Diferència entre les revisions de "Lupinus mariae-josephi"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
La seua població se troba repartida entre les comarques de la [[Ribera Alta]], [[La Safor]] i [[La Costera]]. | La seua població se troba repartida entre les comarques de la [[Ribera Alta]], [[La Safor]] i [[La Costera]]. | ||
| − | Al contrari que la majoria d'especies del género ''Lupinus'', que únicament habiten sobre substrats [[PH|àcits]] o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys [[calç|calcàreus]], i per lo tant [[PH|alcalins]], entre plantes | + | Al contrari que la majoria d'especies del género ''Lupinus'', que únicament habiten sobre substrats [[PH|àcits]] o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys [[calç|calcàreus]], i per lo tant [[PH|alcalins]], entre plantes com la [[Quercus coccifera|coscolla]], el [[Chamaerops humilis|margalló]] o el [[Pistacia lentiscus|llentiscle]]. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 19:33 27 feb 2024
El Lupinus mariae-josephi, en valencià tramusser valencià, és una espècie de tramusser (o Lupinus) endèmica de la Comunitat Valenciana.
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres llavors conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.[1] En l'any 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà extinta, pero en l'any 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de Monserrat.
Descripció
És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre blanca i groguenca que, al madurar, muda al roig. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color marró clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a bactèries del gènero Bradyrhizobium.[2] Per la posició de l'estandart o pétal superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de l'inflorescència (no és en espiga terminal sino en pomell) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del Mediterràneu o d'Amèrica del Nort.
Distribució i hàbitat
La seua població se troba repartida entre les comarques de la Ribera Alta, La Safor i La Costera.
Al contrari que la majoria d'especies del género Lupinus, que únicament habiten sobre substrats àcits o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys calcàreus, i per lo tant alcalins, entre plantes com la coscolla, el margalló o el llentiscle. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola
Referències
- ↑ Pascual, Higinio. Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España.
- ↑ «Publicaciones: Diversidad genética de rizobios nativos simbiontes de Lupinus mariae-josephae endémico de suelos alcalinos de su área de distribución en el Este de España». Archivat des d'el original, el 27 de abril de 2016. Consultat el 14 de abril de 2016.