Diferència entre les revisions de "Xeraco"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la [[Segona Guerra Mundial]], el cultiu de [[tarongers]] experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament.
 +
 +
A partir dels [[anys 1970]], el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de [[fusta]] com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi.
 +
 +
Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==

Revisió de 18:39 26 set 2023

Torre Guaita en Xeraco

Xeraco (en castellà Jeraco), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 5.819 habitants.

Evolució demogràfica
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2008 2010 2012 2022
742 1.481 1.881 2.117 2.272 2.623 3.126 3.282 3.631 4.271 4.567 4.982 5.671 6.259 6.129 6.230 5.819

Economia

L'agricultura ha segut i sembla ser l'activitat econòmica més important, encara que els atres sectors han experimentat un considerable aument. Fins a finals del sigle XIX, el 80% de la superfície agrícola del terme estava dedicada a l'agricultura de secà. Acabada la Segona Guerra Mundial, el cultiu de tarongers experimenta un auge notable, per lo que substituïxen a atres cultius majoritàriament.

A partir dels anys 1970, el sector de la construcció i l'indústria de la fusteria, tant de fusta com a metàlica, experimenten un desenroll per l'auge de l'edificació lligada al turisme. L'activitat de recollida, almagasenament i comercialisació de cítrics representa una oferta de treball estable per al municipi.

Potser que siga el sector servicis el que haja experimentant un major auge, per l'increment del turisme en la localitat. Aixina que, s'han tingut que facilitar infraestructures i servicis turístics per a satisfer una demanda cada volta més exigent.

Monuments

  • Ermita Stmo. Cristo de l'Agonia. És del sigle XIX. Es tracta d'un temple religiós típic devocionari d'una sola nau.
  • Iglésia de Ntra. Sra. de l'Encarnació. Data del sigle XVIII, i és d'estil neoclàssic. Posseïx dos campanars, un d'ells, el chicotet adossat a l'iglésia es creu que és l'antic minaret de la mesquita àrap existent en el municipi. És una iglésia de planta basilical (una sola nau) en chicotetes capelles laterals.
  • Torre de Guaita, amprada com a atalaya de vigilància marítima sigles arrere i restaurada en els anys 80 del passat sigle. És una construcció cilíndrica, una miqueta menys ampla en la part superior que l'inferior. La seua altura és de 7,40 m. La desembocadura del ric Vaca junt a la Torre de Guaita (sigle XVI) constituïx un maravellós parage natural a on la flora i la fauna autòctona s'aprecien en el seu estat natural.
  • La Cisterna. Data del sigle XIX, inaugurada en l'any 1888. És un aljup d'aigua fresca. rasante en sostre volta i planta rectangular, s'accedix per mig d'escala. El seu us actual és de museu local i sala d'exposicions.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa