Diferència entre les revisions de "Francisco Palanca i Roca"
m (→Biografia) |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
| premis = | | premis = | ||
| lloc web = | | lloc web = | ||
| − | | | + | | firma = |
| notes a peu = | | notes a peu = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]]. | + | '''Francisco Palanca i Roca''' ([[Alzira]], [[1834]] - † [[Valéncia]], [[1897]]), fon un escritor de teatre [[Comunitat Valenciana|valencià]], principalment en [[Llengua valenciana]]. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural [[Lo Rat Penat]]. |
En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.'' | En la seua memòria se concedixc cada any el ''Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca'' en el marc dels ''Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.'' | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Sent un chiquet, la necessitat millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn. | + | Sent un chiquet, la necessitat de millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a [[Valéncia]], a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any [[1838]]. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn. |
Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure. | Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a [[Bernat i Baldoví]], [[Jacint Labaila]] i [[Eduart Escalante]]. L'impressor [[Josep Doménech]], vinculat al diari [[Les Províncies]], li va animar a escriure. | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870). | Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870). | ||
* ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante. | * ''El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes''. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante. | ||
| − | Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León). | + | Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León). |
Última revisió del 11:26 30 maig 2024
 | |
| Naiximent | 1834 Alzira, Valéncia |
| Mort | 1897 Valéncia |
| Activitat | Escritor |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XIX |
| Gèneros | Teatre, drama |
| Obres principals | Llàgrimes d'una donzella
|
Francisco Palanca i Roca (Alzira, 1834 - † Valéncia, 1897), fon un escritor de teatre valencià, principalment en Llengua valenciana. Va ser un popular autor dramàtic. Es va fer famós per les seues peces teatrals de propaganda política. Fon membre de la societat cultural Lo Rat Penat.
En la seua memòria se concedixc cada any el Premi de Teatre Francisco Palanca i Roca en el marc dels Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira.
Biografia[editar | editar còdic]
Sent un chiquet, la necessitat de millorar les condicions de vida familiars, motivá el trasllat de la seua família a Valéncia, a on son pare va començar a treballar com a forner, en l'any 1838. Darrere d'una temporada en la seua ciutat natal, i despuix de la defunció de sa mare, torná a la capital. A causa de la seua falta d'interés per l'escola, va començar a treballar molt jove ajudant en el forn.
Sent un adolescent, va manifestar inquietuts lliteràries i polítiques, i se va inscriure en una entitat cultural: El Museu Valencià. Poc despuix va despertar el seu interés pel teatre i va formar part d'una companyia teatral, si be no sabia llegir ni escriure. A partir d'este moment va freqüentar els fòrums culturals i teatrals de la capital, i va conéixer a Bernat i Baldoví, Jacint Labaila i Eduart Escalante. L'impressor Josep Doménech, vinculat al diari Les Províncies, li va animar a escriure.
La seua primera composició poètica fon Oda al mar. La seua primera creació teatral es va titular Llàgrimes d'una donzella), se va interpretar en un rotunt èxit en el teatre Princesa de Valéncia, composta expressament per a la funció que se va dur a terme a benefici de l'actriu Maria Toral. A esta, seguiria una segona, també en valencià, La millor raó: el trabuc. La seua primera obra teatral escrita en castellà fon Deuda sagrada. En el temps, Palanca va passar a interessar-se per les obres musicals. El seu major triumfo fins llavors va vindre de la mà d'una sarsuela de costums valencians, titulada Un casament en Picanya. De la mà de Bernat i Baldoví va fer la seua incursió en el gènero dels Milacres de Sant Vicent Ferrer creant en aquell el titulat: El rei moro de Granada.
Als 26 anys va donar el bot a Madrit. En l'any 1862 es va estrenar, en el teatre Novetats de la capital de Espanya, El Ángel de Salvació. Va obtindre un gran èxit. Palanca va tornar a Valéncia i tornà a escriure en valencià. En 1865 va tindre un atre gran èxit en el teatre Calderón d'Orà, Algèria, que li va supondre la felicitació expressa de l'emperador Napoleó III de França. Èxits posteriors serien Valencianos con honra, Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España. Decrets de la Providència, Ortigues i Reselles i El capital i el treball foren els seus últims èxits.
Estava casat des de l'any 1865 en Juana Labayla.
Obra[editar | editar còdic]
- La ballá de Sen Fransés. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, F. Campos, 1868.
- La gata moixa: (choquet en un acte de costums valensianes, orichinal y en vers). Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, Juan Mariana y Sanz, 1874.
- ¡¡El sòl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Ròca ; música de Juan García y Catalá. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Valencia, José Mateu Garín, 1861.
- Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comèdia bilingüe, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana.
Original: Játiva, Blas Bellver, 1867.
- El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca. Ed. facsímil. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Biblioteca Dramàtica Valenciana. Biblioteca Universitaria.
Original: Valencia, [s.n.] (Vitorino León, 1870).
- El secret del agüelo : pesa bilingüe en un acte y en vers de costums valensianes. Ed. facsímil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante.
Original: Valencia, [S. n.], 1870 (Imprenta de Victorino León).
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Asociación cultura Falla Plaça Major (Alzira) (ed.). .
- Diari Les Províncies (01/09/1996).