Diferència entre les revisions de "Aljamia"
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Poema de Yusuf.jpg|thumb|250px|Poema de | + | [[File:Poema de Yusuf.jpg|thumb|250px|Poema de Yuçuf]] |
'''Aljamia'''<ref>{{DGLV|Aljamia}}</ref><ref>{{DGLV|Algemia}}</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters [[Àrap|àraps]] de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige [[llatí]] seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes). | '''Aljamia'''<ref>{{DGLV|Aljamia}}</ref><ref>{{DGLV|Algemia}}</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters [[Àrap|àraps]] de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige [[llatí]] seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes). | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
{{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}} | {{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}} | ||
| − | == | + | == Mossàrap aljamiat == |
| − | + | ||
| + | L'idioma [[mossàrap]] és el conjunt de dialectes d'orige llatí parlat en [[Al-Andalus]] en estat de diglosia en l'àrap andalusí. Este idioma es coneix principalment per les [[jarches]], que formen part de texts àraps i per tant estan en aljamia. Estes jarches són considerades ademés el primer testimoni de la lírica romançada. | ||
| + | |||
| + | Es creu que el mossàrap ya havia desaparegut en el [[sigle XIII]]. Per un costat, per les porgues almorávides i almohades, segon lloc per la conquista cristiana, que va originar la fusió de la llengua local en les parles dutes per la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]]. | ||
| + | |||
| + | == El Poema de Yuçuf == | ||
| + | |||
| + | La més important obra de lliteratura aljamiada d'época [[Mudéixar|mudéixar]] és un poema escrit en cuaderna via, el Poema de Yuçuf, per un morisco aragonés, el contingut del qual reflectix el comentari a la sura XII del Corán (Sûrat Yûsuf), completat en la Llegenda dorada. | ||
| + | |||
| + | [[Ramón Menéndez Pidal]] el va datar en el [[sigle XIV]], i definix la seua llengua com a romançada aragonesa. El text narra l'història de [[José]] del [[Génesis]]. D'este poema se nos han conservat uns trescents huitanta versos. Destaca la seua capacitat per a l'expressió de moments de gran lirisme. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Harja]] | * [[Harja]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references/> | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | * Caro Baroja, Julio (2000) [1976]. Los moriscos del Reino de Granada. Ensayo de historia social (5ª edición). Madrid: Istmo. ISBN 84-7090-076-5 | ||
* E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878 | * E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878 | ||
| + | * Menéndez Pidal, Ramón, Poema de Yuçuf: Materiales para su estudio, Granada, Universidad de Granada, 1952. | ||
* Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396. | * Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396. | ||
* Penyarroja Torrejón, Luis (1992) ''Les Harges: món i enigma''. | * Penyarroja Torrejón, Luis (1992) ''Les Harges: món i enigma''. | ||
| + | * Pérez Lasheras, Antonio, La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI, Zaragoza, Ibercaja-Institución «Fernando el Católico» (Biblioteca Aragonesa de Cultura, 15), 2003, págs. 138-144 y 193-196. ISBN 84-8324-149-8 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:09 13 abr 2024
Aljamia[1][2] (àrap al-adjamiyya العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters àraps de les diverses llengües romàniques de la península Ibèrica. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige llatí seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
Aparició del terme[editar | editar còdic]
Segons el Diccionari Històric del Idioma Valencià Modern (DHIVM), el terme algemia apareix en Tirant lo Blanch, pag 124:
i també en L'Espill, de Jaume Roig:
Mossàrap aljamiat[editar | editar còdic]
L'idioma mossàrap és el conjunt de dialectes d'orige llatí parlat en Al-Andalus en estat de diglosia en l'àrap andalusí. Este idioma es coneix principalment per les jarches, que formen part de texts àraps i per tant estan en aljamia. Estes jarches són considerades ademés el primer testimoni de la lírica romançada.
Es creu que el mossàrap ya havia desaparegut en el sigle XIII. Per un costat, per les porgues almorávides i almohades, segon lloc per la conquista cristiana, que va originar la fusió de la llengua local en les parles dutes per la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
El Poema de Yuçuf[editar | editar còdic]
La més important obra de lliteratura aljamiada d'época mudéixar és un poema escrit en cuaderna via, el Poema de Yuçuf, per un morisco aragonés, el contingut del qual reflectix el comentari a la sura XII del Corán (Sûrat Yûsuf), completat en la Llegenda dorada.
Ramón Menéndez Pidal el va datar en el sigle XIV, i definix la seua llengua com a romançada aragonesa. El text narra l'història de José del Génesis. D'este poema se nos han conservat uns trescents huitanta versos. Destaca la seua capacitat per a l'expressió de moments de gran lirisme.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Caro Baroja, Julio (2000) [1976]. Los moriscos del Reino de Granada. Ensayo de historia social (5ª edición). Madrid: Istmo. ISBN 84-7090-076-5
- E. Saavedra, Índice de la literatura aljamiada, Madrit 1878
- Menéndez Pidal, Ramón, Poema de Yuçuf: Materiales para su estudio, Granada, Universidad de Granada, 1952.
- Xavier Casassas Canals, "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)", en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas, Rabat, 2010, pp. 368-396.
- Penyarroja Torrejón, Luis (1992) Les Harges: món i enigma.
- Pérez Lasheras, Antonio, La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI, Zaragoza, Ibercaja-Institución «Fernando el Católico» (Biblioteca Aragonesa de Cultura, 15), 2003, págs. 138-144 y 193-196. ISBN 84-8324-149-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aljamia.