Diferència entre les revisions de "Vicent Lleó i Balbastre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(No es mostren 29 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Vicent Lleó i Balbastre.jpg|thumb|rigth|Vicent Lleó i Balbastre]]
+
{{Biografia|
−
'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[València]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[País Valencià|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]''.
+
| nom = Vicent Lleó i Balbastre
 +
| image = [[File:Vicent Lleó i Balbastre.jpg|250px|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Española]]  
 +
| ocupació = Músic i compositor.
 +
| data_naix = [[19 de novembre]] de [[1870]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[28 de setembre]] de [[1922]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Vicent Lleó i Balbastre''' ([[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - † [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), músic i [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte del Faraón]] ''.
  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De València al Grau''. Va estudiar al Conservatori de València ab [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].
+
Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i [[Lamberto Alonso]]. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] en [[Salvador Giner Vidal|Salvador Giner]].
  
−
Després d'una breu estada a [[Barcelona]] va establir-se a [[Madrit]] el [[1896]], on no només va dedicar-se a la composició, sino també a la política i on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. A Madrit va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que va obligar-lo a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
+
Despuix d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] en l'any [[1896]], a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
  
−
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', així com l'òpera ''Inés de Castro''.
+
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.
  
−
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón(sarsuela)|La Corte de Faraón]]'', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra va ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
+
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]] '', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
  
−
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.
+
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.  
 +
 
 +
==Referències==
 +
* Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
  
−
* Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
+
* Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2
 +
 
 +
==Enllaços externs==
 +
{{Commonscat|Vicente Lleó Balbastre}}
  
−
==Enllaços==
 
 
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]
 
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]
  
−
 
+
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Músics]]
 +
[[Categoria:Músics valencians]]
 +
[[Categoria:Compositors]]
 +
[[Categoria:Compositors valencians]]
 
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
 
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
−
[[Categoria:Valencians de València ciutat]]
+
[[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]]
−
 
 
−
==Enllaços relacionats==
 
−
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Lleó_i_Balbastre Artícul original en Viquipèdia]
 

Revisió de 18:13 21 abr 2024

Vicent Lleó i Balbastre
Vicent Lleó i Balbastre
Nacionalitat: Española
Ocupació: Músic i compositor.
Naiximent: 19 de novembre de 1870
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 28 de setembre de 1922
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Vicent Lleó i Balbastre (Valéncia, 19 de novembre de 1870 - † Madrit, 28 de setembre de 1922), músic i compositor valencià conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la sarsuela La Corte del Faraón .


Biografia

Va ser escolà del Real Colege del Corpus Christi de Valéncia, on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, Dixit Dominus per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: De Valéncia al Grau. Va estudiar al Conservatori de Valéncia en Salvador Giner.

Despuix d'una breu estància en Barcelona es va establir en Madrit en l'any 1896, a on no a soles es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. En Madrit va ser empresari de sarsuela en companyia d'Amadeu Vives, empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per Amèrica per tal de recuperar les pèrdues.

La seua producció està molt influïda per l'opereta centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles El mozo crúo, La carne flaca, La república del amor i La taza de té, aixina com l'òpera Inés de Castro.

Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela La Corte de Faraón , de 1910, títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un llibret sicalíptic de Perrín y Palacios, va ser estrenada en gran èxit al Teatre Eslava de Madrit, fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'esposa de Putifar. Les representacions en viu d'esta obra varen ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. En l'any 1985 es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per Ana Belén i Antonio Banderas.

La seua darrera sarsuela, ¡Ave César! va ser estrenada dos mesos despuix de la seua mort.

Referències

  • Aviñoa, Xosé. «Vicent Lleó Balbastre». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre

Bibliografia

  • Tomás Marco. Historia de la música española. Siglo XX. Alianza Editorial, S.A. Madrid,1983. ISBN 84-206-8506-2

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicent_Lleó_i_Balbastre&oldid=312325»