Diferència entre les revisions de "Pirineus"
(Text reemplaça - 'aerea' a 'aérea') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Pyrenees Mountains view from satellite.jpg|thumbnail|Vista satèlit de la zona dels Pirineus]] | [[Archiu:Pyrenees Mountains view from satellite.jpg|thumbnail|Vista satèlit de la zona dels Pirineus]] | ||
| − | Els '''Pirineus''' o el '''Pirineu''' ([[endotopònim|endotopònims]]: ''Pirineus'' en [[valencià]], ''Pirineos'' en [[castellano]], ''Pirenèus'' en [[occità]], ''Pireneu'' en [[aragonés]], ''Pirinioak'' en [[euskera]]) són un conjunt de serres situades al nort de la [[península Ibèrica]] i recorren tot l'[[istme]] que l'unix a [[Europa]]. S'estenen des del [[Mar | + | Els '''Pirineus''' o el '''Pirineu''' ([[endotopònim|endotopònims]]: ''Pirineus'' en [[valencià]], ''Pirineos'' en [[castellano]], ''Pirenèus'' en [[occità]], ''Pireneu'' en [[aragonés]], ''Pirinioak'' en [[euskera]]) són un conjunt de serres situades al nort de la [[península Ibèrica]] i recorren tot l'[[istme]] que l'unix a [[Europa]]. S'estenen des del [[Mar Mediterràneu]] ([[Cap de Creus]]) a l'[[est]], fins al [[mar Cantàbric]] ([[golf de Viscaya]]) a l'[[oest]]; al sur tenen la depressió de l'[[Ebre]], i al nort la de la [[Garona]]. |
Territorialment, ocupen la zona [[nort]] de [[Catalunya]], [[Aragó]], [[Navarra]] i [[Comunitat autònoma del País Vasc|Euskadi]] i la zona [[sur]] del País Vasc-Françes i de ([[Bearn]], la [[Gascunya]], i [[Llenguadoc]]); l'oest i sur del [[Roselló]] francés; i la totalitat d'[[Andorra]]. La frontera entre [[França]] i [[Espanya]] també coincidix aproximadament en els Pirineus; el País Vasc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament. | Territorialment, ocupen la zona [[nort]] de [[Catalunya]], [[Aragó]], [[Navarra]] i [[Comunitat autònoma del País Vasc|Euskadi]] i la zona [[sur]] del País Vasc-Françes i de ([[Bearn]], la [[Gascunya]], i [[Llenguadoc]]); l'oest i sur del [[Roselló]] francés; i la totalitat d'[[Andorra]]. La frontera entre [[França]] i [[Espanya]] també coincidix aproximadament en els Pirineus; el País Vasc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament. | ||
| − | Tenen una llargària d'uns 425 km i un ample que generalment no supera els 100 km, en una superfície total de 19.000 km².<ref>[http://www.datar-pyrenees.gouv.fr/fr/pyrenees/donnees Presentació del Pic dels Pirineus] a [http://www.datar-pyrenees.gouv.fr] ''Commissariat à l'aménagement des Pyrénées'' (DATAR Pirineus)</ref> Els cinc cims més elevats del Pirineus són l'[[Pic | + | Tenen una llargària d'uns 425 km i un ample que generalment no supera els 100 km, en una superfície total de 19.000 km².<ref>[http://www.datar-pyrenees.gouv.fr/fr/pyrenees/donnees Presentació del Pic dels Pirineus] a [http://www.datar-pyrenees.gouv.fr] ''Commissariat à l'aménagement des Pyrénées'' (DATAR Pirineus)</ref> Els cinc cims més elevats del Pirineus són l'[[Pic Aneto|Aneto]] (3.404 m), el pic de [[Pocets]] (3.375 m), el [[Monte Perdido]] (3.355 m), la [[Punta d'Astorg]] (3.355 m) i el [[Pic Maldito]] (3.350 m). |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Revisió de 22:30 5 set 2023
Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pirineus en valencià, Pirineos en castellano, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonés, Pirinioak en euskera) són un conjunt de serres situades al nort de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'unix a Europa. S'estenen des del Mar Mediterràneu (Cap de Creus) a l'est, fins al mar Cantàbric (golf de Viscaya) a l'oest; al sur tenen la depressió de l'Ebre, i al nort la de la Garona.
Territorialment, ocupen la zona nort de Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi i la zona sur del País Vasc-Françes i de (Bearn, la Gascunya, i Llenguadoc); l'oest i sur del Roselló francés; i la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també coincidix aproximadament en els Pirineus; el País Vasc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament.
Tenen una llargària d'uns 425 km i un ample que generalment no supera els 100 km, en una superfície total de 19.000 km².[1] Els cinc cims més elevats del Pirineus són l'Aneto (3.404 m), el pic de Pocets (3.375 m), el Monte Perdido (3.355 m), la Punta d'Astorg (3.355 m) i el Pic Maldito (3.350 m).
Etimologia
Existixen moltes etimologies possibles per al nom d'estes montanyes:
- El terme "Pirineus" ve d'un personage de la mitologia grega, Pirena (Πυρήνη). Hèrcules construïx una tomba per a Pirene donant nom aixina a la cadena montanyosa, est és l'orige mitològic dels Pirineus.[2]El terme "Pirineus" era ya conegut en grec antic: el terme Πυρηναῖα (Pirēnaîa) apareix en els texts de Plutarc.[3]
Referències
- ↑ Presentació del Pic dels Pirineus a [1] Commissariat à l'aménagement des Pyrénées (DATAR Pirineus)
- ↑ Silius Italicus, La Guerre punique, éditions Les Belles Lettres, Paris, 1979, traduction de Pierre Miniconi et Georges Delvallet. p. 86-88.
- ↑ Plutarc (devers el 46 - 125 ap. J.-C.) : Vida de Sertorius, ch. 7.