Diferència entre les revisions de "David Albelda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Sídney' a 'Sydney')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 11: Llínea 11:
 
| minibandera = [[Image:Flag of Spain.svg|border|20px|Espanya]]
 
| minibandera = [[Image:Flag of Spain.svg|border|20px|Espanya]]
 
| club = Retirat
 
| club = Retirat
−
| posició = [[Centrocampista]]
+
| posició = [[Centrecampiste]]
 
| partidosinternacionales = 51
 
| partidosinternacionales = 51
 
| alçada = 1,81
 
| alçada = 1,81
Llínea 19: Llínea 19:
 
| clubretiro = Valencia C.F.
 
| clubretiro = Valencia C.F.
 
}}
 
}}
 +
'''Davit Albelda Aliqués''' ([[Pobla Llarga|La Pobla Llarga]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]], [[Espanya]], [[1 de setembre]] de [[1977]]) és un ex[[Fútbol|futboliste]] espanyol, especialisat en la demarcació de [[migcentre defensiu]]. Es exjugador del [[Valéncia Club de Fútbol]], a on se formà i passà 15 temporades entre els anys [[1997]] i [[2013]], sent varis anys [[Capitán (fútbol)|capità]] de l'equip pel seu lliderage i veterania, i internacional en 51 partits en la [[Selecció espanyola de fútbol]]. Ademés, està considerat com un dels millors migcentres defensius de l'[[història del Valéncia Club de Fútbol]].
  
−
'''Davit Albelda Aliqués''' ([[Pobla Llarga|La Pobla Llarga]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]], [[Espanya]], [[1 de setembre]] de [[1977]]) és un ex[[Fútbol|futboliste]] espanyol, especialisat en la demarcacio de [[mediocentro defensiu]]. Es exjugador del [[Valéncia Club de Fútbol]], a on se formà i passà 15 temporades entre els anys [[1997]] i [[2013]], sent varis anys [[Capitán (fútbol)|capitán]] de l'equip per la seua liderazgo i veterania, i internacional en 51 partits en la [[Seleccio espanyola de fútbol]]. Ademés està considerat com un dels millors mediocentros defensius de la [[historia del Valéncia Club de Fútbol]].
+
== Trayectòria ==
  
−
== Trayectoria ==
 
 
=== Inicis i cessions al Villarreal ===
 
=== Inicis i cessions al Villarreal ===
 +
 
Començà en el seu poble natal, [[Pobla Llarga|La Pobla Llarga]]. En l'any [[1992]] entra en les categories inferiors del [[Unio Deportiva Alzira|VT Alzira]] fins que en [[1995]] passà a la pedrera del [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]], sent [[Cessio (traspas)|cedit]] en l'any [[1996]] al [[Vilarreal Club de Fútbol|Villarreal CF]].  
 
Començà en el seu poble natal, [[Pobla Llarga|La Pobla Llarga]]. En l'any [[1992]] entra en les categories inferiors del [[Unio Deportiva Alzira|VT Alzira]] fins que en [[1995]] passà a la pedrera del [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]], sent [[Cessio (traspas)|cedit]] en l'any [[1996]] al [[Vilarreal Club de Fútbol|Villarreal CF]].  
  
Llínea 30: Llínea 31:
 
En la temporada de retorn a la seua club d'orige, [[Primera Divisió d'Espanya 1997/98|1997/98]], les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argentí [[Jordi Valdano]] contava en ell, una greu lesió ho mantingué apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador [[Claudi Ranieri]] tampoc pogue contar en ell. Despuix d'esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al [[Vilarreal Club de Fútbol|Villarreal]], esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisió ([[Primera Divisió d'Espanya 1998/99|1998/99]]), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.
 
En la temporada de retorn a la seua club d'orige, [[Primera Divisió d'Espanya 1997/98|1997/98]], les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argentí [[Jordi Valdano]] contava en ell, una greu lesió ho mantingué apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador [[Claudi Ranieri]] tampoc pogue contar en ell. Despuix d'esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al [[Vilarreal Club de Fútbol|Villarreal]], esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisió ([[Primera Divisió d'Espanya 1998/99|1998/99]]), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.
  
−
=== Regres al Valéncia ===
+
=== Regrés al Valéncia ===
 +
 
 
A la seua volta al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] per a la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1999/2000|1999/2000]], en [[Hector Cúper]] com [[Entrenador|tecnic]], sabe aprofitar la malaurada lesió del vetera centrocampista [[Lluïs Milla]] per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip [[Valéncia Club de Fútbol|valencià]], en les que disputà dos finals de la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]] en [[Lliga de Campeons de l'UEFA 1999-2000|2000]] i [[Lliga de Campeons de l'UEFA 2000-01|2001]], participant inclús  en la segona durant els segons 45 minuts més la [[prorroga]] de 30 minuts.
 
A la seua volta al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] per a la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 1999/2000|1999/2000]], en [[Hector Cúper]] com [[Entrenador|tecnic]], sabe aprofitar la malaurada lesió del vetera centrocampista [[Lluïs Milla]] per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip [[Valéncia Club de Fútbol|valencià]], en les que disputà dos finals de la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]] en [[Lliga de Campeons de l'UEFA 1999-2000|2000]] i [[Lliga de Campeons de l'UEFA 2000-01|2001]], participant inclús  en la segona durant els segons 45 minuts més la [[prorroga]] de 30 minuts.
  
Llínea 37: Llínea 39:
 
En les següents temporades se mante com part fonamental del [[Centrocampista|centre del camp]] valencianiste, ademés de [[Capitán (fútbol)|capitán]], disputant la gran majoria de partits com titular junt a [[Rubén Baralla]], de tall més creador i en major aplegada en atac. Els tecnics [[Claudi Ranieri]], [[Antoni López Faves|Antoni López]] i [[Quique Sánchez Flores]] contaren sempre en ell durant les seues temporades al front de l'equip, sense obtindre majors exits deportius que alguna classificació per a disputar la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]] i alcançar els seus quarts de final, Adémas d'un subcampeonato de [[Copa Intertoto de l'UEFA|Copa Intertoto]] en l'any [[2005]].
 
En les següents temporades se mante com part fonamental del [[Centrocampista|centre del camp]] valencianiste, ademés de [[Capitán (fútbol)|capitán]], disputant la gran majoria de partits com titular junt a [[Rubén Baralla]], de tall més creador i en major aplegada en atac. Els tecnics [[Claudi Ranieri]], [[Antoni López Faves|Antoni López]] i [[Quique Sánchez Flores]] contaren sempre en ell durant les seues temporades al front de l'equip, sense obtindre majors exits deportius que alguna classificació per a disputar la [[Lliga de Campeons de l'UEFA|Lliga de Campeons]] i alcançar els seus quarts de final, Adémas d'un subcampeonato de [[Copa Intertoto de l'UEFA|Copa Intertoto]] en l'any [[2005]].
  
−
=== Apartat de l'equip i denuncia ===
+
=== Apartat de l'equip i denúncia ===
 +
 
 
En [[juliol]] de l'any [[2007]] se cassa en la model i presentadora valenciana [[Vicen Fernández]].<ref>[http://www.hola.com/famosos/2007/07/07/david-albelda/ Davit Albelda, i la seua novia, Vicen Fernández se cassaren en la seu de Valéncia]</ref> La temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2007/08|2007/08]] s'inicia de forma caotica per al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] en la destitució de [[Quique Sánchez Flores]] en la 9.ª jornada per decisió del president i màxim accioniste [[Joan Batiste Soler|Joan Soler]]. L'holandes [[Ronald Koeman]] és elegit per a substituir-li, i en [[decembre]] de l'any [[2007]] el tècnic comunica que no tornarà a contar en Davit Albelda, [[Santiago Cañizares]] i [[Miquel Angel Angulo]] durant el restant de la temporada, i que podrien buscar-se equip en [[giner]]. Ademés li retira la [[Capitán (fútbol)|capitania]] de l'equip.
 
En [[juliol]] de l'any [[2007]] se cassa en la model i presentadora valenciana [[Vicen Fernández]].<ref>[http://www.hola.com/famosos/2007/07/07/david-albelda/ Davit Albelda, i la seua novia, Vicen Fernández se cassaren en la seu de Valéncia]</ref> La temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2007/08|2007/08]] s'inicia de forma caotica per al [[Valéncia Club de Fútbol|Valéncia CF]] en la destitució de [[Quique Sánchez Flores]] en la 9.ª jornada per decisió del president i màxim accioniste [[Joan Batiste Soler|Joan Soler]]. L'holandes [[Ronald Koeman]] és elegit per a substituir-li, i en [[decembre]] de l'any [[2007]] el tècnic comunica que no tornarà a contar en Davit Albelda, [[Santiago Cañizares]] i [[Miquel Angel Angulo]] durant el restant de la temporada, i que podrien buscar-se equip en [[giner]]. Ademés li retira la [[Capitán (fútbol)|capitania]] de l'equip.
  
Llínea 56: Llínea 59:
 
En l'estiu de l'any [[2012]] el club fichà a l'argentí [[Ferrando Gago]] per 3'5 millons d'euros i a priori partia com [[mediocentro defensiu]] titular per a la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2012/13|2012/13]], en Albelda ya en 35 anys d'edat. Superada una lesió a l'inici de la temporada, i despuix del problematic comportament de [[Ferrando Gago|Gago]] especialment despuix de la destitució del tècnic [[Mauricio Pellegrino]], Albelda recupera la titularidad en l'equip ya dirigit per [[Ernest Valverde]] mentres [[Ferrando Gago|l'argenti]] es cedit a atre equip. Encara aixina, el futboliste anuncia el [[1 de febrer]] de [[2013]] que casi en tota provabilitat no renovarà el seu contracte en el club al finalisar la temporada<ref>http://valenciacf.lasprovincias.es/noticies/2013-02-01/albelda-retirada-proxima-temporada-201302011303.html</ref> i deixa oberta les portes al fútbol estranger.  
 
En l'estiu de l'any [[2012]] el club fichà a l'argentí [[Ferrando Gago]] per 3'5 millons d'euros i a priori partia com [[mediocentro defensiu]] titular per a la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2012/13|2012/13]], en Albelda ya en 35 anys d'edat. Superada una lesió a l'inici de la temporada, i despuix del problematic comportament de [[Ferrando Gago|Gago]] especialment despuix de la destitució del tècnic [[Mauricio Pellegrino]], Albelda recupera la titularidad en l'equip ya dirigit per [[Ernest Valverde]] mentres [[Ferrando Gago|l'argenti]] es cedit a atre equip. Encara aixina, el futboliste anuncia el [[1 de febrer]] de [[2013]] que casi en tota provabilitat no renovarà el seu contracte en el club al finalisar la temporada<ref>http://valenciacf.lasprovincias.es/noticies/2013-02-01/albelda-retirada-proxima-temporada-201302011303.html</ref> i deixa oberta les portes al fútbol estranger.  
  
−
===Retiro===
+
===Retir===
 +
 
 
Una volta finalisada la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2012/13|2012/13]] el [[Valéncia CF|club]] se renova en un nou consell d'administració presidit per [[Amadeu Salvo]] i en l'entrenador [[Miroslav Djukic]]. El dilluns [[10 de juny]] de l'any [[2013]] es reunixen en el director deportiu [[Brauli Vázquez]] i el jugador, i se pren la decisió final de no oferir la renovació al futboliste.<ref>http://www.superdeporte.es/valencia/2013/06/10/valencia-oferix-renovacion-albelda/198835.html</ref>
 
Una volta finalisada la temporada [[Primera Divisió d'Espanya 2012/13|2012/13]] el [[Valéncia CF|club]] se renova en un nou consell d'administració presidit per [[Amadeu Salvo]] i en l'entrenador [[Miroslav Djukic]]. El dilluns [[10 de juny]] de l'any [[2013]] es reunixen en el director deportiu [[Brauli Vázquez]] i el jugador, i se pren la decisió final de no oferir la renovació al futboliste.<ref>http://www.superdeporte.es/valencia/2013/06/10/valencia-oferix-renovacion-albelda/198835.html</ref>
 
D'esta manera posava fi a 15 temporades seguides en el [[Valéncia CF|club]].
 
D'esta manera posava fi a 15 temporades seguides en el [[Valéncia CF|club]].
Llínea 63: Llínea 67:
  
 
== Palmarés ==
 
== Palmarés ==
 +
 
=== Campeonats nacionals ===  
 
=== Campeonats nacionals ===  
 
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
 
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
Llínea 112: Llínea 117:
  
 
== Selecció nacional ==
 
== Selecció nacional ==
 +
 
Fon seleccionat per [[Iñaki Sáez]] per als [[Torneig masculi de fútbol en els Jocs Olimpics de Sydney 2000|Jocs Olimpics de Sydney 2000]] en la [[Selecció de fútbol sub-23 d'Espanya|selecció olimpica d'Espanya]], a on conseguí la [[medalla de plata]] a pesar de marcar un penalti en la [[Tirs des del punt penal|tongada de penaltis]] del final contra [[Selecció de fútbol de Camerunn|Camerunn]]. A l'any següent, el [[5 de setembre]] de [[2001]], debuta en la [[Selecció de fútbol d'Espanya|selecció absoluta]] en un trobament front a [[Selecció de fútbol de Liechtenstein|Liechtenstein]], convocat pel seleccionador [[Josep Antoni Camacho]].  
 
Fon seleccionat per [[Iñaki Sáez]] per als [[Torneig masculi de fútbol en els Jocs Olimpics de Sydney 2000|Jocs Olimpics de Sydney 2000]] en la [[Selecció de fútbol sub-23 d'Espanya|selecció olimpica d'Espanya]], a on conseguí la [[medalla de plata]] a pesar de marcar un penalti en la [[Tirs des del punt penal|tongada de penaltis]] del final contra [[Selecció de fútbol de Camerunn|Camerunn]]. A l'any següent, el [[5 de setembre]] de [[2001]], debuta en la [[Selecció de fútbol d'Espanya|selecció absoluta]] en un trobament front a [[Selecció de fútbol de Liechtenstein|Liechtenstein]], convocat pel seleccionador [[Josep Antoni Camacho]].  
  
 
Participà en el [[Copa Mundial de Fútbol de 2002|Mundial de 2002]], en [[Corea del Sur]] i [[Japo]], convocat per [[Josep Antoni Camacho]], en el que la [[Selecció de fútbol d'Espanya|selecció espanyola]] alcança els quarts de final i es eliminada injustament per un erro [[Arbit (deport)|arbitral]]. En l'any [[2004]] participà en la [[Eurocopa 2004]] en [[Portugal]] convocat per [[Iñaki Sáez]], a on la selecció cau eliminada en la primera fase pero se seguix afiançant com un futboliste clau per a la selecció.  
 
Participà en el [[Copa Mundial de Fútbol de 2002|Mundial de 2002]], en [[Corea del Sur]] i [[Japo]], convocat per [[Josep Antoni Camacho]], en el que la [[Selecció de fútbol d'Espanya|selecció espanyola]] alcança els quarts de final i es eliminada injustament per un erro [[Arbit (deport)|arbitral]]. En l'any [[2004]] participà en la [[Eurocopa 2004]] en [[Portugal]] convocat per [[Iñaki Sáez]], a on la selecció cau eliminada en la primera fase pero se seguix afiançant com un futboliste clau per a la selecció.  
  
−
El seleccionador [[Lluïs Aragones]] seguix confiant en ell per al centre del camp de la [[Seleccio de fútbol d'Espanya|seleccio espanyola]] i ho convocà per al [[Mundial d'Alemanya 2006|Mundial 2006]] en [[Alemanya]], a on alcança els huitaus de final.
+
El seleccionador [[Luís Aragonés]] seguix confiant en ell per al centre del camp de la [[Seleccio de fútbol d'Espanya|seleccio espanyola]] i ho convocà per al [[Mundial d'Alemanya 2006|Mundial 2006]] en [[Alemanya]], a on alcança els huitaus de final.
  
 
Durant la fase de classificació per a la [[Eurocopa 2008]] se perfila com peça clau en la selecció a on se comença a instaurar el famós sistema del "tiki-taka", en molts jugadors habilidosos de mig camp cap a avant. Albelda s'erigix com la peça que dona equilibri a eixe centre del camp fent el treball brut defensiu, deixant aixina als jugadors creatius més llibertat per a centrar-se en l'atac. No obstant, donat que no jugà ni un només minut durant gran part de la temporada, [[Lluïs Aragones]] decidi no convocar-ho per al europeu. El seu lloc en el camp ho ocupà Marcs Senna, realisant la mateixa tasca de donar equilibri al centre del camp (ademés d'aportar un gran dispar de llarga distancia i ser un especialiste a baló parat). En este sistema la Selecció Espanyola consegui alçar-se en el campeonat.
 
Durant la fase de classificació per a la [[Eurocopa 2008]] se perfila com peça clau en la selecció a on se comença a instaurar el famós sistema del "tiki-taka", en molts jugadors habilidosos de mig camp cap a avant. Albelda s'erigix com la peça que dona equilibri a eixe centre del camp fent el treball brut defensiu, deixant aixina als jugadors creatius més llibertat per a centrar-se en l'atac. No obstant, donat que no jugà ni un només minut durant gran part de la temporada, [[Lluïs Aragones]] decidi no convocar-ho per al europeu. El seu lloc en el camp ho ocupà Marcs Senna, realisant la mateixa tasca de donar equilibri al centre del camp (ademés d'aportar un gran dispar de llarga distancia i ser un especialiste a baló parat). En este sistema la Selecció Espanyola consegui alçar-se en el campeonat.
Llínea 161: Llínea 167:
  
 
== Qualitats tècniques ==
 
== Qualitats tècniques ==
−
S'encomana de la recuperació de balons, ocupant-se unicament de les [[Defensa (fútbol)|tasques defensives]] i deixant-li la responsabilitat creadora a l'atre mediocentro per a que desenrolle el [[Davanter (fútbol)|joc ofensiu]] de l'equip. La seua principal virtut es la colocacioó, deixant sempre a un costat la tècnica, ya que el control del baló no és la seua major virtut. La seua participació en el pla ofensiu suele passar en desapercebut, sent més be escasa en eixe sentit.
+
 
 +
S'encomana de la recuperació de balons, ocupant-se únicament de les [[Defensa (fútbol)|tasques defensives]] i deixant-li la responsabilitat creadora a l'atre migcentre per a que desenrolle el [[Davanter (fútbol)|joc ofensiu]] de l'equip. La seua principal virtut és la colocació, deixant sempre a un costat la tècnica, ya que el control del baló no és la seua major virtut. La seua participació en el pla ofensiu sol passar per desapercebut, sent més be escasa en eixe sentit.
  
 
== Clubs i estadísticas==
 
== Clubs i estadísticas==

Revisió de 19:23 19 feb 2024

David Albelda
Albelda 2012.jpg
NomDavit Albelda Aliqués
NacionalitatEspanya
Club actualRetirat
PosicióCentrecampiste
Club del debutValencia C. F. "B"

Davit Albelda Aliqués (La Pobla Llarga, Valéncia, Espanya, 1 de setembre de 1977) és un exfutboliste espanyol, especialisat en la demarcació de migcentre defensiu. Es exjugador del Valéncia Club de Fútbol, a on se formà i passà 15 temporades entre els anys 1997 i 2013, sent varis anys capità de l'equip pel seu lliderage i veterania, i internacional en 51 partits en la Selecció espanyola de fútbol. Ademés, està considerat com un dels millors migcentres defensius de l'història del Valéncia Club de Fútbol.

Trayectòria

Inicis i cessions al Villarreal

Començà en el seu poble natal, La Pobla Llarga. En l'any 1992 entra en les categories inferiors del VT Alzira fins que en 1995 passà a la pedrera del Valéncia CF, sent cedit en l'any 1996 al Villarreal CF.

Despuix d'una temporada jugant en l'equip castellonenc, en Segona Divisió, adquiri l'experiencia que li faltava per a jugar en Primera Divisió. Durant eixa época fon un dels jugadors fixos en la selecció espanyola sub-21.

En la temporada de retorn a la seua club d'orige, 1997/98, les coses no li foren tot lo be que esperava, ya que, encara que l'entrenador argentí Jordi Valdano contava en ell, una greu lesió ho mantingué apartat dels terrenys de joc la major part de la campanya, per lo que el següent entrenador Claudi Ranieri tampoc pogue contar en ell. Despuix d'esta temporada casi en blanc fon de nou cedit al Villarreal, esta volta en la primera temporada de l'equip groc en la Primera Divisió (1998/99), fet que aprofità per a agarrar experiencia definitivament en la maxima categoria del fútbol espanyol.

Regrés al Valéncia

A la seua volta al Valéncia CF per a la temporada 1999/2000, en Hector Cúper com tecnic, sabe aprofitar la malaurada lesió del vetera centrocampista Lluïs Milla per a conseguir la titularidad. Participà activament en estos dos historiques temporades per al equip valencià, en les que disputà dos finals de la Lliga de Campeons en 2000 i 2001, participant inclús en la segona durant els segons 45 minuts més la prorroga de 30 minuts.

En l'aplegada de Rafael Benítez al banquet en l'any 2001, i junt a Rubén Baralla i Pau Aimar, formà un fort centre del camp que ha permes al Valéncia CF la consecucio de varis títuls que sera recordat com un dels millors centres del camp de la història del Valéncia CF, ademés fon pretes pel Real Madrit CF tres voltes les quals el futboliste se negà rotundament per a continuar en l'equip de Valéncia i aixina seguir creixent. En este fort bloc l'equip consegui la Lliga 2001/02, la Lliga 2003/04, la Copa de l'UEFA 2003/04 i la Supercopa d'Europa 2004, esta última en el tecnic italia Claudi Ranieri en la seua segona etapa al front de l'equip.

En les següents temporades se mante com part fonamental del centre del camp valencianiste, ademés de capitán, disputant la gran majoria de partits com titular junt a Rubén Baralla, de tall més creador i en major aplegada en atac. Els tecnics Claudi Ranieri, Antoni López i Quique Sánchez Flores contaren sempre en ell durant les seues temporades al front de l'equip, sense obtindre majors exits deportius que alguna classificació per a disputar la Lliga de Campeons i alcançar els seus quarts de final, Adémas d'un subcampeonato de Copa Intertoto en l'any 2005.

Apartat de l'equip i denúncia

En juliol de l'any 2007 se cassa en la model i presentadora valenciana Vicen Fernández.[1] La temporada 2007/08 s'inicia de forma caotica per al Valéncia CF en la destitució de Quique Sánchez Flores en la 9.ª jornada per decisió del president i màxim accioniste Joan Soler. L'holandes Ronald Koeman és elegit per a substituir-li, i en decembre de l'any 2007 el tècnic comunica que no tornarà a contar en Davit Albelda, Santiago Cañizares i Miquel Angel Angulo durant el restant de la temporada, i que podrien buscar-se equip en giner. Ademés li retira la capitania de l'equip.

El futboliste, convençut de que la seua situació era injusta i de que al no disputar partits perillava la seua participació en la selecció espanyola en la Eurocopa 2008, el dia 2 de giner de 2008 interpongue una demanda judicial contra el Valéncia, reclamant al mateix la seua clausula de rescisió de 60 millons de euros. El juï s'inicia el dia 22 de febrer de l'any 2008, alegant Davit Albelda que el club, a través del seu president Joan Soler, li impedix eixercitar la seua professió, pero al mateix temps reconeix haver rebujat ofertes de cessió a equips de la Premier League anglesa com el Chelsea FC o el Tottenham Hotspur per a eixir en el mercat d'hivern i tornar al club al finalisar la temporada. El 3 de març del mateix any el juge desestima la seua demanda i li dona la rao al club.[2][3]

La trayectoria de l'equip en la Lliga va cada volta pijor i inclús aplega a perillar la seua permanencia en Primera Divisió a l'alcançar el posat 15.º a poques jornades per a finalisar la temporada. A pesar de tot el revol en el vestuari i en l'institució, se conseguix guanyar la septima Copa del Rei de l'història del club en un final contra el Getafe CF, en Agusti Morera de president per la dimissió de Joan Soler i encara en Albelda, Cañizares i Angulo apartats de l'equip, pero despuix de la delicada situació en la Lliga és destituit el tècnic Ronald Koeman a cinc jornades per a finalisar la temporada. El delegat valencianiste i exfútbolista en carnet de entrenador, Voro, se fa carrec de l'equip i conseguix quatre victories que ho deixen 10º. Albelda torna a entrar en les convocatories pero no a jugar.

Volta a l'equip

A l'aplegada del nou tecnic, Unai Emery en l'estiu de l'any 2008, declarà que lo millor per a Albelda era buscar una eixida de l'equip despuix de tot lo succeït la passada campanya.[4] Encara aixina se decidix mantindre-ho en la plantilla a l'igual que a Miquel Angel Angulo, atre apartat per Koeman. Durant la Temporada 2009-10 pert la titularidad en detrenimiento de Carles Marchena que és titular en el centre del camp junt a Ever Banega, exceptuant alguns partits importants en els que ix de titular com davant el Real Madrit en Mestalla en novembre de l'any 2009 que terminà en victoria madridista per 2-3. Eixa temporada conseguí marcar un únic gol davant Osasuna en el Reyno de Navarresa que acaba en victoria che per 0-3.

Temporades Posteriors

La Temporada 2010-11 escomença marcada per la fuga d'estreles del club valencià com Davit Vila, Davit Silva i Carles Marchena. La marcha de Marchena deixa vacant el de posat de substitut del vetera jugador valencià per lo que el club ficha a Mehmet Topal procedent del fútbol turc a canvi de 4'5 millons d'euros. No obstant, Topal jugà molt poc i és Albelda qui se fa en el posat de mediocentro defensiu titular, participant aixina en la consecució de l'objectiu del 3º lloc i aplegar a huitaus de la Lliga de Campeons.

L'equip conseguix classificar-se per a disputar la Lliga de Campeons durant tres temporades consecutives en el tècnic Unai Emery al front de l'equip, i Albelda, abans de terminar el seu contracte, lo renou a la baixa durant una temporada més junt al president Manuel Llorente. A la següent temporada torna a renovar un any més el seu contracte, també a la baixa, i en la temporada 2011/12 torna a la capitania de l'equip al ser del jugador més vetera de la plantilla i ademés valencià. El club decidix despuix de passar a Topal al seu país d'orige.

En l'estiu de l'any 2012 el club fichà a l'argentí Ferrando Gago per 3'5 millons d'euros i a priori partia com mediocentro defensiu titular per a la temporada 2012/13, en Albelda ya en 35 anys d'edat. Superada una lesió a l'inici de la temporada, i despuix del problematic comportament de Gago especialment despuix de la destitució del tècnic Mauricio Pellegrino, Albelda recupera la titularidad en l'equip ya dirigit per Ernest Valverde mentres l'argenti es cedit a atre equip. Encara aixina, el futboliste anuncia el 1 de febrer de 2013 que casi en tota provabilitat no renovarà el seu contracte en el club al finalisar la temporada[5] i deixa oberta les portes al fútbol estranger.

Retir

Una volta finalisada la temporada 2012/13 el club se renova en un nou consell d'administració presidit per Amadeu Salvo i en l'entrenador Miroslav Djukic. El dilluns 10 de juny de l'any 2013 es reunixen en el director deportiu Brauli Vázquez i el jugador, i se pren la decisió final de no oferir la renovació al futboliste.[6] D'esta manera posava fi a 15 temporades seguides en el club.

Decidix retirar-se el 7 d'agost de 2013 despuix de no interessar-li ninguna oferta de ningun equip que li proponia continuar jugant al fútbol, entre ells alguns dels Emirats Àraps Units i Catar.[7]

Palmarés

Campeonats nacionals

Titul Club Païs Any
Supercopa d'Espanya Valéncia CF Espanya 1999
Lliga espanyola Valéncia CF Espanya 2002
Lliga espanyola Valéncia CF Espanya 2004
Copa del Rei Valéncia CF Espanya 2008

Copes internacionals

Titul Club Païs Any
Copa de l'UEFA Valéncia CF Suecia 2004
Supercopa d'Europa Valéncia CF Mónaco 2004

Selecció nacional

Fon seleccionat per Iñaki Sáez per als Jocs Olimpics de Sydney 2000 en la selecció olimpica d'Espanya, a on conseguí la medalla de plata a pesar de marcar un penalti en la tongada de penaltis del final contra Camerunn. A l'any següent, el 5 de setembre de 2001, debuta en la selecció absoluta en un trobament front a Liechtenstein, convocat pel seleccionador Josep Antoni Camacho.

Participà en el Mundial de 2002, en Corea del Sur i Japo, convocat per Josep Antoni Camacho, en el que la selecció espanyola alcança els quarts de final i es eliminada injustament per un erro arbitral. En l'any 2004 participà en la Eurocopa 2004 en Portugal convocat per Iñaki Sáez, a on la selecció cau eliminada en la primera fase pero se seguix afiançant com un futboliste clau per a la selecció.

El seleccionador Luís Aragonés seguix confiant en ell per al centre del camp de la seleccio espanyola i ho convocà per al Mundial 2006 en Alemanya, a on alcança els huitaus de final.

Durant la fase de classificació per a la Eurocopa 2008 se perfila com peça clau en la selecció a on se comença a instaurar el famós sistema del "tiki-taka", en molts jugadors habilidosos de mig camp cap a avant. Albelda s'erigix com la peça que dona equilibri a eixe centre del camp fent el treball brut defensiu, deixant aixina als jugadors creatius més llibertat per a centrar-se en l'atac. No obstant, donat que no jugà ni un només minut durant gran part de la temporada, Lluïs Aragones decidi no convocar-ho per al europeu. El seu lloc en el camp ho ocupà Marcs Senna, realisant la mateixa tasca de donar equilibri al centre del camp (ademés d'aportar un gran dispar de llarga distancia i ser un especialiste a baló parat). En este sistema la Selecció Espanyola consegui alçar-se en el campeonat.

Participacions en Copes del Mon

Mundial Seu Resultat
Copa Mundial de Fútbol de 2002 Corea del Sur i Japo Quarts de final
Copa Mundial de Fútbol de 2006 Alemanya Huitaus de final

Participacions en Eurocopas

Torneig Seu Resultat
Eurocopa 2004 Portugal Primera fase

Participacions en Jocs Olimpics

Torneig Seu Resultat
Jocs Olimpics 2000 Sydney Medalla de plata

Qualitats tècniques

S'encomana de la recuperació de balons, ocupant-se únicament de les tasques defensives i deixant-li la responsabilitat creadora a l'atre migcentre per a que desenrolle el joc ofensiu de l'equip. La seua principal virtut és la colocació, deixant sempre a un costat la tècnica, ya que el control del baló no és la seua major virtut. La seua participació en el pla ofensiu sol passar per desapercebut, sent més be escasa en eixe sentit.

Clubs i estadísticas

Club Païs Temporada Partits Gols
VT Alzira Espanya 1992/1993 ¿? ¿?
VT Alzira Espanya 1993/1994 ¿? ¿?
VT Alzira Espanya 1994/1995 33 0
Valéncia CF "B" Espanya 1995/1996 31 4
Villarreal CF Espanya 1996/1997 34 0
Valéncia CF Espanya 1997/1998 5 0
Villarreal CF Espanya 1998/1999 37 2
Valéncia CF Espanya 1999/2000 34 1
Valéncia CF Espanya 2000/2001 34 0
Valéncia CF Espanya 2001/2002 39 3
Valéncia CF Espanya 2002/2003 37 0
Valéncia CF Espanya 2003/2004 44 2
Valéncia CF Espanya 2004/2005 38 0
Valéncia CF Espanya 2005/2006 40 2
Valéncia CF Espanya 2006/2007 34 0
Valéncia CF Espanya 2007/2008 21 0
Valéncia CF Espanya 2008/2009 40 0
Valéncia CF Espanya 2009/2010 35 1
Valéncia CF Espanya 2010/2011 22 0
Valéncia CF Espanya 2011/2012 34 0
Valéncia CF Espanya 2012/2013 27 0
Total: 619 15

[8]

Referències

  1. ↑ Davit Albelda, i la seua novia, Vicen Fernández se cassaren en la seu de Valéncia
  2. ↑ Desestimada la demanda d'Albelda contra el Valencia
  3. ↑ Fallo de la sentencia de Davit Albelda contra el Valéncia CF SAD
  4. ↑ http://www.elconfidencial.com/cache/2008/07/17/55emery.html
  5. ↑ http://valenciacf.lasprovincias.es/noticies/2013-02-01/albelda-retirada-proxima-temporada-201302011303.html
  6. ↑ http://www.superdeporte.es/valencia/2013/06/10/valencia-oferix-renovacion-albelda/198835.html
  7. ↑ «Albelda se retira del fútbol professional». Marca.com (7 d'agost de 2013). Consultat el 8 d'agost de 2013.
  8. ↑ [1]

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=David_Albelda&oldid=302365»