Diferència entre les revisions de "Vicent Pastor i Chilar"
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Vicent Pastor i Chilar | | nom = Vicent Pastor i Chilar | ||
| − | | image = [[ | + | | image = [[Archiu:Carrervpastorchilar.jpg|250px|]] |
| − | + | | peu = Carrer dedicat a Vicent Pastor i Chilar en [[Elig]] | |
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyol]] | ||
| ocupació = Poeta, periodiste i escritor | | ocupació = Poeta, periodiste i escritor | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Elig]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Elig]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Vicent Pastor i Chilar''' ([[Elig]], 28 de decembre de [[1933]] - 18 d'agost de [[2007]]) fon un poeta, periodiste i escritor [[Elig|ilicità]], [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. Ideològicament situat a la dreta. Conservador i catòlic. | + | '''Vicent Pastor i Chilar''' ([[Elig]], 28 de decembre de [[1933]] - † 18 d'agost de [[2007]]) fon un poeta, periodiste i escritor [[Elig|ilicità]], [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[valencianisme|valencianiste]]. Ideològicament situat a la dreta. Conservador i catòlic. |
| − | ==Senyes biogràfiques== | + | == Senyes biogràfiques == |
Naixqué en [[Elig]] en [[1933]]. Periodiste de la vella escola i escritor costumiste, fallí el [[18 d'agost]] de [[2007]] en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, despuix de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment | Naixqué en [[Elig]] en [[1933]]. Periodiste de la vella escola i escritor costumiste, fallí el [[18 d'agost]] de [[2007]] en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, despuix de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment | ||
| − | ==Inicis== | + | == Inicis == |
Començà la seua carrera periodística en [[1965]], que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en vàries empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en [[1991]]. | Començà la seua carrera periodística en [[1965]], que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en vàries empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en [[1991]]. | ||
| − | ==Llavor periodística== | + | == Llavor periodística == |
Fon redactor en els diaris 'Información', 'Primera Página' -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , 'Levante', 'Las Provincias', 'Abc' -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- i [[Valéncia Hui]] –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixina como en els semanaris i diaris ilicitans 'Baix Vinalopó', 'Elche' i 'Hoy'. | Fon redactor en els diaris 'Información', 'Primera Página' -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , 'Levante', 'Las Provincias', 'Abc' -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- i [[Valéncia Hui]] –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixina como en els semanaris i diaris ilicitans 'Baix Vinalopó', 'Elche' i 'Hoy'. | ||
| − | ==Llavor televisiva local== | + | == Llavor televisiva local == |
Colaborà en la cadena local [[Televisió]] de Elig-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado. | Colaborà en la cadena local [[Televisió]] de Elig-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado. | ||
| − | ==Activitats artístiques== | + | == Activitats artístiques == |
Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions en moltes revistes, publicacions especialisades i diversos mijos de comunicació. | Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions en moltes revistes, publicacions especialisades i diversos mijos de comunicació. | ||
| − | ==Llavor lliterària== | + | == Llavor lliterària == |
Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elig', el de contes nadalencs de 'Radio Elche' o els de poesía de l'Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural 'Puente de la Virgen'. | Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elig', el de contes nadalencs de 'Radio Elche' o els de poesía de l'Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural 'Puente de la Virgen'. | ||
| − | ==Articulisme d'opinió== | + | == Articulisme d'opinió == |
Varis dels seus artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis. | Varis dels seus artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis. | ||
| − | ==Activitat poètica i associativa== | + | == Activitat poètica i associativa == |
Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas d'Elig’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta [[Tonico Sansano]], gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdós per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biógrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardó Palma Dorada. | Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas d'Elig’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta [[Tonico Sansano]], gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdós per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biógrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardó Palma Dorada. | ||
| − | ==Mèrits, honors, reconeiximents, premis, distincions== | + | == Mèrits, honors, reconeiximents, premis, distincions == |
Aixina mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional. | Aixina mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional. | ||
| − | ==Cultura i identitat== | + | == Cultura i identitat == |
Durant una época de la seua trayectòria defengué durament tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en els seus artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren la seua activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Sagell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig. Assistí al I Congrés de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1985]] en Elig. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del [[25 de març]] de [[2007]] va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com [[ABC]] i [[Valéncia Hui]]. | Durant una época de la seua trayectòria defengué durament tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en els seus artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren la seua activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Sagell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig. Assistí al I Congrés de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] en [[1985]] en Elig. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del [[25 de març]] de [[2007]] va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com [[ABC]] i [[Valéncia Hui]]. | ||
| − | ==Activitat viagera, turística== | + | == Activitat viagera, turística == |
Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i la seua afició a viajar li feu recórrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la "Asociación de Informadores de Elche", entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en ràdio i televisió. | Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i la seua afició a viajar li feu recórrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la "Asociación de Informadores de Elche", entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en ràdio i televisió. | ||
| − | ==Festes, història, tradicions locals, costumbrisme== | + | == Festes, història, tradicions locals, costumbrisme == |
Enamorat de l'història, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junt a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut. | Enamorat de l'història, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junt a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut. | ||
| − | ==Colaboracions com a biógraf== | + | == Colaboracions com a biógraf == |
Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografia de [[Tonico Sansano]] aportant les senyes que sabia a son discípul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografia i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi història d'Elig organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig, alternadament cada u en distintes edicions. | Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografia de [[Tonico Sansano]] aportant les senyes que sabia a son discípul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografia i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi història d'Elig organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig, alternadament cada u en distintes edicions. | ||
| − | ==Petició de carrer== | + | == Petició de carrer == |
| − | L'entitat [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano|Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano']] | + | L'entitat [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano|Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano']] va demanar a l'Ajuntament d'Elig un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1.000 firmes arreplegades i el respal d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalaren esta petició que ya és realitat. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070819/elche/fallece-anos-periodista-escritor_20070819.html] | + | * [http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070819/elche/fallece-anos-periodista-escritor_20070819.html Fallece, a los 74 años, el periodista y escritor Vicente Pastor Chilar] |
| − | *[http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070824/elche/grup-cultural-ilicita-pide_20070824.html | + | * [http://www.laverdad.es/alicante/prensa/20070824/elche/grup-cultural-ilicita-pide_20070824.html El Grup Cultural Ilicità pide una calle para Vicente Pastor Chilar] |
| − | + | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070821/cvalenciana/adios-vicente_20070821.html Adiós, Vicente - Las Provincias] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | *[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070821/cvalenciana/adios-vicente_20070821.html | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria: Biografies]] | [[Categoria: Biografies]] | ||
[[Categoria: Escritors]] | [[Categoria: Escritors]] | ||
| − | [[Categoria:Valencians]] | + | [[Categoria: Valencians]] |
[[Categoria: Escritors valencians]] | [[Categoria: Escritors valencians]] | ||
[[Categoria: Periodistes]] | [[Categoria: Periodistes]] | ||
[[Categoria: Periodistes valencians]] | [[Categoria: Periodistes valencians]] | ||
Última revisió del 17:10 6 jul 2024
| Vicent Pastor i Chilar | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Carrer dedicat a Vicent Pastor i Chilar en Elig | |||
| Nacionalitat: | Espanyol | ||
| Ocupació: | Poeta, periodiste i escritor | ||
| Naiximent: | 28 de decembre de 1933 | ||
| Lloc de naiximent: | Elig, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 18 d'agost de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Elig, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Pastor i Chilar (Elig, 28 de decembre de 1933 - † 18 d'agost de 2007) fon un poeta, periodiste i escritor ilicità, valencià i valencianiste. Ideològicament situat a la dreta. Conservador i catòlic.
Senyes biogràfiques[editar | editar còdic]
Naixqué en Elig en 1933. Periodiste de la vella escola i escritor costumiste, fallí el 18 d'agost de 2007 en la mateixa ciutat, als 74 anys víctima d'una llarga i greu malaltia, despuix de més de quaranta anys d'entrega al periodisme, a la cultura, a les festes i tradicions i a la lliteratura, principalment
Inicis[editar | editar còdic]
Començà la seua carrera periodística en 1965, que alternà en el seu treball de contable, oficiniste i auxiliar administratiu en vàries empreses i entitats bancàries fins sa prejubilació del Banco Guipuzcoano en 1991.
Llavor periodística[editar | editar còdic]
Fon redactor en els diaris 'Información', 'Primera Página' -quan dirigia la delegació local l'incombustible Gómez Orts- , 'Levante', 'Las Provincias', 'Abc' -del que va ser corresponsal més de 15 anys i en dos etapes- i Valéncia Hui –del que també va ser corresponsal fins la seua mort- aixina como en els semanaris i diaris ilicitans 'Baix Vinalopó', 'Elche' i 'Hoy'.
Llavor televisiva local[editar | editar còdic]
Colaborà en la cadena local Televisió de Elig-Localia en un programa de debats, crítica, comentarisme i tertúlies junt als veterans periodists ilicitans Francisco Rodríguez Martín -també fallit- i José Berenguer Delgado.
Activitats artístiques[editar | editar còdic]
Va ser crític d'art, fent crítiques de pintors i exposicions en moltes revistes, publicacions especialisades i diversos mijos de comunicació.
Llavor lliterària[editar | editar còdic]
Cultivà la lliteratura. S'inicià en ella en concursos als 14 anys i des de llavors cultivà a lo llarc de sa vida una abondant producció en prosa i en poesia, obtenint varis premis en diversos certàmens com el d'història i tradicions locals del 'Patronato Histórico Artístico Cultural de Elig', el de contes nadalencs de 'Radio Elche' o els de poesía de l'Universitat Miguel Hernández i de l'associació cultural 'Puente de la Virgen'.
Articulisme d'opinió[editar | editar còdic]
Varis dels seus artículs periodístics –com els referents al Misteri- foren reconeguts en destacats premis.
Activitat poètica i associativa[editar | editar còdic]
Fon co-fundador de la ‘Hermandad de Poetas d'Elig’ junt a Baltasar Brotóns i el seu president fundador: el poeta Tonico Sansano, gran amic seu (a pesar de les diferències ideològiques entre abdós per les quals solien polemisar amistosament) i colaborador periodístic en alguns dels diaris locals, de qui s'erigi com el primer de sos biógrafs recopilant molts aspectes de sa vida fins al punt de que Vicent va propondre a Tonico per al guardó Palma Dorada.
Mèrits, honors, reconeiximents, premis, distincions[editar | editar còdic]
Aixina mateix, Pastor Chilar fon pregoner de les festes de la Venguda de la Verge i de Nadal, ademés de Cavaller Electe del Misteri per la Junta Local Gestora del seu Patronat Nacional.
Cultura i identitat[editar | editar còdic]
Durant una época de la seua trayectòria defengué durament tots els valors autòctons culturals locals i regionals -símbols, llengua- en els seus artículs periodístics demostrant un clar sentiment ilicità/valencià, per lo que entrà en contacte en entitats defensores de lo autòcton que premiaren la seua activitat concedint-li reconeiximent tals com la Palma Dorada i el Sagell de Elig otorgats pel Grup Cultural Ilicità i el Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig. Assistí al I Congrés de la llengua valenciana en 1985 en Elig. Cap recordar que l'acte d'entrega dels guardons Palmes Dorades del 25 de març de 2007 va ser l'últim acte públic que va cobrir com a periodiste puix als pocs mesos morí, estant present seguint la noticia per a varis diaris com ABC i Valéncia Hui.
Activitat viagera, turística[editar | editar còdic]
Fon membre, a l'igual que Baltasar Brotóns, de les federacions espanyola i internacional de Periodistes i Escritors de Turisme participant en sos numerosos congressos i la seua afició a viajar li feu recórrer junt a la seua dona Loreto, una vintena de països de tot lo món. Vicent va ser ú dels fundadors de la "Asociación de Informadores de Elche", entitat que agrupa a tots els professionals dels mijos de comunicació ilicitans, tant en prensa com en ràdio i televisió.
Festes, història, tradicions locals, costumbrisme[editar | editar còdic]
Enamorat de l'història, art i costums locals, colaborà en entitats festeres, entre elles Pobladores de Elche, destacant sa aportació junt a atres ilicitans com l'escritor i acadèmic José Payà i el cantaautor Pep Marcos en la creació de la lletra de l'himne d'esta associació, la Dansa al Poblador Desconegut.
Colaboracions com a biógraf[editar | editar còdic]
Pastor Chilar colaborà en la composició de la biografia de Tonico Sansano aportant les senyes que sabia a son discípul periodístic Josep Esteve Rico Sogorb que va ser qui acabà definitivament la biografia i en qui ademés competí varis anys, guanyant-ne el primer premi història d'Elig organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d' Elig, alternadament cada u en distintes edicions.
Petició de carrer[editar | editar còdic]
L'entitat Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano' va demanar a l'Ajuntament d'Elig un carrer en recòrt de Vicent Pastor i Chilar en reconeiximent als seus mèrits en pro de la ciutat i dels seus valors. Més de 1.000 firmes arreplegades i el respal d'atres entitats com la Federació d'Escritors i Periodistes de Turisme i les entitats locals relacionades en ell, avalaren esta petició que ya és realitat.