Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:MaredeDeudelsDesamparats.jpg|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
+
[[File:MaredeDeudelsDesamparats.JPG|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la [[Verge Maria]], que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a '''La Geperudeta''' o, en [[llengua valenciana]], per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.
+
La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la [[Verge Maria]], que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]].
 +
 
 +
L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a '''La Geperudeta''' o, en [[llengua valenciana]], per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.
    
== Orige del cult ==
 
== Orige del cult ==
+
El vintiquatre de [[febrer]] de l'any [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents).
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents).
      
L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.  
 
L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.  
Llínea 18: Llínea 19:     
== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==
 
== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==
 +
[[File:Estàtua de la mare de Déu dels Desemparats a la seua basílica de València.JPG|thumb|250px|Image de la Verge dels Desamparats en l'interior de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]]]]
    
El vintiquatre de [[giner]] de [[1789]] el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].
 
El vintiquatre de [[giner]] de [[1789]] el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].
Llínea 25: Llínea 27:  
En la [[Guerra de la Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].
 
En la [[Guerra de la Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].
   −
El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixina de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
+
El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
    
Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.
 
Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.
Llínea 35: Llínea 37:     
== La "Pelegrina" ==
 
== La "Pelegrina" ==
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en l'any [[1966]] per el escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per a els seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]] ''.
+
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en l'any [[1966]] per l'escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]] ''.
    
== La Confraria ==
 
== La Confraria ==
Llínea 50: Llínea 52:  
s´ampara baix ton mant
 
s´ampara baix ton mant
   −
¡Oh, Verge Soberana
+
¡Oh, Verge Sobirana
 
   
 
   
 
de terres de Llevant!".  
 
de terres de Llevant!".  
Llínea 86: Llínea 88:  
Salve, Mare del bons valencians.
 
Salve, Mare del bons valencians.
   −
Musica: Romeu
+
Música: Lluís Romeu (Retor)
Lletra: José María Juan Garcia (Retor valencià)
+
<br>
 +
Lletra: [[José Maria Juan Garcia]] (Poeta valencià)
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
*[[Himne de la Coronació]]
+
* [[Himne de la Coronació]]
 +
* [[Ampar]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Mater Desertorum. Valéncia
 +
* Garrido Jiménez, Luis. «Música y músicos en torno a la Real Basílica de Ntra. Sra. de los Desamparados desde 1667 hasta 1958». p. 4
 +
* Juan Llovet, María Elvira. Música religiosa en els pobles de la Vall d'Albaida (en [[castellà]]). Universitat de Valéncia. Història de l'antiguetat i de la cultura escrita, 2009, p. 316. ISBN 978-84-370-7453-5
 +
* Marco Merenciano, 1950
 +
* Pérez Moya, Antonio (1884-1964). Salve Virgo Veneranda, versión a 4vm. València: Real Basílica de Nuestra Señora de los Desamparados. Consultado el 14 de mayo de 2018. «Tradicional interpretación popular en la víspera de las celebraciones de 2018 ».
 +
* [http://usuarios.multimania.es/josmegaweb/Carpeta_Fallas/virgendesamparados/la_virgen_de_los_desamparados.htm Verge dels Desamparats]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
 
 +
* Aparicio Olmos, Emilio María : ''Madre de los Desamparados'' (Valéncia, [[1990]])
 +
* Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Montanya: "Mare Petra a Barcelona". Barcelona: [[2004]]
 +
* Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." Valéncia: Artes Gráficas Soler, S.L., [[1970]]. ISBN: 84-604-9888-3
 +
* [[Javier Navarro Andreu|Navarro Andreu, Javier]]: ''[[La Mare de Deu dels Desamparats. Font d'inspiració poètica]]'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2023]])
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
+
{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats}}
*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]
     −
==Referències==
+
* [http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
*{{Traduït de|es|Virgen_de_los_Desamparados}}
+
* [http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]
    
[[Categoria:Religió]]
 
[[Categoria:Religió]]
124 560

edicions

Menú de navegació