Canvis

'''Josep Bernat i Baldoví''' ([[Sueca]],<ref>{{cita publicació |nombre= |apellido= |enlaceautor= |coautores= |título= Sueca conservarà una placa de la casa de Bernat i Baldoví abans de derribar-la|url= http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070307/ribera/sueca-conservara-placa-casa_20070307.html|publicación= Les Provincias|editorial= |fecha=[[7 de març]] de [[2007]] |fechaacceso=22-08-2008 }}</ref> [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[19 de març]] de [[1809]] - [[31 de decembre]] de [[1864]]) fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] célebre fonamentalment pels seus [[sainet]]s. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic ''[[El Virgo de Vicenteta]]''.

'''Josep Bernat i Baldoví''', conegut pels seus llinages, '''Bernat i Baldoví''' ([[Sueca]],<ref>{{cita publicació |nombre= |apellido= |enlaceautor= |coautores= |título= Sueca conservarà una placa de la casa de Bernat i Baldoví abans de derribar-la|url= http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070307/ribera/sueca-conservara-placa-casa_20070307.html|publicación= Les Provincias|editorial= |fecha=[[7 de març]] de [[2007]] |fechaacceso=22-08-2008 }}</ref> [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], [[19 de març]] de [[1809]] - † [[31 de decembre]] de [[1864]]) fon un escritor i poeta [[Comunitat Valenciana|valencià]] célebre fonamentalment pels seus [[sainet]]s. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic ''[[El Virgo de Vicenteta]] ''.

[[Archiu:Bust de Bernat i Baldoví.jpg|thumb|left|300px|Busto.]]

Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]]. Des dels 24 anys va patir sordera, per lo que li varen posar el malnom en [[valencià]] antic ''Lo sort'', és dir, ''El sort''. Fon diputat en Corts per [[Sueca]] i més tart fon alcalde d'esta ciutat.

La seua producció lliterària en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «La Donsaina» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]). Fon autor dels primers llibres de falla ([[1855]]) i se li considera en pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns milacres per a les tradicionals representacions de la festa de [[Sant Vicent Ferrer]].

La seua producció lliterària en [[valencià]] és de caràcter satíric i sense pretensions cultes. Utilisa un llenguage coloquial i gens cuidadós des del punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt en José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris «[[La Donsaina]]» ([[1844]]), «El Tabalet» i «El Suec» ([[1847]]).  

 

Fon autor dels primers [[llibret|llibrets de falla]] ([[1855]]) i se li considera un pioner del teatre popular [[valencià]]. Va escriure també alguns [[Milacres de Sant Vicent|milacres]] per a les tradicionals representacions de la festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]].

== El Virgo de Vicenteta ==

== El Virgo de Vicenteta ==

Es tracta de l'obra mes famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[València]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]],  defen la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Segle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]]'' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]]'', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:

 

Es tracta de l'obra més famosa de l'escritor. Escrita en l'any [[1845]], pel seu atreviment i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, lo que és coherent en la moral de la seua época. Aixina, ''El Virgo'' seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors de bona moral de [[Valéncia]] i el seu entorn. Un atre suecà, [[Joan Fuster]],  defén l'idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguage, i que l'autor s'hauria escandalisat davant d'una obra de [[Marquès de Sade|Sade]]. No deixa Fuster de reconéixer el caràcter sorprenent d'alguns passages, més pròxims a l'[[Teatre de l'absurt|absurt]] d'[[Ionesco]] o al [[surrealisme]] que al típic sainet del [[Sigle XIX]]. L'obra està farcida de referències agro-eròtiques, tan habituals entre els valencians, otorgant tota classe de qualificatius provinents de l'horta o del secà als òrguens sexuals: col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm i un llarc etcètera. Bernat i Baldoví arriba a fer una paròdia completa del celebre soliloqui de Segimon en ''[[La vida es sueño]] '' de ''[[Pedro Calderón de la Barca|Calderón de la Barca]] '', pero esta volta es Vicenteta qui es queixa per no tindre un amant com mana:

<center>

<center>

''[...] Obri el temple de l'amor''<br />

''[...] Obri el temple de l'amor''<br />

</center>

</center>

En L'any [[1979]] el director de cine valencià [[Vicent Escrivà]] va fer una versió cinematogràfica de ''El Virgo'', en l'actriu italiana [[Maria Rosaria Omaggio]] com a protagonista.

En L'any [[1979]] el director de cine valencià [[Vicent Escrivà]] feu una versió cinematogràfica de ''El Virgo'', en l'actriu italiana [[Maria Rosaria Omaggio]] com a protagonista.

== Obres ==

== Obres ==

*''L'Agüelo Pollastre'', parodia de ''[[Don Juan Tenorio]]'' de [[José Zorrilla]].

 

*''L'Agüelo Pollastre'', parodia de ''[[Don Juan Tenorio]] '' de [[José Zorrilla]].

*''Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua''.

*''Batiste Moscatell o la Mona de Pasqua''.

*''Colecció de quadres''.

*''Colecció de quadros''.

*''Un Ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa''.

*''Un Ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa''.

*''Un Fandanguet en Paiporta''.

*''Un Fandanguet en Paiporta''.

*''La Tertúlia de Colau, o Pataques i caragols''.

*''La Tertúlia de Colau, o Pataques i caragols''.

*''Vicenteta la de Patraix''.

*''Vicenteta la de Patraix''.

*[[1845]] ''[[El Virgo de Vicenteta]] i l'alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un pacho''.

*[[1845]] ''[[El Virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar be no costa un pacho]]''.

== Referencies ==

== Cites ==

 

 

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=42 Biografia en l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] de l'[[Universitat d'Alacant]].

*[http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=42 Biografia en l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] de l'[[Universitat d'Alacant]].

[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XIX]]

[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XIX]]

[[categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

[[categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:alcaldes de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Alcaldes de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Diputats d'Espanya del regnat d'Isabel II]]

[[Categoria:Diputats d'Espanya del regnat d'Isabel II]]

[[Categoria:Naturals de la província de Valéncia]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]

[[Categoria:Escritors en valencià]]