Diferència entre les revisions de "Ernest Lluch"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilasar de Mar]] ([[província de Barcelona|Barcelona]]), [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detingut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquiste.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Ernest Lluch Martín
 +
| image = [[File:Ernest Lluch 1986 (cropped).jpg|250px|Ernest lluch en l'any [[1986]]]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Economiste, professor i polític.
 +
| data_naix = [[21 de giner]] de [[1937]] 
 +
| lloc_naix = [[Vilassar de Mar]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[21 de novembre]] de [[2000]]
 +
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilassar de Mar]], [[província de Barcelona|Barcelona]], [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Fon un economiste, professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys [[1982]] i [[1986]]. Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.
  
Catedràtic d'Economia  en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelai]] de [[Santander (Cantàbria)|Santander]], ya que va eixercir des de [[1989]] fins a [[1995]].
+
== Biografia ==
  
A l'abril de [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'octubre de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] li va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].
+
Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.
  
Al maig de [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelai de Santander (UIMP).  
+
Catedràtic d'Economia  en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander]], ya que va eixercir des de l'any [[1989]] fins a l'any [[1995]].
  
Fon assessinat per la banda terroriste [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de [[2000]].
+
En [[abril]] de l'any [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].
 +
 
 +
En [[maig]] de l'any [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).
 +
 
 +
Fon assessinat per la banda terrorista [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de l'any [[2000]].
  
 
==Obres==
 
==Obres==
* El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849). [[Grup 62|Edicions 62]], [[1973]]
+
 
* La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, [[1976]]
+
* ''El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849)''. [[Grup 62|Edicions 62]], [[1973]]
* Pensament econòmic a Catalunya  
+
* ''La via valenciana''. Editorial Tres i Quatre, [[1976]]
* La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració. Edicions 62, [[1996]]
+
* ''Pensament econòmic a Catalunya''
* Les Espanyes vençudes del sigle XVIII. Editorial Crítica, [[1999]]
+
* ''La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració''. Edicions 62, [[1996]]
* l'alternativa catalana (1700-1714-1740).
+
* ''Les Espanyes vençudes del sigle XVIII''. Editorial Crítica, [[1999]]
* Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, [[2000]]
+
* ''L'alternativa catalana (1700-1714-1740)''.
 +
* ''Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes''. Eumo Editorial, [[2000]]
 +
 
 +
==Cites==
 +
 
 +
{{Cita|''En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad'' (''[[Las Provincias]]'', dissabte 17.12.1988), citat en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 +
 
*[http://www.fundacioernestlluch.org/index.php?lang=es Fundació Ernest Lluch].
 
*[http://www.fundacioernestlluch.org/index.php?lang=es Fundació Ernest Lluch].
*[http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/colleccions/colleccions-especials/ernest-lluch/ Fons Ernest Lluch]. Centre de Recursos per a l'Aprenentage i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
+
*[http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/colleccions/colleccions-especials/ernest-lluch/ Fondo Ernest Lluch]. Centre de Recursos per a l'Aprenentage i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
* [http://www.cuimpb.es/cuimpb/index_esp.html/ Centre Ernest Lluch]. Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelai de Barcelona. Centre Ernest Lluch
+
* [http://www.cuimpb.es/cuimpb/index_esp.html/ Centre Ernest Lluch]. Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch
*[http://www.teresafreedom.com/images/articles/catalunya/ernest_lluch_frase.Jpg Reflexió despuix de la seua estada a Valéncia. Les províncies 1988]
+
*http://www.teresafreedom.com/images/articles/catalunya/ernest_lluch_frase.Jpg Reflexió despuix de la seua estada en Valéncia. Les províncies 1988]
 
 
  
 +
[[categoria:Biografies]]
 +
[[categoria:Economistes]]
 +
[[categoria:Economistes espanyols]]
 +
[[categoria:Polítics]]
 
[[categoria:Polítics d'Espanya]]
 
[[categoria:Polítics d'Espanya]]
[[categoria:ministres d'Espanya]]
+
[[categoria:Ministres d'Espanya]]
 
[[categoria:Polítics del PSC]]
 
[[categoria:Polítics del PSC]]
 
[[categoria:Polítics de Catalunya]]
 
[[categoria:Polítics de Catalunya]]

Última revisió del 10:45 17 jun 2024

Ernest Lluch Martín
Ernest lluch en l'any 1986
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Economiste, professor i polític.
Naiximent: 21 de giner de 1937
Lloc de naiximent: Vilassar de Mar, Barcelona, Catalunya, Espanya
Defunció: 21 de novembre de 2000
Lloc de defunció: Barcelona, Catalunya, Espanya

Ernest Lluch Martín (Vilassar de Mar, Barcelona, 21 de giner de 1937 - † Barcelona, 21 de novembre de 2000). Fon un economiste, professor i polític espanyol del Partit Socialiste de Catalunya (PSC). Ministre de Sanitat i Consum entre els anys 1982 i 1986. Fon assessinat per la banda terrorista ETA quan tenia 63 anys i estava retirat de la vida política.

Biografia[editar | editar còdic]

Doctor en Ciències Econòmiques per l'Universitat de Barcelona, va ampliar estudis en La Sorbona de Paris. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detengut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquista.

Catedràtic d'Economia en l'Universitat de Valéncia (1974) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, ya que va eixercir des de l'any 1989 fins a l'any 1995.

En abril de l'any 1980 fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'octubre de 1982, va resultar triat diputat pel PSC-PSOE. Felipe González el va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any 1986.

En maig de l'any 1986 es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El 2 de giner de 1989, va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).

Fon assessinat per la banda terrorista ETA de dos tirs en el cap, en l'aparcament del seu domicili, el 21 de novembre de l'any 2000.

Obres[editar | editar còdic]

  • El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849). Edicions 62, 1973
  • La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, 1976
  • Pensament econòmic a Catalunya
  • La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració. Edicions 62, 1996
  • Les Espanyes vençudes del sigle XVIII. Editorial Crítica, 1999
  • L'alternativa catalana (1700-1714-1740).
  • Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, 2000

Cites[editar | editar còdic]

En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes. Ernest Lluch, ex-ministro de Sanidad (Las Provincias, dissabte 17.12.1988), citat en el llibre Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)

Enllaços externs[editar | editar còdic]