Xalans

Carrer de Xalans

Xalans (en castellà i oficialment Jalance), és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall de Cofrents.

Geografia

El terme (93,3 km²) es troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara parages de gran bellea, entre els quals destaca la Cova de Don Juan, una de les més importants de la Comunitat Valenciana, a on trobem sales en estalactites i estalagmites i, també, restos arqueològics del Mesolític i del Bronze.

Atres parages són els canons del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és complicat i conta en altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m), etc.

Història

En el barranc de la Peña i a l'abric de las Monteses podem observar pintures rupestres que marquen l'antiguetat del lloc en, com a mínim, cinc sigles a.C.

Els romans traslladaren el poble de la montanya a la vora del riu; pero els moros, en el sigle XI, com Xalans era frontera entre regnes de taifes, hagueren de pujar-lo de nou per raons defensives.

Jaume I va conquistar-la i va donar-la al rei de Castella, pel tractat d'Almizra. El seu primer senyor fon l'infant Manel, pero en l'any 1281, per pacte entre Pere el Gran i Alfons de Castella retornà al Regne de Valéncia. Detingueren el senyoriu Bernat de Sarrià, el comte de Ribagorça, la reina Elionor i son fill l'infant Ferran. En 1389 va comprar-la el duc de Gandia, Alfons el Vell, i a la mort de son fill, en l'any 1425, retornà a la Corona. Lloc de moriscs depengué de Xerafull, fins a l'any 1535, i de Cofrents fins a l'any 1564.

En l'expulsió morisca --150 focs en l'any 1609-- els cristians es feren senyors del poble i convertiren la vella mesquita en l'actual iglésia. Durant les guerres carlistes es lliuren algunes batalles en el seu terme municipal com la que en l'any 1836 obligà al poble a rebujar els atacs del caporal revoltat Quílez.

Les avingudes del Xúquer dels anys 1740 i 1864 destruïren horts i molins i arrossegaren, en abdós ocasions, el pont sobre el riu.

Demografia

Xalans conta en 795 habitants segons el cens del INE de l'any 2021.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2009	2019
1.304	1.196	1.180	1.117	1.103	1.073	1.030	981	1.016	1.059	1.012	845

Llocs d'interés

Castell de Xalans

El casc urbà mostra la seua antiguetat en els seus carrers i en monuments com el castell que fon alçat en el sigle XI i que encara conserva alguns elements que són objecte d'obres de manteniment, a pesar de que l'estat actual es podria qualificar de ruïna.

Els monuments més destacats del poble són:

• Iglésia de Sant Miquel. Alçada en l'any 1736 sobre la mesquita, com ya s'ha indicat amunt.
• Ermita de Sant Miquel, de l'any 1880.
• L'Arc. Antic ajuntament, de 1835.
• Font de Los Cuatro Chorros, de 1913.

Atres llocs per visitar són:

• La cova de don Joan.
• Els canons del Xúquer.
• Les pintures rupestres.

Cultura

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Gastronomia

La gastronomia local està influenciada per la cuina manchega: morteruelo , torta mal hecha , ajitonto , patatas al monton , gaspachos, etc.

Festes

Hi ha diversos dies festius a lo llarc de tot l'any. El 3 de febrer per Sant Blai, el 17 de giner per Sant Antoni (dia dels quintos), el 15 d'agost dedicades a l'Assunció i el 28 de decembre (el dia dels bojos), encara que les festes patronals i més importants són solament les festes per Sant Blai i per l'Assunció.

Economia

L'agricultura és l'única activitat econòmica de Xalans. Bresquillers, cereals i olivera són els conreus més extensos. També abunda la caça, perdiu, conill i singlar, i la peixca, anguiles, barps i llises.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Xalans
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Xalans
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Xalans.