Diferència entre les revisions de "Metà"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''metà''' (del [[Idioma grec|grec]] ''methy'' va vindre, i el sufix ''-à'')<ref>{{cita web|url= http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|título = Alcoholismo II|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|fechaarchivo=30 de noviembre de 2015}}</ref>és | + | El '''metà''' (del [[Idioma grec|grec]] ''methy'' va vindre, i el sufix ''-à'')<ref>{{cita web|url= http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|título = Alcoholismo II|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.fontpicant.com/drogas/alcohol02-cast.html|fechaarchivo=30 de noviembre de 2015}}</ref>és l'[[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, la fòrmula química del qual és {{fquim|[[Carbono|C]][[Hidrogen|H]]|4}}. |
Cadascun dels [[àtom]]s de [[hidrogen]] està unit al [[carbono]] per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de [[gas]] a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en [[aigua]]. | Cadascun dels [[àtom]]s de [[hidrogen]] està unit al [[carbono]] per mig d'un [[enllaç covalent]]. És una substància no polar que es presenta en forma de [[gas]] a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en [[aigua]]. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
{{Traduït de|es|Metano}} | {{Traduït de|es|Metano}} | ||
| + | |||
| + | |||
[[Categoria:Alcans]] | [[Categoria:Alcans]] | ||
[[Categoria:Combustibles fòssils]] | [[Categoria:Combustibles fòssils]] | ||
[[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul]] | [[Categoria:Gasos d'efecte hivernàcul]] | ||
Última revisió del 07:13 20 set 2023
El metà (del grec methy va vindre, i el sufix -à)[1]és l'hidrocarbur alcà més senzill, la fòrmula química del qual és CH
4.
Cadascun dels àtoms de hidrogen està unit al carbono per mig d'un enllaç covalent. És una substància no polar que es presenta en forma de gas a temperatures i pressions ordinàries. És incolor, vàter i insoluble en aigua.
En la naturalea es produïx com a producte final de la putrefacció anaeròbica de les plantes. Este procés natural es pot aprofitar per a produir biogàs. Molts microorganismes anaeròbics ho generen utilisant el CO
2 com acceptor final d'electrons.
Constituïx fins al 97 % del gas natural. En les mines de carbó se li crida grisú i és molt perillós ya que és fàcilment inflamable i explosiu. No obstant en les últimes décades ha cobrat importància l'explotació comercial del gas metà de carbó, com a font d'energia.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «Alcoholismo II». Archivat des d'el original, el 30 de noviembre de 2015.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Metano de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.