Diferència entre les revisions de "Antonio de Nebrija"

Revisió de 18:45 3 set 2023

Retrat d'Antonio de Nebrija, de la portada del Dictionarium editat en l'any 1536

Antonio Martínez de Cala y Xarana o Antonio de Lebrija (Lebrija, 1444 - † Alcalà de Henares, 2 de juliol de 1522), més conegut com Elio Antonio de Nebrija o de Nebrixa, va ser un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegial en el Real Colege d'Espanya de Bolonya.

Ocupa un lloc destacat en l'història de la llengua espanyola per ser l'autor de la primera gramàtica castellana (la Gramática castellana), publicada en l'any 1492 (tres mesos abans del descobriment d'Amèrica), d'un primer diccionari llatí-espanyol eixe mateix any i d'un atre espanyol-llatí cap a 1494, en prou anticipació dins de l'àmbit de les nomenades llengües vulgars.

Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any 1470 fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.

Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija

Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'Edat Moderna. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: nom, pronom, artícul, verp, participi, preposició, adverbi i conjunció, i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.

Nebrija considera al llatí com a llengua superior a les atres, i per això, quant més s'acosta una llengua al llatí, més perfecta és. Açò fa que la seua gramàtica castellana siga una gramàtica a la manera llatina. No obstant, l'originalitat de Nebrija és palesa, duent autèntiques innovacions en el seu gènero, molt abans que el restant de llengües vulgars. Va intuir ademés l'orige de la llengua castellana a partir d'un llatí corrompit dut pels godos i influït per atres llengües.

La seua obra va tindre gran influència en el món universitari, espanyol i europeu, sent una dels cims de l'humanisme en Espanya. Arreplega el llegat clàssic per a revitalisar l'estudi de les llengües vives. Pero l'ardit a la que deu una posició de primer orde en l'història, és haver compost la primera Gramàtica castellana (1492), primera també entre les gramàtiques romàniques, a les que servirà de model. Nebrija va redactar la seua gramàtica en la localitat extremenya de Zalamea de la Serena.

Nebrija vea la llengua castellana com un factor unificador dels diversos territoris dels Reis Catòlics, de la mateixa manera que figures florentines com Cristoforo Landino o Lorenzo de Medici havien defés que la llengua toscana serviria per a unificar Itàlia. D'ahí la coneguda frase de Nebrija en la seua Gramàtica dient que sempre la llengua va ser companyera de l'imperi.

Nebrija, impressor

Ademés dels seus guanys filològics, Nebrija va ser crucial per a dur l'imprenta a Salamanca, puix el segon llibre que es va publicar en esta ciutat varen ser les seues Introductiones, i pot ser que dirigira també l'imprenta, situació que es va intentar encobrir, perque els negocis mercantils haurien segut incompatibles en el seu lloc acadèmic.

No obstant, tant el seu fill Sancho de Nebrija com el seu net Antonio de Nebrija es varen fer impressors, i la majoria dels incunables publicats en Salamanca varen ser de Nebrija o d'autors del seu círcul. Eixa primera imprenta de Salamanca estava situada en la, des de llavors cridada, carrer de Llibrers. Aixina mateix, va ser el primer autor en reclamar drets d'autor en Espanya i el món occidental, molt abans que l'Estatut de la Reina Ana de l'any 1709 del Regne Unit o les disputes de l'any 1662, en les que va interferir l'Unió de les Corones.

La seua llabor com a impressor va ser continuada per tres generacions, que detentaren el privilegi d'impressió de les obres de l'ilustre gramàtic.

Referències

AA. VV. Antonio de Lebrixa Grammatico en su medio milenio, José J. Gómez Asencio (Coord.), Carmen Quijada van Den Berghe (Ed.), Ediciones Universidad de Salamanca, mayo 2022. ISBN 978-84-1311-668-6
Nebrija, Antonio de (2011). Gramática sobre la lengua castellana, Edición, estudio y notas de Carmen Lozano, Paginae Nebrissenses al cuidado de Felipe González Vega, Real Academia Española, Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, Barcelona, 2011
Nebrija, Antonio de (2023). Antonio de Nebrija V Centenario (1522-2022). Volumen I: Pedro Martín Baños, Nueva caracola del bibliófilo nebrisense. Repertorio bibliográfico de la obra impresa y manuscrita de Antonio de Nebrija (siglos XV-XVI). Volumen II: Cultura manuscrita y cultura impresa en el entorno de Antonio de Nebrija, colección de estudios al cuidado de Jacobo Sebastián Sanz Hermida y Pedro Martín Baños, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, diciembre 2022 y enero 2023. ISBN (impreso vol. I): 978-84-1311-736-2, ISBN (impreso vol. II): 978-84-1311-737-9, ISBN 978-84-1311-738-6

Bibliografia

Gil, Juan. Antonio de Lebrija. El sabio y el hombre. Athenaica Ediciones, Sevilla, diciembre 2021. ISBN 978-84-18239-45-8
Gómez Asencio, José J., Nebrija vive. Fundación Antonio de Nebrija, Madrid, 2006. Reeditado en 2022 en una versión ampliada titulada Nebrija vive 500 años después, Fundación Antonio de Nebrija, septiembre 2022. ISBN 978-84-88957-85-6
Jiménez Calvente, Teresa (ed.). NEBRIJA (c.1444-1522). El orgullo de ser gramático Grammaticus nomen est professionis, catálogo de la exposición, comisaria y coord. Teresa Jiménez Calvente, Biblioteca Nacional de España, Acción Cultural Española y Fundación Antonio de Nebrija, Madrid, noviembre 2022. ISBN 978-84-17265-35-9
Martín Baños, Pedro. La pasión de saber. Vida de Antonio de Nebrija, prólogo de Francisco Rico, Huelva: Universidad de Huelva, Huelva, 2019. ISBN 978-84-17776-61-9
Millán, José Antonio. Antonio de Nebrija o el rastro de la verdad, Galaxia Gutenberg, Barcelona, enero 2022. ISBN 978-84-18807-73-2
Moldes, Diego (2023). Antonio de Nebrija y su origen judeoconverso. ISBN 978-84-19406-19-4., Editorial Gedisa , Barcelona, enero 2023.
Olmedo, Félix G., Nebrija (1441-1522), Debelador de la barbarie comentador eclesiástico pedagogo - poeta, Editora Nacional, Madrid, 1942
Rico, Francisco. Lección y herencia de Elio Antonio de Nebrija, recopilación de ensayos de Francisco Rico, prólogo de Juan Gil, Real Academia Española, Madrid, marzo 2022. ISBN 978-84-88292-13-1
Riera, Ana. Nebrija. El sabio que amaba las palabras, libro infantil ilustrado, ilustrador: Oscar del Amo, Editorial Planeta y Fundación Antonio de Nebrija, Barcelona, septiembre 2022. ISBN 978-84-08-25855-1

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antonio de Nebrija.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 Va ser, ademés, historiador,  gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste,  impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de l'any [[1470]] fins a l'any 1522, any del seu decés als 78 anys.
+== Idees gramaticals d'Antonio de Nebrija ==
+Encara que Nebrija es va basar en l'obra de gramàtics llatins com Prisciano, Diomedes Grammaticus i Elio Donato, les seues pròpies idees li varen dur a discrepar d'ells en alguns punts. Ademés, Nebrija considerava que la gramàtica era la base de tota ciència. Per a Nebrija, la gramàtica es dividia en: ortografia, prosòdia, etimologia i sintaxis. Esta divisió ha perdurat fins a l'[[Edat Moderna]]. I igualment una atra distinció nebrijana perdura fins a recentment: aquella que considera que les parts de l'oració són huit: [[nom]], [[pronom]], [[artícul]], [[verp]], [[participi]], [[preposició]], [[adverbi]] i [[conjunció]], i en les seues notes afig gerundi i nom participial infinit.
+Nebrija considera al [[llatí]] com a llengua superior a les atres, i per això, quant més s'acosta una llengua al llatí, més perfecta és. Açò fa que la seua gramàtica castellana siga una gramàtica a la manera llatina. No obstant, l'originalitat de Nebrija és palesa, duent autèntiques innovacions en el seu gènero, molt abans que el restant de llengües vulgars. Va intuir ademés l'orige de la [[llengua castellana]] a partir d'un llatí corrompit dut pels godos i influït per atres llengües.
+La seua obra va tindre gran influència en el món universitari, espanyol i europeu, sent una dels cims de l'humanisme en Espanya. Arreplega el llegat clàssic per a revitalisar l'estudi de les llengües vives. Pero l'ardit a la que deu una posició de primer orde en l'història, és haver compost la primera Gramàtica castellana ([[1492]]), primera també entre les gramàtiques romàniques, a les que servirà de model. Nebrija va redactar la seua gramàtica en la localitat extremenya de [[Zalamea de la Serena]].
+Nebrija vea la llengua castellana com un factor unificador dels diversos territoris dels [[Reis Catòlics]], de la mateixa manera que figures florentines com Cristoforo Landino o Lorenzo de Medici havien defés que la llengua toscana serviria per a unificar [[Itàlia]]. D'ahí la coneguda frase de Nebrija en la seua Gramàtica dient que ''sempre la llengua va ser companyera de l'imperi''.
 == Nebrija, impressor ==