Diferència entre les revisions de "Enciclopèdia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Una '''enciclopèdia''' (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximen...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
Una '''enciclopèdia''' (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.
 
Una '''enciclopèdia''' (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.
 +
 +
La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]]'' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. Van reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.
 +
 +
Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época van colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].
 +
 +
[[Archiu:Lueger.jpg|thumb|250px|Tomos d'una enciclopèdia.]]
 +
 +
== Principals enciclopèdies modernes ==
 +
 +
Les principals enciclopèdies modernes són:<ref name="bne">[http://www.bne.es/export/sites/BNWEB1/es/Servicios/InformacionBibliografica/ObrasConsulta/Enciclopedias/EvolucionHistorica/docs/evolucion_historica.doc Evolució històrica de les enciclopèdies.] Biblioteca Nacional d'Espanya.</ref>
 +
 +
* De parla castellana, la [[Enciclopèdia Espasa]] i el ''Gran diccionario enciclopèdico universal''.
 +
 +
* De parla anglesa, l'[[Enciclopèdia Britannica]] (''Encyclopaedia Britannica''), la ''Encyclopaedia Americana'' i la ''Collier's Encyclopaedia''.
 +
 +
* De parla francesa, l'[[Enciclopèdia Larousse]] (''Grand Larousse'') i ''Encyclopedie Universalis''.
 +
 +
* De parla alemanya, l'[[Enciclopèdia Brockhaus]] (''Brockhaus Encyclopädie'').
 +
 +
* De parla italiana, ''Enciclopèdia italiana doní scienze, lettere ed arti''.
 +
 +
* De parla portuguesa, ''Gran enciclopèdia portuguesa e brasileira''.
 +
 +
* De parla russa, la [[Gran Enciclopèdia Soviètica]] (''Bolshaya Sovietskaya Entsiklopediya'').
 +
 +
Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''
 +
 +
En l'adveniment de la informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]]'', ''[[Enciclonet]]'' i ''[[Wikipedia]]'' i [[Uiquipèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.
 +
 +
== Les primeres enciclopèdies ==
 +
 +
* 23-79. ''[[Naturalis Història]]'' de [[Plinio el Vell]].
 +
* 627-630. ''[[Etimologies]]'' de [[Sant Isidor]].
 +
* 990 aprox. ''[[Sua]]'' de [[Suidas (lexicógraf)|Suidas]].
 +
* c. 1180 ''[[Hortus deliciarum]]'', de [[Ferrada de Landsberg]].
 +
* 12?? ([[sigle XIII]]). ''[[Speculum Majus]]'' de [[Vincent de Beauvais]].
 +
* 1260-1267. ''[[Els Llibres del Tesor]]'' de [[Brunetto Latini]].
 +
* 1403-1407. ''[[Yongle Dadian]]'' (????) (durant la [[Dinastia Ming]]).
 +
* 1559. ''[[Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon]]'' de [[Paul Scalich]].
 +
* 1620. ''[[Instauratio Magna]]'' (no acabat) i ''[[Novum Organum]]'' de [[Francis Bacon]].
 +
* 1630. ''[[Encyclopaedia Cursus Philosophici]]'' de [[Johann Heinrich Alsted]].
 +
* 1704. ''[[Lèxic technicum]]'' de [[John Harris]].
 +
* 1726. ''[[Gujin tushu jicheng]]'' (??????) - dirigida per [[Chen Menglei]] (???) i més tard per [[Jiang Tingxi]] (???) ([[Dinastia Qing]]).
 +
* 1728. ''[[Cyclopaedia]]'' de [[Ephraim Chambers]].
 +
* 1750. ''[[l'Encyclopédie]]'' de [[Denis Diderot]].
 +
* 1768-1771. ''[[Enciclopèdia Britànica]]'', publicada originàriament per Adam i Charles Black.
 +
* 1796-1808. ''[[Conversations-Lexikon mit vorzüglicher Rücksicht auf Die gegenwärtigen Zeiten]]'' de [[Renatus Gotthelf Löbel]] i [[Christian Wilhelm Franke]], publicada en [[Leipzig]]. La seua segona edició (1812-1819) és ya la ''[[Enciclopèdia Brockhaus]]''.
 +
* 1847-1853. ''[[Encyclopédie moderne. Dictionnaire abrégé dónes sciences, dónes lettres, dónes arts, de l'industrie, de l'agriculture et Du commerce]]'' (París: Firmin Didot Frères, 1847-1853, 30 vols.) Dirigida per [[Léon Renier]].
 +
* 1840-1855. ''[[Diccionari enciclopèdic]]'' de [[Joseph Meyer]], publicat per l'editorial Bibliographisches Institut en 52 volums.
 +
* 1851-1855. ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionario universal de literatura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]].
 +
 +
== Característiques d'un text enciclopèdic ==
 +
 +
Els artículs enciclopèdics presenten una serie de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:
 +
 +
* Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim la informació.
 +
* No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.
 +
* Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.
 +
* La quantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.
 +
* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.
 +
 +
== Continguts d'una enciclopèdia ==
 +
 +
Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una serie de requisits:
 +
 +
* Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.
 +
* Són d'interés atemporal: han de mantindre cert interés en el pas del temps, evitant-se la'informació efímera o passagera.
 +
* S'organisen del general a lo concret. Açò es fa per les llimitacions d'[[espai]] que presenten i per a conseguir que l'obra completa siga autosuficient i guarde cohesió, és dir, que no siga necessari consultar atres texts per a entendre el seu contingut.
 +
 +
== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==
 +
 +
Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escriptura jeroglífica americana, així com còdexs pertanyents a les cultures [[maia]]s, [[asteca]]s'e [[inca]]s.
 +
 +
Els inques van usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de la [[impremta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Història general de les coses de la Nova Espanya]]'' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamèrica Septentorial]]'' de [[José Marià Beristáin]].
 +
 +
Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] van ser el ''[[Diccionari Enciclopèdic Hispà Americà]]'' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana]]'' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).
 +
 +
Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:
 +
 +
* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]]'', publicat en [[1950]].
 +
* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopèdic Gran Omeba]]'' i ''[[Diccionari Enciclopèdic Quillet]]''.
 +
 +
== Enciclopèdies en Espanya ==
 +
 +
Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interesants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrid]], [[1842]]); la ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionari universal de literatura, ciència, art, agricultura, indústria i comerç]]'' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrid, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionari Enciclopèdic Hispanoamericà de literatura, ciències i art]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els començaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].
 +
 +
L'Espasa, que fon publicant-se al llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les dades que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els articles no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un altre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanyes, la bibliografia que acompanya als articles extensos està constituïda bàsicament per texts alemanys.
 +
 +
Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a vegades, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en la inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellà]] ''[[Enciclopèdia Espasa, història d'una aventura editorial]]'' (Madrid, Espasa Calp, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de dades sobre esta enciclopèdia monumental.
 +
 +
Contemporània a l'Espasa és la [[Enciclopèdia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Vaig seguir. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades a Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Vaig seguir, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser més popular. Una altra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat|''Diccionari enciclopèdic popular ilustrat'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com més completa i de major qualitat, el ''Diccionari enciclopèdic Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon la [[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascicle]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament dades concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».
 +
 +
Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]]'' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, articles extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de la [[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, disposa d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament dades concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitud, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calp ha editat abundants enciclopèdies ademés de la cèlebre ''Espasa''.
 +
 +
Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopèdia Hispànica]]'' i la ''[[Gran Enciclopèdia d'Espanya]]''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició semblant a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la qualitat del model.<ref name="bne"/>
 +
 +
== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==
 +
 +
Les enciclopèdies [[multimedia|electròniques]] [[Revisió per pares|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.
 +
 +
== Notes ==
 +
{{listaref}}
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
* {{cita llibre
 +
| títul = Enciclopèdia Ilustrada Cima
 +
| any = 1984
 +
| editorial = Editorial Cima, S.A.ISBN 968-33-0068-5
 +
}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[:Categoria:Enciclopèdies]]
 +
* [[Diccionari]]
 +
* [[Tesauro]]
 +
* [[Enciclopèdies en espanyol|Llista d'enciclopèdies en espanyol]]
 +
* [[Enciclopèdies en anglés|Llista d'enciclopèdies en anglés]]
 +
* [[Uiquipèdia]]
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [http://dmoz.org/World/Español/Referencia/Enciclopedias/ Directori d'enciclopèdies]
 +
* Els deu primers idiomes de Wikipedia en Internet:
 +
** [http://www.wikipedia.Org Estadística d'articles]
 +
* Enciclopèdies en Internet en anglés:
 +
** [http://www.wikipedia.org/ Wikipedia]
 +
** [http://www.britannica.com Enciclopèdia Britànica] (es requerix una quota de subscripció per a un accés complet)
 +
** [http://encarta.msn.com/ Encarta] (de [[Microsoft]]) (es requerix una quota de subscripció per a un accés complet)
 +
 +
** [http://www.open-site.org/ Open Site]
 +
** [http://www.enciclopediadg-es.tk/ Enciclopèdia DG]
 +
** [http://www.encyclopedia.com Columbia Concise]
 +
** [http://auth.grolier.com/cgi-bin/authV2 Grolier]
 +
** [http://www.comptons.com/encyclopedia/home.html Comptons]
 +
** [http://plato.stanford.edu Stanford Encyclopedia of Philosophy]
 +
** [http://www.utm.edu/research/iep/ Internet Encyclopedia of Philosophy]
 +
** [http://www.internet-encyclopedia.org/ Internet Encyclopaedia]
 +
** [http://www.eol.org/home.html EOL. Enciclopèdia de la vida]
 +
** Enciclopèdia symploké. Filosofia.
 +
* Enciclopèdies en Internet en alemà:
 +
** [http://susi.e-technik.uni-ulm.de:8080/Meyers2/index/index.html Meyers Konversations-Lexikon 4.ed. 1885-1892]
 +
** [http://lexikon.meyers.De/meyers/Meyers-Meyers_Lexikon_online Meyers Großes Taschenlexikon 10.ed.]
  
 
[[Categoria:Obres de referència]]
 
[[Categoria:Obres de referència]]

Revisió de 15:21 21 gin 2010

Una enciclopèdia (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], instrucció en un círcul) és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de Denis Diderot i els enciclopedistes del sigle XVIII. El major èxit del periodo de l'Ilustració del sigle XVIII és la Encyclopédie compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la religió com a la metafísica com a fonts de coneiximent, veent en la ciència pura una nova força motriu intelectual. Van reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.

Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'obscurantisme de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época van colaborar en eixa empresa, destacant D'Alembert, Diderot i Voltaire.

Tomos d'una enciclopèdia.

Principals enciclopèdies modernes

Les principals enciclopèdies modernes són:[1]

  • De parla anglesa, l'Enciclopèdia Britannica (Encyclopaedia Britannica), la Encyclopaedia Americana i la Collier's Encyclopaedia.
  • De parla italiana, Enciclopèdia italiana doní scienze, lettere ed arti.
  • De parla portuguesa, Gran enciclopèdia portuguesa e brasileira.

Entre les temàtiques, destaquen: Enciclopèdia Cattolica, New Catholic Encyclopaedia, Encyclopaedia Judaica i Encyclopedie de l'islam

En l'adveniment de la informàtica sorgixen les enciclopèdies multimèdia que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Eixemples d'estes són Encarta, Enciclonet i Wikipedia i Uiquipèdia en valencià, que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

Les primeres enciclopèdies

Característiques d'un text enciclopèdic

Els artículs enciclopèdics presenten una serie de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:

  • Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim la informació.
  • No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.
  • Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.
  • La quantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.
  • Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.

Continguts d'una enciclopèdia

Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una serie de requisits:

  • Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.
  • Són d'interés atemporal: han de mantindre cert interés en el pas del temps, evitant-se la'informació efímera o passagera.
  • S'organisen del general a lo concret. Açò es fa per les llimitacions d'espai que presenten i per a conseguir que l'obra completa siga autosuficient i guarde cohesió, és dir, que no siga necessari consultar atres texts per a entendre el seu contingut.

Enciclopèdies en Hispanoamèrica

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en Amèrica estan en els solcs i murs de pedra tallada en escriptura jeroglífica americana, així com còdexs pertanyents a les cultures maias, astecas'e incas.

Els inques van usar el quipu. Fon en el sigle XVI quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de la impremta a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la Història general de les coses de la Nova Espanya de fra Bernardino de Sahagún. Es té també la Biblioteca Hispanoamèrica Septentorial de José Marià Beristáin.

Obres espanyoles importants sobre Amèrica Llatina van ser el Diccionari Enciclopèdic Hispà Americà en 28 volums (1883-1910) i la Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana de Editorial Espasa-Calpe, en 70 volums (1908-1930).

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

Enciclopèdies en Espanya

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les Etimologies de Sant Isidor 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del sigle XIX, en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interesants, curioses i instructives... (Madrid, 1842); la Enciclopèdia Moderna. Diccionari universal de literatura, ciència, art, agricultura, indústria i comerç (Madrid: 1851-1855, 37 volums) de Francisco de Paula Oscat, on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts (Madrid, 1875-1881); i, sobretot, el Diccionari Enciclopèdic Hispanoamericà de literatura, ciències i art (Barcelona, Montaner i Simón, 1887-1898), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els començaments del sigle XX (en 1905) va sorgir la Enciclopèdia universal ilustrada europeu-americana, coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català José Espasa Anguera.

L'Espasa, que fon publicant-se al llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en 2006). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les dades que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els articles no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un altre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanyes, la bibliografia que acompanya als articles extensos està constituïda bàsicament per texts alemanys.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a vegades, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en la inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de Philippe Castellà Enciclopèdia Espasa, història d'una aventura editorial (Madrid, Espasa Calp, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de dades sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporània a l'Espasa és la Enciclopèdia ilustrada Vaig seguir. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades a Espanya i en l'Amèrica Llatina (Barcelona, Vaig seguir, 1910), molt més breu (14 volums) pero potser més popular. Una altra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial Salvat, que s'inicia en 1906 en el Diccionari enciclopèdic popular ilustrat, en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com més completa i de major qualitat, el Diccionari enciclopèdic Salvat conegut també com Salvat Universal, en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon la Monitor, de gran difusió per la seua distribució en fascicles. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament dades concretes, a la manera de la «Micropaedia» de la «Britannica 3».

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la Gran Enciclopèdia Rialp (coneguda abreviadament com GER), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, articles extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de la Britànica). Tenint en conte les seues característiques, disposa d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament dades concretes. Moltes atres editorials (Labor, Bibliograf, Everest, Sopena) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitud, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calp ha editat abundants enciclopèdies ademés de la cèlebre Espasa.

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la Enciclopèdia Hispànica i la Gran Enciclopèdia d'Espanya. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició semblant a la Britannica 3 (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la qualitat del model.[1]

Enciclopèdies electròniques en espanyol

Les enciclopèdies electròniques revisades per experts en espanyol més extenses són: Enciclonet,[2] de l'editorial Micronet, en edició contínua, i la seua versió en DVD-ROM: Enciclopèdia Universal Micronet, publicada en Madrit en 2008, en més de 185.000 artículs.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Evolució històrica de les enciclopèdies. Biblioteca Nacional d'Espanya.
  2. ↑ Lloc web d'Enciclonet.

Referències

  • (1984) Enciclopèdia Ilustrada Cima, Editorial Cima, S.A.ISBN 968-33-0068-5.

Vore també

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enciclopèdia&oldid=32641»