Diferència entre les revisions de "Electricitat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
En [[física]], l''''electricitat''' és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de [[Càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]]. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com a el [[llamp]] o l'[[electricitat estàtica]] pero també a atres com el [[camp electromagnètic]] o la [[inducció electromagnètica]]. La paraula també servix per a designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seues aplicacions.
+
En [[física]], l''''electricitat''' és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de [[Càrrega elèctrica|càrregues elèctriques]]. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com al [[llamp]] o l'[[electricitat estàtica]] pero també a atres com el [[camp electromagnètic]] o l'[[inducció electromagnètica]]. La paraula també servix per a designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seues aplicacions.
  
−
L'electricitat va ser estudiada des de l'[[antiguetat]] pero no va començar a ser compresa fins els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]]. Va ser a finals del [[segle XIX]] quan l'[[ingenieria elèctrica]] va conseguir utilisar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. [[Nikola Tesla]] i [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]] varen jugar un paper líder en l'expansió i el desenroll de la utilisació de l'electricitat, els seus treballs varen permetre l'adveniment de la [[segona revolució industrial]]. Hui dia l'energia elèctrica és omnipresent en la vida quotidiana dels països desenrollats: a partir de diferents [[Font d'energia|fonts d'energia]] ([[Central hidroelèctrica|hidràulica]], [[Central tèrmica|tèrmica]], [[Central nuclear|nuclear]]), l'electricitat produïda s'utilisa a les llars i a la indústria.
+
L'electricitat va ser estudiada des de l'[[antiguetat]] pero no va començar a ser compresa fins els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Va ser a finals del [[sigle XIX]] quan l'[[ingenieria elèctrica]] va conseguir utilisar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. [[Nikola Tesla]] i [[Thomas Alva Edison|Thomas Edison]] varen jugar un paper líder en l'expansió i el desenroll de la utilisació de l'electricitat, els seus treballs varen permetre l'adveniment de la [[segona revolució industrial]]. Hui dia l'energia elèctrica està omnipresent en la vida quotidiana dels països desenrollats: a partir de diferents [[Font d'energia|fonts d'energia]] ([[Central hidroelèctrica|hidràulica]], [[Central tèrmica|tèrmica]], [[Central nuclear|nuclear]]), l'electricitat produïda s'utilisa en les llars i en l'indústria.
  
 
En el llenguage general podem utilisar el terme ''electricitat'' per designar un cert número de fenòmens, pero és massa ambigu per a ser utilisat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:
 
En el llenguage general podem utilisar el terme ''electricitat'' per designar un cert número de fenòmens, pero és massa ambigu per a ser utilisat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:
  
−
* '''[[Càrrega elèctrica]]''': Propietat d'algunes [[Partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] que determina les seues [[Força electromagnètica|interaccions electromagnètiques]]. La [[matèria]] elèctricament carregada és afectada pels [[Camp electromagnètic|camps electromagnètics]] i en produïx.
+
* [[Càrrega elèctrica]]: Propietat d'algunes [[Partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] que determina les seues [[Força electromagnètica|interaccions electromagnètiques]]. La [[matèria]] elèctricament carregada és afectada pels [[Camp electromagnètic|camps electromagnètics]] i en produïx.
−
* '''[[Corrent elèctric]]''': Moviment o fluix de partícules elèctricament carregades.
+
* [[Corrent elèctric]]: Moviment o fluix de partícules elèctricament carregades.
−
* '''[[Camp elèctric]]''': Efecte produït per una càrrega elèctrica sobre atres que en són propenques.
+
* [[Camp elèctric]]: Efecte produït per una càrrega elèctrica sobre atres que estan propenques.
−
* '''[[Potencial elèctric]]''': Capacitat d'un camp elèctric de produir un [[Treball físic|treball]].
+
* [[Potencial elèctric]]: Capacitat d'un camp elèctric de produir un [[Treball físic|treball]].
−
* '''[[Electromagnetisme]]''': [[Forces fonamentals|Interacció fonamental]] entre els camps electromagnètics i les càrregues elèctriques i el seu moviment. L'electricitat està estretament relacionada en el [[magnetisme]] i per això s'inclou dins del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.
+
* [[Electromagnetisme]]: [[Forces fonamentals|Interacció fonamental]] entre els camps electromagnètics i les càrregues elèctriques i el seu moviment. L'electricitat està estretament relacionada en el [[magnetisme]] i per això s'inclou dins del camp de l'electromagnetisme, que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Bullock, Theodore H. (2005), Electroreception, Springer, pp. 5-7, ISBN 0-387-23192-7
 +
* Hecht, Eugene (2001). Fundamentos de Física (Segunda edición). Thomson Learning. ISBN 970-686-052-5
 +
* Jones, D. A. (1991). «Electrical engineering: the backbone of society». Proceedings of the IEE: Science, Measurement and Technology 138 (1): 1-10. doi:10.1049/ip-a-3.1991.0001
 +
* Kalmijn, A. J. (1966). Electro-perception in sharks and rays. Nature. pp. vol. 212 1232-1233
 +
* Moller, Peter; Kramer, Bernd (diciembre de 1991), «Review: Electric Fish», BioScience (American Institute of Biological Sciences) 41 (11): 794-6 [794], JSTOR 1311732, doi:10.2307/1311732
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Feynman, R. y Leighton, R. B. (1987). Física Vol. II: Electromagnetismo y materia. Addison-Wesley Iberoamericana, cop. ISBN 0-201-06622-X
 +
* Gérardin, Lucien (1968). Bionics. World University Library
 +
* Jackson, J. D. (1975). Classical Electrodynamics. John Wiley & Sons, Inc. 2.ª edición. ISBN 978-0-471-43132-9
 +
* Sears, Francis W., Zemansky, Mark W., Young, Hugh D. (2004). Física Universitaria vol. 2 (Electricidad y Magnetismo). Editorial Pearson Educación; Madrid (España). ISBN 970-26-0512-1
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{DGLV|Electricitat}}
  
 
[[Categoria:Física]]
 
[[Categoria:Física]]
 +
[[Categoria:Energia]]
 
[[Categoria:Electricitat| ]]
 
[[Categoria:Electricitat| ]]

Última revisió del 21:07 17 oct 2023

En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques. Podem aplicar el terme electricitat a fenòmens prou coneguts com al llamp o l'electricitat estàtica pero també a atres com el camp electromagnètic o l'inducció electromagnètica. La paraula també servix per a designar la branca de la física que estudia els fenòmens elèctric i les seues aplicacions.

L'electricitat va ser estudiada des de l'antiguetat pero no va començar a ser compresa fins els sigles XVII i XVIII. Va ser a finals del sigle XIX quan l'ingenieria elèctrica va conseguir utilisar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials. Nikola Tesla i Thomas Edison varen jugar un paper líder en l'expansió i el desenroll de la utilisació de l'electricitat, els seus treballs varen permetre l'adveniment de la segona revolució industrial. Hui dia l'energia elèctrica està omnipresent en la vida quotidiana dels països desenrollats: a partir de diferents fonts d'energia (hidràulica, tèrmica, nuclear), l'electricitat produïda s'utilisa en les llars i en l'indústria.

En el llenguage general podem utilisar el terme electricitat per designar un cert número de fenòmens, pero és massa ambigu per a ser utilisat en els diferents àmbits científics i és substituït per un seguit de conceptes més precisos:

Referències[editar | editar còdic]

  • Bullock, Theodore H. (2005), Electroreception, Springer, pp. 5-7, ISBN 0-387-23192-7
  • Hecht, Eugene (2001). Fundamentos de Física (Segunda edición). Thomson Learning. ISBN 970-686-052-5
  • Jones, D. A. (1991). «Electrical engineering: the backbone of society». Proceedings of the IEE: Science, Measurement and Technology 138 (1): 1-10. doi:10.1049/ip-a-3.1991.0001
  • Kalmijn, A. J. (1966). Electro-perception in sharks and rays. Nature. pp. vol. 212 1232-1233
  • Moller, Peter; Kramer, Bernd (diciembre de 1991), «Review: Electric Fish», BioScience (American Institute of Biological Sciences) 41 (11): 794-6 [794], JSTOR 1311732, doi:10.2307/1311732

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Feynman, R. y Leighton, R. B. (1987). Física Vol. II: Electromagnetismo y materia. Addison-Wesley Iberoamericana, cop. ISBN 0-201-06622-X
  • Gérardin, Lucien (1968). Bionics. World University Library
  • Jackson, J. D. (1975). Classical Electrodynamics. John Wiley & Sons, Inc. 2.ª edición. ISBN 978-0-471-43132-9
  • Sears, Francis W., Zemansky, Mark W., Young, Hugh D. (2004). Física Universitaria vol. 2 (Electricidad y Magnetismo). Editorial Pearson Educación; Madrid (España). ISBN 970-26-0512-1

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Electricitat&oldid=289545»