant les senyes que sabía a son discipul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografía i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi historia de elche organisat pel Patronat Historic Artistic Cultural d’ Elig, alternadament cadascu en distintes edicions.  
+
== Activitat poètica i associativa ==
 +
Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas d'Elig’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta [[Tonico Sansano]], gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdós per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biógrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardó Palma Dorada.  
  
L'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' ha demanat a l' Ajuntament d'Elig un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1000 firmes arreplegades i el recolze d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalen esta petició que està pendent i que pronte es farà realitat.
+
== Mèrits, honors, reconeiximents, premis, distincions ==
 +
Aixina mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional.  
  
Biografia de Josep Esteve Rico Sogorb
+
== Cultura i identitat ==
 +
Durant una época de la seua trayectòria defengué durament tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en els seus artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren la seua activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Sagell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig. Assistí al I Congrés de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1985]] en Elig. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del [[25 de març]] de [[2007]] va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com [[ABC]] i [[Valéncia Hui]].
 +
 
 +
== Activitat viagera, turística ==
 +
Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i la seua afició a viajar li feu recórrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la "Asociación de Informadores de Elche", entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en ràdio i televisió.
 +
 
 +
== Festes, història, tradicions locals, costumbrisme ==
 +
Enamorat de l'història, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junt a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.
 +
 
 +
== Colaboracions com a biógraf ==
 +
Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografia de [[Tonico Sansano]] aportant les senyes que sabia a son discípul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografia i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi història d'Elig organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig, alternadament cada u en distintes edicions.
 +
 
 +
== Petició de carrer ==
 +
L'entitat [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano|Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano']] va demanar a l'Ajuntament d'Elig un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1.000 firmes arreplegades i el respal d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalaren esta petició que ya és realitat.
  
 
== Enllaços externs ==  
 
== Enllaços externs ==  
Nota: Per a més aspectes de sa biografía, consulteu estes webs:
+
* [http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070819/elche/fallece-anos-periodista-escritor_20070819.html Fallece, a los 74 años, el periodista y escritor Vicente Pastor Chilar]
 
+
* [http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070824/elche/grup-cultural-ilicita-pide_20070824.html El Grup Cultural Ilicità pide una calle para Vicente Pastor Chilar]
[http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070819/elche/fallece-anos-periodista-escritor_20070819.html]
+
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070821/cvalenciana/adios-vicente_20070821.html Adiós, Vicente - Las Provincias]
[http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070824/elche/grup-cultural-ilicita-pide_20070824.html]
 
[http://blogs.periodistadigital.com/nipodernigloria.php/2007/08/20/adios_vicente]
 
[http://gentdelx.blogspot.com/2008/07/vicente-pastor-chilar-periodista-y.html]
 
[http://www.infoexpres.es/noticia.asp?idnoticia=73505]
 
[http://www.poesia-irc.com/phpnuke/modules.php?name=News&file=article&sid=515]
 
[http://www.prensaynoticias.com/modules.php?name=News&file=article&sid=44397]
 
[http://ve.umh.es/fallo%20del%20certamen%20Rimas%20para%20la%20Dama.htm]
 
[http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2142_13_663184__Elche-Ultimo-adios-periodista-ilicitano-Vicente-Pastor-Chilar]
 
[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070821/cvalenciana/adios-vicente_20070821.html]
 
[http://www.buscalibros.cl/libro.php?libro=698020]
 
[http://www.misteridelx.org/caballeros2.html]
 
[http://www.aapet.es/asociacion/historytxt.html]
 
  
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Escritors]]
 
[[Categoria: Escritors]]
 +
[[Categoria: Valencians]]
 
[[Categoria: Escritors valencians]]
 
[[Categoria: Escritors valencians]]
 
[[Categoria: Periodistes]]
 
[[Categoria: Periodistes]]
 +
[[Categoria: Periodistes valencians]]

Última revisió del 17:10 6 jul 2024

Vicent Pastor i Chilar
Carrervpastorchilar.jpg
Carrer dedicat a Vicent Pastor i Chilar en Elig
Nacionalitat: Espanyol
Ocupació: Poeta, periodiste i escritor
Naiximent: 28 de decembre de 1933
Lloc de naiximent: Elig, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 18 d'agost de 2007
Lloc de defunció: Elig, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Pastor i Chilar (Elig, 28 de decembre de 1933 - † 18 d'agost de 2007) fon un poeta, periodiste i escritor ilicità, valencià i valencianiste. Ideològicament situat a la dreta. Conservador i catòlic.

Senyes biogràfiques[editar | editar còdic]

Naixqué en Elig en 1933. Periodiste de la vella escola i escritor costumiste, fallí el 18 d'agost de 2007 en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, despuix de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment

Inicis[editar | editar còdic]

Començà la seua carrera periodística en 1965, que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en vàries empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en 1991.

Llavor periodística[editar | editar còdic]

Fon redactor en els diaris 'Información', 'Primera Página' -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , 'Levante', 'Las Provincias', 'Abc' -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- i Valéncia Hui –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixina como en els semanaris i diaris ilicitans 'Baix Vinalopó', 'Elche' i 'Hoy'.

Llavor televisiva local[editar | editar còdic]

Colaborà en la cadena local Televisió de Elig-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado.

Activitats artístiques[editar | editar còdic]

Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions en moltes revistes, publicacions especialisades i diversos mijos de comunicació.

Llavor lliterària[editar | editar còdic]

Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elig', el de contes nadalencs de 'Radio Elche' o els de poesía de l'Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural 'Puente de la Virgen'.

Articulisme d'opinió[editar | editar còdic]

Varis dels seus artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis.

Activitat poètica i associativa[editar | editar còdic]

Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas d'Elig’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta Tonico Sansano, gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdós per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biógrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardó Palma Dorada.

Mèrits, honors, reconeiximents, premis, distincions[editar | editar còdic]

Aixina mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional.

Cultura i identitat[editar | editar còdic]

Durant una época de la seua trayectòria defengué durament tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en els seus artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren la seua activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Sagell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig. Assistí al I Congrés de la llengua valenciana en 1985 en Elig. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del 25 de març de 2007 va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com ABC i Valéncia Hui.

Activitat viagera, turística[editar | editar còdic]

Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i la seua afició a viajar li feu recórrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la "Asociación de Informadores de Elche", entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en ràdio i televisió.

Festes, història, tradicions locals, costumbrisme[editar | editar còdic]

Enamorat de l'història, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junt a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.

Colaboracions com a biógraf[editar | editar còdic]

Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografia de Tonico Sansano aportant les senyes que sabia a son discípul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografia i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi història d'Elig organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig, alternadament cada u en distintes edicions.

Petició de carrer[editar | editar còdic]

L'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' va demanar a l'Ajuntament d'Elig un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1.000 firmes arreplegades i el respal d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalaren esta petició que ya és realitat.

Enllaços externs[editar | editar còdic]