Diferència entre les revisions de "Agustí Galbis"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…” | En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…” | ||
| − | No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.|''De la Marca Hispanica a Catalunya'', per Agustí Galbis}} | + | No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.|''De la Marca Hispanica a Catalunya'', per Agustí Galbis}} |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:20 28 maig 2024
Agustí Galbis Córdova, és un arquitecte, investigador i escritor valencià. Agustí Galbis és d'Alacant.
Treball d'investigació[editar | editar còdic]
Els seus treballs d'investigació sobre cultura valenciana els publica en un blog personal i ademés també se publiquen en atres webs. Té publicats més de 100 artículs. Tots els treballs seus estan ben documentats i contrastats. En els seus artículs desmonta les tesis del pancatalanisme i trau a la llum les manipulacions i tergiversacions que durant els anys ha creat el nacionalisme català i el pancatalanisme colaborador.
També ha colaborat com a informant per a la creació del nou diccionari de la RACV (Diccionari General de la Llengua Valenciana) aportant paraules o noves accepcions al diccionari.
Premis[editar | editar còdic]
En l'any 2011 l'associació Cardona Vives li concedí el Premi Josep Mª Guinot a les Lletres Valencianes pel seu treball d'investigació i divulgació.
Cites[editar | editar còdic]
En els: “Annales Regni Francorum” de l'any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanicacontigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…”
No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.