Diferència entre les revisions de "Aljamia"

Última revisió del 12:09 13 abr 2024

Poema de Yuçuf

Aljamia^[1]^[2] (àrap al-adjamiyya العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters àraps de les diverses llengües romàniques de la península Ibèrica. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige llatí seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).

Aparició del terme[editar | editar còdic]

Segons el Diccionari Històric del Idioma Valencià Modern (DHIVM), el terme algemia apareix en Tirant lo Blanch, pag 124:

parla molt be l’algemia

Tirant lo Blanch

i també en L'Espill, de Jaume Roig:

del algemia /e parleria

Espill, 1460

Mossàrap aljamiat[editar | editar còdic]

L'idioma mossàrap és el conjunt de dialectes d'orige llatí parlat en Al-Andalus en estat de diglosia en l'àrap andalusí. Este idioma es coneix principalment per les jarches, que formen part de texts àraps i per tant estan en aljamia. Estes jarches són considerades ademés el primer testimoni de la lírica romançada.

Es creu que el mossàrap ya havia desaparegut en el sigle XIII. Per un costat, per les porgues almorávides i almohades, segon lloc per la conquista cristiana, que va originar la fusió de la llengua local en les parles dutes per la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.

El Poema de Yuçuf[editar | editar còdic]

La més important obra de lliteratura aljamiada d'época mudéixar és un poema escrit en cuaderna via, el Poema de Yuçuf, per un morisco aragonés, el contingut del qual reflectix el comentari a la sura XII del Corán (Sûrat Yûsuf), completat en la Llegenda dorada.

Ramón Menéndez Pidal el va datar en el sigle XIV, i definix la seua llengua com a romançada aragonesa. El text narra l'història de José del Génesis. D'este poema se nos han conservat uns trescents huitanta versos. Destaca la seua capacitat per a l'expressió de moments de gran lirisme.

Vore també[editar | editar còdic]

Harja

Referències[editar | editar còdic]

↑
- «Aljamia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
↑
- «Algemia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Bibliografia[editar | editar còdic]

Caro Baroja, Julio (2000) [1976]. Los moriscos del Reino de Granada. Ensayo de historia social (5ª edición). Madrid: Istmo. ISBN 84-7090-076-5
E. Saavedra, Índice de la literatura aljamiada, Madrit 1878
Menéndez Pidal, Ramón, Poema de Yuçuf: Materiales para su estudio, Granada, Universidad de Granada, 1952.
Xavier Casassas Canals, "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)", en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas, Rabat, 2010, pp. 368-396.
Penyarroja Torrejón, Luis (1992) Les Harges: món i enigma.
Pérez Lasheras, Antonio, La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI, Zaragoza, Ibercaja-Institución «Fernando el Católico» (Biblioteca Aragonesa de Cultura, 15), 2003, págs. 138-144 y 193-196. ISBN 84-8324-149-8

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aljamia.

Bloc en artículs sobre l'aljamia valenciana

[1] 
«Aljamia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] «Aljamia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[2] 
«Algemia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[4] «Algemia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

[1]

[2]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Aljamia'''<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=aljamia Diccionari de la RACV]</ref> o en la seua forma antiga '''algemia'''<ref>[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=algemia Diccionari de la RACV]</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters [[Àrap|àraps]] de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige [[llatí]] seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
+[[File:Poema de Yusuf.jpg|thumb|250px|Poema de Yuçuf]]
+'''Aljamia'''<ref>{{DGLV|Aljamia}}</ref><ref>{{DGLV|Algemia}}</ref> (àrap ''al-adjamiyya'' العجَميَّة) és el nom de l'escritura en caràcters [[Àrap|àraps]] de les diverses [[llengües romàniques]] de la [[península Ibèrica]]. La llengua de l'administració era l'àrap pero les parles d'orige [[llatí]] seguien vives en l'us de part de la població, i esta llengua s'escrivia en caràcters aràbics. En este tipo d'escritura es varen redactar un número significatiu de texts, destacant els diwans (coleccions de poemes).
 == Aparició del terme ==
@@ Llínea 10: / Llínea 12: @@
 {{Cita|del algemia /e parleria|Espill, 1460}}
-== Referències ==
+== Mossàrap aljamiat ==
-<references/>
+L'idioma [[mossàrap]] és el conjunt de dialectes d'orige llatí parlat en [[Al-Andalus]] en estat de diglosia en l'àrap andalusí. Este idioma es coneix principalment per les [[jarches]], que formen part de texts àraps i per tant estan en aljamia. Estes jarches són considerades ademés el primer testimoni de la lírica romançada.
+Es creu que el mossàrap ya havia desaparegut en el [[sigle XIII]]. Per un costat, per les porgues almorávides i almohades, segon lloc per la conquista cristiana, que va originar la fusió de la llengua local en les parles dutes per la [[Corona de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]].
+== El Poema de Yuçuf ==
+La més important obra de lliteratura aljamiada d'época [[Mudéixar|mudéixar]] és un poema escrit en cuaderna via, el Poema de Yuçuf, per un morisco aragonés, el contingut del qual reflectix el comentari a la sura XII del Corán (Sûrat Yûsuf), completat en la Llegenda dorada.
+[[Ramón Menéndez Pidal]] el va datar en el [[sigle XIV]], i definix la seua llengua com a romançada aragonesa. El text narra l'història de [[José]] del [[Génesis]]. D'este poema se nos han conservat uns trescents huitanta versos. Destaca la seua capacitat per a l'expressió de moments de gran lirisme.
 == Vore també ==
 * [[Harja]]
+== Referències ==
+<references/>
 == Bibliografia ==
+* Caro Baroja, Julio (2000) [1976]. Los moriscos del Reino de Granada. Ensayo de historia social (5ª edición). Madrid: Istmo. ISBN 84-7090-076-5
 * E. Saavedra, ''Índice de la literatura aljamiada'', Madrit 1878
+* Menéndez Pidal, Ramón, Poema de Yuçuf: Materiales para su estudio, Granada, Universidad de Granada, 1952.
 * Xavier Casassas Canals, [http://www.casassas.net/articles/aljamiado_morisco_hiero_sprachbund_casassas.pdf "La literatura aljamiado-morisca en el marco de la literatura islámica española: siglos XIII-XVII (una variedad del castellano vinculada al hiero-sprachbund islámico)"], en Benlabbah, Fatiha y Chalkha, Achouak. (Eds.), ''Los moriscos y su legado desde ésta y otras laderas'', Rabat, 2010, pp. 368-396.
 * Penyarroja Torrejón, Luis (1992) ''Les Harges: món i enigma''.
+* Pérez Lasheras, Antonio, La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI, Zaragoza, Ibercaja-Institución «Fernando el Católico» (Biblioteca Aragonesa de Cultura, 15), 2003, págs. 138-144 y 193-196. ISBN 84-8324-149-8
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Arabic-language manuscripts}}
-== Vínculs externs ==
 * [http://agustigalbis.wordpress.com/ Bloc en artículs sobre l'aljamia valenciana]
 [[Categoria:Llengües]]