Diferència entre les revisions de "Josep Benlliure Gil"

Revisió de 11:44 8 nov 2023

Jose Benlliure Gil

Josep Benlliure Gil (Valéncia, 1855 - † 1937) fon un pintor valencià. Naixqué en el barri del Canyamelar de la ciutat de Valéncia, en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, no obstant, el seu propi germà fon l'afamat escultor Marià Benlliure, i ell més tart fon un dels mestres del seu atre germà, Joan Antoni Benlliure.

En el seu art va conseguir un estil molt personal, ya que retratava tant temes senzills com grandiosos. Conreava la pintura costumista, que en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir.

Obra

El mercat de flors

En els seus començaments es va dedicar a la pintura de gènero, pero posteriorment, aconsellat pel pintor italià Domenico Morelli, va realisar obres de major encabotament, com a Sant Vicente Ferrer predicant sobre el juí final.

Conreà la pintura costumista i la de temes religiosos. La part costumista en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir. En els seus llenços apareixen personages populars com El Tio Andreu de Rocafort o El Tio José de Villar de l'Arquebisbe. L'obra El mercat de flors trenca una miqueta en eixa idea de testimoni que les seues obres costumistes posseïen, ya que es desconeix que hi haguera un mercat en eixa zona de Valéncia. No obstant, esta evident falta de verisme històric en el tema està eclipasada pel preciosisme i el detall en el que estan pintades cada una de les floristes i demés personages que componen el quadro. Per la seua banda, obres de temàtica religiosa són Monaguillos o els retrats de personages eclesiàstics, com a Cardenal romà o Sacerdot revestit. Dins de la seua pintura religiosa existix una part de clara evocació fantàstica i simbolista, reflectida en La barca de Caronte.

Combinant lo costumiste en lo religiós també va desenrollar obres com Sentint missa o Missa en l'Ermita.

Entre els seus quadros també destaquen: El descans en la marcha (Museu del Prado), El més de María en Valéncia (Pinacoteca Nova de Munich), L'eixida de vespres i Escenes de gitanos. En total va produir 66 quadros. Es va distinguir aixina mateix com a ilustrador d'edicions monumentals com la del Poverello d'Assís d'Antonio Torró Sansalvador i La barraca de Vicent Blasco Ibáñez.

Vore també

Referencies

Benezit, Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays, Paris, Gründ, 1999, ad vocem
Catàlec de l'exposició, Cinc segles de pintura valenciana, p. 234, 235 Valéncia 1997, ISBN 84-920722-6-1
Catàlec de l'exposició, Naturalia: Museo de Bellas artes de Valencia San Pio V, 21 mayo-23 noviembre 2014, Valéncia, Generalitat Valenciana, 2014
«José Benlliure Gil» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure
Moreno Lourdes, Museo Carmen Thyssen Málaga Colección, 2014, pp. 216 - 218

Bibliografia

Biografía de José Benlliure en la página web del Museo del Prado
Bonet Solves, Victoria E. José Benlliure Gil (1855–1937): el oficio de pintor. Valencia, Ayuntamiento de Valencia, 1998
Catalá Gorgues, Miguel Ángel, MARTÍN LÓPEZ, Rosa, Catálogo-Guía de la Casa-Museo Benlliure, Valéncia 1984
González López, Manuel, Martí Aysela, Montse. Pintores españoles en Roma (1850-1900). Barceloan, 1987
José Benlliure Gil (1855–1937), Valéncia, Generalitat Valenciana, 2008
Sarthou Carreres, Carlos. José Benlliure Gil. Barcelona, 1924
Vidal Corella, Vicente, Los benlliure y su época, Valéncia 1977

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Josep Benlliure Gil.

Wikipedia Josep Benlliure en wikipedia

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Jose Benlliure y Gil self-portrait.jpg|thumb|250px|Jose Benlliure Gil]]
-'''Josep Benlliure Gil''' ([[Valéncia]], [[1855]] - † [[1937]]) va ser un pintor [[valencià]]. Va nàixer en el barri del [[Canyamelar]], en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, no obstant, el seu propi germà va ser l'afamat escultor [[Marià Benlliure]], i ell més tart va ser un dels mestres del seu atre germà, Joan Antoni Benlliure.
+'''Josep Benlliure Gil''' ([[Valéncia]], [[1855]] - † [[1937]]) fon un pintor [[valencià]]. Naixqué en el barri del [[Canyamelar]] de la [[ciutat de Valéncia]], en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, no obstant, el seu propi germà fon l'afamat escultor [[Marià Benlliure]], i ell més tart fon un dels mestres del seu atre germà, [[Joan Antoni Benlliure]].
-En el seu art va conseguir un estil molt personal que retratava tant temes senzills com grandiosos. Va cultivar la pintura costumista, que en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir.
+En el seu art va conseguir un estil molt personal, ya que retratava tant temes senzills com grandiosos. Conreava la pintura costumista, que en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir.
 == Obra ==
 [[File:José Benlliure Gil The Flower Market.jpg|thumb|250px|El mercat de flors]]
-En els seus començaments es va dedicar a la pintura de gènero, pero posteriorment, aconsellat pel pintor italià Domenico Morelli, va realisar obres de major encabotament, com a Sant Vicente Ferrer predicant sobre el juí final.
+En els seus començaments es va dedicar a la pintura de gènero, pero posteriorment, aconsellat pel pintor italià [[Domenico Morelli]], va realisar obres de major encabotament, com a [[Sant Vicente Ferrer]] predicant sobre el juí final.
-Va cultivar la pintura costumista i la de temes religiosos. La part costumista en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir. En els seus llenços apareixen personages populars com ''El Tio Andreu de Rocafort'' o ''El Tio José de Villar de l'Arquebisbe''. L'obra ''El mercat de flors'' trenca una miqueta en eixa idea de testimoni que les seues obres costumistes posseïen, ya que es desconeix que hi haguera un mercat en eixa zona de Valéncia. No obstant, esta evident falta de verisme històric en el tema està eclipasada pel preciosisme i el detall en el que estan pintades cada una de les floristes i demés personages que componen el quadro. Per la seua banda, obres de temàtica religiosa són Monaguillos o els retrats de personages eclesiàstics, com a ''Cardenal romà'' o ''Sacerdot revestit''. Dins de la seua pintura religiosa existix una part de clara evocació fantàstica i simbolista, reflectida en ''La barca de Caronte''.
+Conreà la pintura costumista i la de temes religiosos. La part costumista en l'actualitat representa un testimoni de la Valéncia d'ahir. En els seus llenços apareixen personages populars com ''El Tio Andreu de Rocafort'' o ''El Tio José de Villar de l'Arquebisbe''. L'obra ''El mercat de flors'' trenca una miqueta en eixa idea de testimoni que les seues obres costumistes posseïen, ya que es desconeix que hi haguera un mercat en eixa zona de Valéncia. No obstant, esta evident falta de verisme històric en el tema està eclipasada pel preciosisme i el detall en el que estan pintades cada una de les floristes i demés personages que componen el quadro. Per la seua banda, obres de temàtica religiosa són ''Monaguillos'' o els retrats de personages eclesiàstics, com a ''Cardenal romà'' o ''Sacerdot revestit''. Dins de la seua pintura religiosa existix una part de clara evocació fantàstica i simbolista, reflectida en ''La barca de Caronte''.
 Combinant lo costumiste en lo religiós també va desenrollar obres com ''Sentint missa'' o ''Missa en l'Ermita''.
-Entre els seus quadros també destaquen: ''El descans en la marcha'' ([[Museu del Prado]]), ''El més de María en Valéncia'' (Pinacoteca Nova de Munich), ''L'eixida de vespres'' i ''Escenes de gitanos''. En total va produir 66 quadros. Es va distinguir aixina mateix com a ilustrador d'edicions monumentals com la del Poverello d'Assís d'[[Antonio Torró Sansalvador]] i La barraca de [[Vicente Blasco Ibáñez]].
+Entre els seus quadros també destaquen: ''El descans en la marcha'' ([[Museu del Prado]]), ''El més de María en Valéncia'' (Pinacoteca Nova de Munich), ''L'eixida de vespres'' i ''Escenes de gitanos''. En total va produir 66 quadros. Es va distinguir aixina mateix com a ilustrador d'edicions monumentals com la del ''Poverello d'Assís'' d'[[Antonio Torró Sansalvador]] i ''La barraca'' de [[Vicent Blasco Ibáñez]].
 ==Vore també==