Diferència entre les revisions de "Quadern"
m (u) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:2000 Notebook, Pages 4-5.jpg|thumb|<center>Quadern</center>]] |
Un '''quadern''' (també '''llibreta''', '''quadern de notes''', etc.) és un llibre de dimensió reduïda que se gasta per a prendre notes. Fon inventat en [[1920]] per l'australià [[J.A. Birchall]], que fon el primer en ajuntar diversos [[Paper|papers]] i unir-los a un tros de [[cartulina]], en conte de deixar-ho com un muntó de fulls solts. Encara que molta gent usa llibretes, estes són més comunament associades en els [[Estudiant|estudiants]] que solen portar quaderns per a apuntar les notes de les distintes assignatures. | Un '''quadern''' (també '''llibreta''', '''quadern de notes''', etc.) és un llibre de dimensió reduïda que se gasta per a prendre notes. Fon inventat en [[1920]] per l'australià [[J.A. Birchall]], que fon el primer en ajuntar diversos [[Paper|papers]] i unir-los a un tros de [[cartulina]], en conte de deixar-ho com un muntó de fulls solts. Encara que molta gent usa llibretes, estes són més comunament associades en els [[Estudiant|estudiants]] que solen portar quaderns per a apuntar les notes de les distintes assignatures. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Ben a sovint és més barat comprar quaderns d'espiral, és dir, en una [[espiral]] de [[fil d'Aram]] colocada en una perforacions a un costat de la tapa o dels fulls. Una atra forma possible de [[enquadernació]] és la d'utilisar [[pegament]] per a ajuntar les pàgines. Hui en dia és freqüent que els quaderns tinguen una prima llínea de perforació en els fulls per a que puguen ser separades fàcilment. En els quaderns d'espiral també es poden arrancar les fulles fàcilment pero deixant una marca desigual en la part de la fulla que s'esgarra en les anelles. | Ben a sovint és més barat comprar quaderns d'espiral, és dir, en una [[espiral]] de [[fil d'Aram]] colocada en una perforacions a un costat de la tapa o dels fulls. Una atra forma possible de [[enquadernació]] és la d'utilisar [[pegament]] per a ajuntar les pàgines. Hui en dia és freqüent que els quaderns tinguen una prima llínea de perforació en els fulls per a que puguen ser separades fàcilment. En els quaderns d'espiral també es poden arrancar les fulles fàcilment pero deixant una marca desigual en la part de la fulla que s'esgarra en les anelles. | ||
| − | Des del [[sigle XX]] s'han fet molts intents d'integrar la simplicitat de les llibretes en la capacitat d'edició i busca dels [[Ordenador|ordenadors]]. Per això | + | Des del [[sigle XX]] s'han fet molts intents d'integrar la simplicitat de les llibretes en la capacitat d'edició i busca dels [[Ordenador|ordenadors]]. Per això varen aparéixer els [[PDA]], integrant chicotets indicadors de vidre líquit en una capa sensitiva al contacte per a entrar gràfics i text escrit. Els [[tablet PC]] són considerablement més grans i proporcionen més espai d'escritura i navegació. |
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{DGLV|Quadern}} | |
{{Traduït de|es|Cuaderno}} | {{Traduït de|es|Cuaderno}} | ||
[[Categoria:Material d'oficina]] | [[Categoria:Material d'oficina]] | ||
Última revisió del 15:55 2 jul 2024
Un quadern (també llibreta, quadern de notes, etc.) és un llibre de dimensió reduïda que se gasta per a prendre notes. Fon inventat en 1920 per l'australià J.A. Birchall, que fon el primer en ajuntar diversos papers i unir-los a un tros de cartulina, en conte de deixar-ho com un muntó de fulls solts. Encara que molta gent usa llibretes, estes són més comunament associades en els estudiants que solen portar quaderns per a apuntar les notes de les distintes assignatures.
Els artistes gasten a sovint grans quaderns que inclouen amplis espais de paper en blanc per a poder dibuixar. Els advocats són també coneguts per usar quaderns grans que solen dur paper rallat i són apropiats per a usar-se en taules i escritoris. Les ralles horisontals d'estos quaderns poden ser més o menys amples permetent més o manco llínies d'escritura. Els periodistes preferixen quaderns de dimensió reduïda (notes de prensa), per a poder ser portats fàcilment i a vegades usen la taquigrafia per a prendre notes. Els científics i atres investigadors utilisen quaderns de laboratori per a documentar els seus experiments. Les notes d'estos quaderns són a sovint de quadrícula per a facilitar el traçat de senyes.
Ben a sovint és més barat comprar quaderns d'espiral, és dir, en una espiral de fil d'Aram colocada en una perforacions a un costat de la tapa o dels fulls. Una atra forma possible de enquadernació és la d'utilisar pegament per a ajuntar les pàgines. Hui en dia és freqüent que els quaderns tinguen una prima llínea de perforació en els fulls per a que puguen ser separades fàcilment. En els quaderns d'espiral també es poden arrancar les fulles fàcilment pero deixant una marca desigual en la part de la fulla que s'esgarra en les anelles.
Des del sigle XX s'han fet molts intents d'integrar la simplicitat de les llibretes en la capacitat d'edició i busca dels ordenadors. Per això varen aparéixer els PDA, integrant chicotets indicadors de vidre líquit en una capa sensitiva al contacte per a entrar gràfics i text escrit. Els tablet PC són considerablement més grans i proporcionen més espai d'escritura i navegació.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Quadern». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cuaderno de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.