Diferència entre les revisions de "Joan Costa i Català"
(→Cites) |
|||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
{{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}} | {{Cita|La millor promocio que es pot fer per a induir a la gent de la nostra terra al lliure conreu del valencià es reconeixer-li per una banda a este sa categoria de llengua i, per atra, ofertar un valencià autentic i no una llengua sustituta.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (''[[Las Provincias]]'', 29.11.1986)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|En una campanya oficial, no fa encara massa temps, podiem escoltar i llegir: "A casa, a l'escola, al carrer, parlem valencià" | ||
| + | [...] | ||
| + | Esta preposicio A per a senyalar un lloc d'ubicacio, ni pertany a la llengua valenciana culta ni es l'usada pel poble valenciaparlant,... [...] | ||
| + | Quan es tracta del problema llingüistic valencià i puja la clamor contra lo que està passant, l'ultima porta falsa per on s'en fugen els partidaris de l'aberrant 'normalitzacio', o siga catalanisacio, es el recurs a unes nuvoloses 'raons cientifiques'. Yo repte a tots els filolecs de l'Universitat i fora d'ella a que justifiquen ab una sola rao cientifica l'us i abus d'eixa A en lloc de EN per a la llengua valenciana. | ||
| + | [...] | ||
| + | D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat. | ||
| + | Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.|'Corrupció llingüistica', per Joan Costa (Las Provincias, 29.11.1986)}} | ||
{{Cita|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}} | {{Cita|''La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l'atra com eren l'arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç més llatina en els territoris cristians i més mesclada d'arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d'uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d'ella havera canviat de religió.''|''Identitat de la Llengua Valenciana'' (Série Filològica nº 2. [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Valéncia, 1987. Joan Costa)}} | ||
Revisió de 10:27 2 abr 2024
| Joan Costa i Català | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Palma de Gandia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 10 de febrer de 2005 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935 - Valéncia, 10 de febrer de 2005). Fon un religiós valencià. Jesuïta, tota una biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la millor lliteratura valenciana, el sigle d'Or de les lletres valencianes.
Biografia
Participà en actes com el SILM de l'any 2002, un congrés d'intelectuals que es dediquen a l'estudi, la defensa i la promoció de les diverses llengües minoritàries europees. Fon integrant del grup de jóvens vinculats al Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes (CJAV).
En reiterades ocasions se va negar a formar part de l'AVLL i no esperava res de les actuacions dels polítics.
Fon reconegut com un home de be o home bo.
Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), membre de la seua Junta de Govern i President de la Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV.
Titulat en llengua anglesa per l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Valéncia.
Llicenciat en Filosofia per l'Universitat de Barcelona, en Teologia per la Facultat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallés.
Director de les Escoles Professionals de Sant Josep de Valéncia, del Colege Immaculada d'Alacant, director de l'Organisació d'Estudis del Mediterràneu.
Director del Sanatori Lleprològic de Fontilles.
Les seues llínees d'investigació varen ser els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d'Or.
Articuliste i llingüiste, també practicà la poesia, com demostrà en algunes publicacions colectives. La seua obra d'envergadura més recent ha segut l'estudi, transcripció i edició del Nou Testament segons el manuscrit Marmoutier (s. XIV).
Ha colaborat en diferents mijos de prensa en els seus artículs de temàtica llingüística i també parlant sobre la situació política actual respecte a la llengua valenciana.
Cites
[...] Esta preposicio A per a senyalar un lloc d'ubicacio, ni pertany a la llengua valenciana culta ni es l'usada pel poble valenciaparlant,... [...] Quan es tracta del problema llingüistic valencià i puja la clamor contra lo que està passant, l'ultima porta falsa per on s'en fugen els partidaris de l'aberrant 'normalitzacio', o siga catalanisacio, es el recurs a unes nuvoloses 'raons cientifiques'. Yo repte a tots els filolecs de l'Universitat i fora d'ella a que justifiquen ab una sola rao cientifica l'us i abus d'eixa A en lloc de EN per a la llengua valenciana. [...] D'ahi, en el valencià cult, escrit i parlat, de tots els temps, deriven les dos formes correctes: 'EN casa, EN l'escola, EN el carrer... A la porta de casa, Al costat de l'escola, A l'entrada del carrer...' on les primeres senyalen una ubicacio sense mes i les segones una contigüitat o proximitat.
Tots els autors sense excepcio, exclusivament o de manera abrumadora, usen estes formes en el sentit expost. Alguna A s'escapa, en lloc de EN; pero son excepcions que confirmen la regla.El llibre fon impres en Venecia en l'any 1489. En canvi, la cartaproemi de l'autor al mege Ferrer Torrella està datada en 1472, lo qual indica que el manuscrit estava ya acabat a principis d´eixe mateix any en Valencia (giner de 1472).
El comencament del breu colofo en llati, traduit a la lletra, diu: 'Acaba el llibre de les elegancies de Joan Esteve home eruditissim ciutada valencià per real autoritat notari public, en llatina i valenciana llengua ab exactissima diligencia esmenat. [... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana lingua: exactissima diligentia emendatus...]
Ningu sap d'este Johannis Stephanus, o Joan Esteve, més d'allo que posa el colofo i de lo que ell mateix diu en sa carta-proemi. En resum, un erudit notari valencià que publica una especie de diccionari en llengua llatina i valenciana alla per les darreries del nostre sigle d'or.[...] Es tracta d'una pauta, d'una tonica, casi es diria d'una consigna, de ficar el catala alla on el llibre ni l'ensomia, o diu clarament llengua valenciana. [...]
El tema dona per a molt, pero nomes dire que, en cas de que es tractara d'una mateixa llengua, no hi ha dubte de que esta es la valenciana. Sería tal volta l'unic cas en el mon en que un diccionari s'escriu en una llengua i se li posa, en canvi, el nom d'una atra. Com si del diccionari llati-castellà de Nebrija un comentarista actual diguera que es el primer diccionari lleones, o asturià.i quin es el meu nom
i quina ma senyera.La Bíblia Parva demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que:
Cita poètica
¿Qué li han fet al meu poble?
Coches nous i cases noves
de motles prefabricats.
Blocs de rejola i cement
a la voreta del mar.
Carreteres i autopistes
sobre llenques i bancals.
Fabriques en mig de l'horta
i tarongers arrancats.
Montanyes de pedra morta
i tots los abres cremats.
Poble que vius en Valéncia,
que no saps ser valencià.
T'han furtat història i llengua,
fins el nom t'han canviat.
Volen que sigues un poble
sense soca i sense arrels,
empeltat de nova classe
com branca d'un abre estrany.
Tots fan llenya de tes rames
i tu seguixes callant.
Poble que vius en Valéncia
ya no saps ser valencià.
Intelectuals mercenaris,
politics i renegats
et fan despreciar lo teu
tractant-te cóm a un esclau
a qui res li perteneix
i tot lo que té es donat.
No volen que penses massa,
que ells per tu ya pensaran.
Com a un bon gos de mal amo
et volen docil i fart.
I mentres, t'arranquen l'ànima
mos a mos i al tall al tall.
Poble que vius en Valéncia,
¿quán sabras ser valencià?Discurs d'Antonio Ferrandis
L'actor valencià Antonio Ferrandis, durant la Semana Santa Marinera, pronuncià un discurs que fon arreplegat en la Revista de la Semana Santa Marinera de l'any 1999. Llegí els següents versos en llengua valenciana de Joan Costa i Català:
Se qui soc
De nou
estic aci
de llunt vingut
a l'alba del meu goig.
De nou torne al meu poble,
que em done la paraula
per tant de temps guardada
en l'arca del meu cor.
De nou torne a ser yo,
no més ya un foraster
en terra forastera.
Res ara em costa
parlar, i respirar,
i riure, i ser chiquet
de nou, en gent que es meua.
Yo se qui són els meus,
sense filologies,
ni tituls, ni cursets,
ni normes de paper
que no saben de vida.
Ho sap la meua sanc,
mon anima i mon cos,
que em donen la resposta.
Perque yo soc d'aci,
naixcut en esta terra,
pastar en els seus llims.
I tinc l'olor
del timo i del romer
de la meua montanya,
de la flor del gesmil,
de la brossa aclarada
dels nostres tarongers.
He trobat ma infantea
i els anys de joventut,
despres d'un llarc cami
per les sendes del mon.
Ara ya se qui soc.
I, si gent forastera,
que no tenen arraïls,
o han begut d'atres fonts,
o s'han venut per cinc sous
sa primogenitura,
em parlen d'atres veus
que sonen a desfeta
i a noves sumissions,
apretaré els dos punys
i giraré l'esquena
en senyal de rebuig.
Perque ya se qui soc
i quin es el meu nom
i quina ma senyera.
Llibres i publicacions
Llibres
- El ferro que desperta (Valéncia, 1997 Lo Rat Penat, D.L.) ISBN: 84-89069-37-9.
- ¡Desperta, ferro! (Valéncia, 1988) ISBN: 84-404-2072-2.
Artículs
- Introduccio a la Biblia Parva de Sant Pere Pasqual. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 3, 1996, pags. 39-72.
- Full d'una biblia manuscrita valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 4, 1997, pags. 41-54.
- Luis de Santángel. Serie historica, ISSN 0214-025X, Nº. 22, 2001 (Eixemplar dedicat a: Un document inèdit: "el complemento de la dote de la hija de Santángel, Luisa"), pags. 109-118.
- Fragments de la biblia valenciana en els interrogatoris de Daniel Vives. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 8, 2001, pags. 61-76.
- La denominacio de llemosina per a la llengua valenciana. Revista de filologia valenciana, ISSN 1135-1896, Nº. 9, 2002, pags. 107-130.
Bibliografia
- Martínez Roda, Federico. La Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el seu noranta aniversari (Arts Gràfiques Soler. Valéncia, 2006). ISBN: 84-96068-81-1.