Diferència entre les revisions de "Protó"
m |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''protó''' és una [[partícula subatòmica]] en [[càrrega elèctrica]] positiva d'1 [[Càrrega elèctrica elemental|e]] (1.6 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb|C]]). El protó es classifica com a [[barió]], i està compost per tres [[quarks]] (uud). L'[[antimatèria|antipartícula]] corresponent, l'[[antiprotó]], té les mateixes característiques que el protó pero càrrega elèctrica negativa. | + | [[Image:Neutrón-Estructura de Quarks.png|thumb|250px|Estructura de [[quark]]s d'un protó]] |
| + | |||
| + | El '''protó''' és una [[partícula subatòmica]] en [[càrrega elèctrica]] positiva d'1 [[Càrrega elèctrica elemental|e]] (1.6 × 10<sup>-19</sup> [[coulomb|C]]). El protó es classifica com a [[barió]], i està compost per tres [[quarks]] (uud). L'[[antimatèria|antipartícula]] corresponent, l'[[antiprotó]], té les mateixes característiques que el protó pero és de càrrega elèctrica negativa. | ||
| + | |||
| + | El protó i el [[neutró]], en conjunt, es coneixen com nucleons, ya que conformen el núcleu dels [[àtoms]]. En un àtom, el número de protons en el núcleu determina les propietats químiques de l'àtom i quin element químic és. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Generalment se li acredita a [[Ernest Rutherford]] el descobriment del protó. En l'any [[1918]] Rutherford va descobrir que quan es disparen partícules alfa contra un gas de [[nitrogen]], els seus detectors de centelleo mostren els signes de núcleus d'hidrogen. Rutherford va determinar que l'únic lloc del com podien provindre estos núcleus era del nitrogen i que per tant el nitrogen devia contindre núcleus d'hidrogen. Per estes raons Rutherford va sugerir que el núcleu d'hidrogen, del que en l'época se sabia que el seu número atòmic era 1, devia ser una partícula fonamental. | ||
| + | |||
| + | Abans que Rutherford, en l'any [[1886]], [[Eugene Goldstein]] havia observat rajos catòdics composts per ions carregats positivament. Despuix del descobriment de l'electró per J.J. Thomson, Goldstein va sugerir que, ya que l'àtom era eléctricament neutre, el mateix devia contindre partícules carregades positivament. Goldstein va usar els rajos canals i va poder calcular la raó carrega/massa. Va trobar que dites raons canviaven quan variaven els gasos que usava en el tubo de rajos catòdics. Lo que Goldstein creïa que eren protons varen resultar ser ions positius. No obstant, els seus treballs varen ser llargamente ignorats per la comunitat de físics. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://estudogeral.sib.uc.pt/bitstream/10316/79993/1/Science%202013_Proton%20Structure%20from%20the%20Measurement%20of%202S-2P%20Transition%20Frequencies%20of%20Muonic%20Hydrogen%20%7C%20Science.pdf Antognini, Aldo et al. (25 de enero de 2013). «Proton Structure from the Measurement of 2S-2P Transition Frequencies of Muonic Hydrogen». Science 339 (6118): 417-420. Bibcode:2013Sci...339..417A. PMID 23349284. S2CID 346658. hdl:10316/79993] | ||
| + | * [https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14786440608635919 Rutherford E. (1919). «LIV. Collision of α particles with light atoms. IV. An anomalous effect in nitrogen». Philosophical Magazine Series 6 37 (222). doi:10.1080/14786440608635919.] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Basdevant, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6. | ||
| + | * Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Development Administration, U.S. Government Printing Office, ISBN 978-1-60322-016-3 | ||
| + | * Carson, M.J. (2004). «Fondo de neutrones en detectores de xenón a gran escala para la búsqueda de materia oscura». Física de Astropartículas 21 (6): 667-687. Bibcode:2004APh....21..667C. S2CID 17887096. arXiv:hep-ex/0404042 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Neutrons}} | ||
| + | {{DGLV|Protó}} | ||
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Nucleons]] | [[Categoria:Nucleons]] | ||
[[Categoria:Partícules subatòmiques]] | [[Categoria:Partícules subatòmiques]] | ||
Última revisió del 20:03 22 gin 2024
El protó és una partícula subatòmica en càrrega elèctrica positiva d'1 e (1.6 × 10-19 C). El protó es classifica com a barió, i està compost per tres quarks (uud). L'antipartícula corresponent, l'antiprotó, té les mateixes característiques que el protó pero és de càrrega elèctrica negativa.
El protó i el neutró, en conjunt, es coneixen com nucleons, ya que conformen el núcleu dels àtoms. En un àtom, el número de protons en el núcleu determina les propietats químiques de l'àtom i quin element químic és.
Història[editar | editar còdic]
Generalment se li acredita a Ernest Rutherford el descobriment del protó. En l'any 1918 Rutherford va descobrir que quan es disparen partícules alfa contra un gas de nitrogen, els seus detectors de centelleo mostren els signes de núcleus d'hidrogen. Rutherford va determinar que l'únic lloc del com podien provindre estos núcleus era del nitrogen i que per tant el nitrogen devia contindre núcleus d'hidrogen. Per estes raons Rutherford va sugerir que el núcleu d'hidrogen, del que en l'época se sabia que el seu número atòmic era 1, devia ser una partícula fonamental.
Abans que Rutherford, en l'any 1886, Eugene Goldstein havia observat rajos catòdics composts per ions carregats positivament. Despuix del descobriment de l'electró per J.J. Thomson, Goldstein va sugerir que, ya que l'àtom era eléctricament neutre, el mateix devia contindre partícules carregades positivament. Goldstein va usar els rajos canals i va poder calcular la raó carrega/massa. Va trobar que dites raons canviaven quan variaven els gasos que usava en el tubo de rajos catòdics. Lo que Goldstein creïa que eren protons varen resultar ser ions positius. No obstant, els seus treballs varen ser llargamente ignorats per la comunitat de físics.
Referències[editar | editar còdic]
- Antognini, Aldo et al. (25 de enero de 2013). «Proton Structure from the Measurement of 2S-2P Transition Frequencies of Muonic Hydrogen». Science 339 (6118): 417-420. Bibcode:2013Sci...339..417A. PMID 23349284. S2CID 346658. hdl:10316/79993
- Rutherford E. (1919). «LIV. Collision of α particles with light atoms. IV. An anomalous effect in nitrogen». Philosophical Magazine Series 6 37 (222). doi:10.1080/14786440608635919.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Basdevant, J.-L.; Rich, J.; Spiro, M. (2005). Springer, ed. Fundamentos de Física Nuclear. p. 155. ISBN 978-0-387-01672-6.
- Glasstone, Samuel; Dolan, Philip J., eds. (1977), The Effects of Nuclear Weapons (3rd edición), U.. Dept. of Defense and Energy Research and Development Administration, U.S. Government Printing Office, ISBN 978-1-60322-016-3
- Carson, M.J. (2004). «Fondo de neutrones en detectores de xenón a gran escala para la búsqueda de materia oscura». Física de Astropartículas 21 (6): 667-687. Bibcode:2004APh....21..667C. S2CID 17887096. arXiv:hep-ex/0404042
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Protó.
«Protó». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).