Diferència entre les revisions de "Nouakchott"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:15-Nouakchott-eH-R0058185.jpg| | + | [[Archiu:15-Nouakchott-eH-R0058185.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Nouakchott]] |
'''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos. | '''Nouakchott''' ({{Lang-ar|نواكشوط|tr=N<sup>u</sup>wākxūṭ}}, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de [[Mauritània]]. Es troba en la costa atlàntica del [[desert del Sàhara]]. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos. | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les | + | El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les costres’ (de l'àrap ''anwakxut'', a la seua volta derivat de l'amazic ''a-n-wakshut'' (‘lloc de costres’); en [[Marroc]], el nom ''a-n-wakxut'' vol dir ‘bosc’. |
== Història == | == Història == | ||
| − | La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les | + | La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ''[[Ksar (poble)|ksar]],'' a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les de l'any [[1950]], per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del [[Senegal]]. La construcció escomençà en l'any [[1958]] i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en [[1960]]. L'establiment dels [[Nómada|nómades]] (sobretot durant la gran sequera de [[1968]]-[[1973]]) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any [[1974]], tenia uns cent mil habitants i en [[1992]] havia passat de 600.000 habitants; en [[1999]] la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any [[2010]], en 822.207 habitants. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any 1971). | + | La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als [[anys 1970]], hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any [[1971]]). |
El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua. | El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del [[Trarza]] haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua. | ||
| − | Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre. | + | Uns 7 km al surest es construí un ''[[wharf]]'' per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern [[Aeroport de Nouakchott|aeroport]] en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Nouakchott}} |
{{Capitals d'Àfrica}} | {{Capitals d'Àfrica}} | ||
Última revisió del 07:38 29 abr 2024
Nouakchott (àrap نواكشوط, ‘el lloc dels vents’) és la capital i la ciutat més gran de Mauritània. Es troba en la costa atlàntica del desert del Sàhara. (Latitut = 18° 6′ N i longitud = 15° 57′ O). El nom s'ha mantingut en l'ortografia donada pels francesos.
Etimologia[editar | editar còdic]
El nom voldria dir ‘lloc a on quan es fa un pou ix aigua al nivell de les costres’ (de l'àrap anwakxut, a la seua volta derivat de l'amazic a-n-wakshut (‘lloc de costres’); en Marroc, el nom a-n-wakxut vol dir ‘bosc’.
Història[editar | editar còdic]
La ciutat fon construïda en el lloc d'un chicotet ksar, a 7 km de la costa, durant la colonisació francesa; el lloc fon triat cuidadosament per a evitar inundacions catastròfiques com les de l'any 1950, per tindre assegurat el subministre d'aigua, i que estiguera prou llunt del Senegal. La construcció escomençà en l'any 1958 i diversos proyectes urbanístics es desenrollaren ya abans de l'independència, en 1960. L'establiment dels nómades (sobretot durant la gran sequera de 1968-1973) i l'atracció de la capital provocaren un creiximent accelerat. En l'any 1974, tenia uns cent mil habitants i en 1992 havia passat de 600.000 habitants; en 1999 la seua població era de 881.000. La nova demarcació establix la seua població, en l'any 2010, en 822.207 habitants.
Geografia[editar | editar còdic]
La ciutat té un centre occidentalisat en els ministeris, embaixades i atres servicis destacats com bancs i grans superfícies comercials; després, conta en uns barris residencials i, a les afores, els establiments precaris dels pobres. Fins als anys 1970, hagué tendes nómades en la zona urbana (200 tendes en l'any 1971).
El seu clima és relativament suau, en màximes de 32 graus i mínimes de 11; la mija de pluja és de 135 mm. Els pous del Trarza haurien d'assegurar l'aigua, pero hui en dia ya no són suficients i s'ha construït una depuradora d'aigua.
Uns 7 km al surest es construí un wharf per a l'exportació. Les comunicacions, a sovint, s'han de fer per avió gràcies a un modern aeroport en les afores de la capital i a pistes d'aterrisage escampades per la zona; les pistes en el mig de l'arena són impossibles de mantindre.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nouakchott.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek | |