Estatut d'Autonomia

L' Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica espanyola d'una comunitat o d'una ciutat autònoma, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu artícul 147 i l'aprovació del qual es porta a terme per mig de Llei Orgànica, tipo de norma que requerix el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés dels Diputats en una votació final sobre el conjunt del proyecte. En ell s'arrepleguen, a lo manco, la denominació de la Comunitat, la delimitació territorial, la denominació, organisació i sèu de les institucions autònomes, les competències assumides i, si és procedent, els principis del règim llingüístic.

Dins dels térmens de la present Constitució, els Estatuts seran la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma i l'Estat els reconeixerà i ampararà com partix integrant del seu ordenament jurídic.

Constitució espanyola de 1978

Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurídic de l'Estat pero el seu règim d'elaboració i aprovació és distint del restant de les lleis.

Antecedents

Els furs locals, furs municipals o furs eren els estatuts jurídics aplicables en un determinat regne migeval o a determinades localitats, depenent del cas, la finalitat del qual era regular la vida local, establint un conjunt de normes, drets i privilegis, otorgats pel rei, el senyor de la terra o el propi *concejo, és dir, les lleis pròpies d'un lloc. Va ser un sistema de dret local utilisat en la Península Ibèrica a partir de la Edat Mija i va constituir la font més important del Dret altomigeval espanyol. L'historiografia ha establit "famílies de furs" en funció de l'identitat i adaptació del seu contingut al d'un "tronc" que va ser estenent-se a moltes atres localitats, en cadascun dels regnes migevals peninsulars:

• Furs de Valéncia
• Fur de Lleó
• Fur de Sahagún
• Fur de Benavente
• Fur de Logronyo
• Fur de Toledo
• Fur de Conca-Terol (Fur de Conca, Fur de Terol, Fur de Terol i Albarracín o Fur d'Albarracín, que són extensió del Fur de Sepúlveda)
• Fur de Jaca o de Jaca-Estella
• Fur de Saragossa
• Fur de Lleida
• Fur de Còrdova

Règims autonòmics

Hi ha tres formes d'accedir a l'autonomia.

• Via Llenta. Per mig de l'artícul 143 de la Constitució Espanyola, s'accedix a l'autonomia "reduïda" que va ser pensada per a les comunitats "no històriques", és dir, totes aquelles que no havien plebiscitat afirmativament Estatuts d'Autonomia durant la II República.

Poden accedir a ella totes les províncies llimítrofes que tinguen elements històrics, culturals i territorials comuns (artícul 143). També es pot formar una comunitat autònoma, quan aixina ho expresse l'interés nacional, que ve determinat per les Corts Generals, cas de Madrit (artícul 144).

L'iniciativa del procés la tenen les diputacions provincials o cabildos insulars i les 2/3 parts dels municipis la població dels quals represente a lo manco, la majoria del cens electoral de cada província o illa. Estos requisits deuen ser complits en el determini de 6 mesos des del primer acort adoptat al respecte. Esta iniciativa en el cas de no prosperar, podrà reiterar-se passats cinc anys.

• Via Especial. Pel procediment establit en l'artícul 151 Catalunya, Galícia i el País Vasc, en canvi, varen accedir a l'autonomia en virtut de dit artícul i la disposició transitòria segona de la Constitució Espanyola, més difícil pero que al mateix temps permet alcançar molt abans el sostre competencial delimitat per l'artícul 149 de la Constitució (on s'enumeren les competències exclusives de l'Estat).

També va accedir per este procediment Andalusia, encara que sense les peculiaritats establides en la disposició transitòria segona, al no haver plebiscitat afirmativament Estatut algun durant el periodo republicà pel colp militar que donaria pas a la Guerra Civil i a la posterior Dictadura franquista. Andalusia, per tant, va accedir a l'autonomia per mig d'un referèndum que es va celebrar el 28 de febrer de 1981. El procés és alguna cosa distint, ya que el proyecte d'Estatut ho realisen a soles els diputats i senadors de les províncies i deu passar per un referèndum popular abans de ser ratificat per les Corts Generals i sancionat i promulgat pel Rei.

• Excepcional La Disposició Adicional Primera ampara i respecta els drets històrics dels territoris forals (Àlaba, Guipúscoa, Viscaya i Navarra), i @conforme a l'art. 144 de la Constitució, per mig de Llei orgànica podran per motius d'interés nacional autorisar la constitució d'una Comunitat autònoma quan el seu territori no supere la província o substitució l'iniciativa de les Corporacions Locals. La Disposició Transitòria Quinta, establix que "Les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats Autònomes si aixina ho decidixen els seus respectius Ajuntaments, per mig d'acort adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aixina ho autorisen les Corts Generals, per mig d'una Llei orgànica, en els térmens prevists en l'artícul 144", pero en 1995 es varen aprovar els seus respectius estatuts d'autonomia per una via distinta a esta disposició transitòria, es varen recolzar únicament en els punts 1 i 2 de l'artícul 144.

Elaboració de l'Estatut d'Autonomia

Com a norma institucional bàsica de la Comunitat Autònoma, en reconeiximent constitucional i formar part de l'ordenament jurídic, deu ser aprovada per Llei Orgànica, el seu contingut és acordat per la Comunitat Autònoma i els representants de l'Estat. No és una norma del poder constituent. Fixa les normes bàsica de la Comunitat Autònoma , institucions, competències. I És la norma superior de l'ordenament jurídic en la Comunitat autònoma despuix de la Constitució.

• Via Llenta (Art. 146). El proyecte d'Estatut serà elaborat per una assamblea composta pels membres de la diputació o orgue *interinsular de les províncies afectades i pels diputats i senadors elegits en elles i seran elevat a la Corts Generals per a la seua tramitació com a llei orgànica.

• Via Especial (Art. 151.2). El govern convoca als diputats i als senadors del territori per a que es constituïxquen en assamblea per a elaborar el proyecte de l'Estatut d'Autonomia, que s'aprovara en majoria absoluta. El proyecte es remitent a la comissió constitucional de Congrés dels Diputats i en el determini de dos mesos s'examina, el text se sometrà a referèndum en eixes províncies.

• Via Excepcional (Art. 144). Per motius d'interés nacional el govern d'Espanya podrà prendre l'iniciativa de les corporacions locals, elaborant un proyecte d'Estatut d'Autonomia que deu ser aprovat per les Corts Generals.

Coordinació de competències

Les competències no exclusives de l'Estat poden ser assumides per les comunitats autònomes, aquelles que no són exclusives de l'Estat i no són assumides per les Comunitats deuen ser realisades per l'Estat.

• Delegació de llegislació. Les Corts Generals poden atribuir a les Comunitats Autònomes la competència en llegislació sobre matèria, Les Corts Generals donaran unes directrius de llegislació a través de les lleis marcs, que establix els controls que s'eixerciran les Corts Generals.
• Delegació de competències. L'estat delega competències en la Comunitat autònoma, a través de la Llei de Transferència que és una Llei orgànica, que prevorà el control de la competència i mijos financers d'eixecució.
• Llei d'harmonisació. Quan les Comunitats Autònomes tenen competències llegislatives, l'estat pot dictar lleis que harmonisen les distintes llegislacions.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Estatuto de Autonomía de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.