Diferència entre les revisions de "Muralla Carlista (Castelló)"
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Pmuralla1.jpg|thumb|250px|Detall de l'antiga muralla]] | ||
La '''Muralla Carlista''', també nomenada '''Muralla Lliberal''' o '''Muralles Guerres Carlistes''' de [[Castelló]], és com es denomina als restants de la muralla que s'elevava en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en la primera mitat del [[sigle XIX]], possiblement en l'any [[1837]]. Es troba ubicada en el centre de la ciutat, en la nomenada plaça de la Muralla Lliberal. | La '''Muralla Carlista''', també nomenada '''Muralla Lliberal''' o '''Muralles Guerres Carlistes''' de [[Castelló]], és com es denomina als restants de la muralla que s'elevava en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en la primera mitat del [[sigle XIX]], possiblement en l'any [[1837]]. Es troba ubicada en el centre de la ciutat, en la nomenada plaça de la Muralla Lliberal. | ||
| − | Està catalogada, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial número: R-I-51-0008996 i data d'anotació quinze de decembre de [[1999]], segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana. | + | Està catalogada, per declaració genèrica, com [[Be d'Interés Cultural]], presentant anotació ministerial número: R-I-51-0008996 i data d'anotació quinze de [[decembre]] de [[1999]], segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la [[Generalitat Valenciana]]. |
== Descripció històric-artística == | == Descripció històric-artística == | ||
| − | Castelló de la Plana va sofrir sege per part de les forces carlistes durant juliol de 1837, ya que durant les [[Guerres Carlistes]] Castelló es va mantindre fidel a [[Isabel II]], per lo que fon sitiada en repetides ocasions per les tropes del [[general Cabrera]]. Este fet va obligar als seus habitants a alçar unes noves muralles. Una volta passat el perill varen ser derribades, cap a | + | Castelló de la Plana va sofrir sege per part de les forces carlistes durant [[juliol]] de l'any [[1837]], ya que durant les [[Guerres Carlistes]] Castelló es va mantindre fidel a [[Isabel II]], per lo que fon sitiada en repetides ocasions per les tropes del [[general Cabrera]]. Este fet va obligar als seus habitants a alçar unes noves muralles sobre les antigues muralles migevals. Una volta passat el perill varen ser derribades, cap a l'any [[1855]], pero tornades a alçar durant la [[Segona Guerra Carlista]] ([[1873]]-[[1874]]). |
| − | Actualment solament queden alguns restants de la muralla que es va alçar en 1837, sense conexió en la muralla | + | Actualment solament queden alguns restants de la muralla que es va alçar en 1837, sense conexió en la muralla migeval i presentant fos, sis portes, aixina com algunes bateries. |
En concret els restants que queden en la [[Plaça de la Muralla Lliberal (Castelló)|Plaça de la Muralla Lliberal]], formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria. Este nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, comprenent lo que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Millars, aplegant fins al conegut portal de Sant Francesc; mentres, per l'est, el recint amurallat s'estenia pel carrer Guitarriste Tàrrega, la part baixa del carrer Governador i per últim, el carrer de les Moreres, aplegant fins al portal de Sant Roc. | En concret els restants que queden en la [[Plaça de la Muralla Lliberal (Castelló)|Plaça de la Muralla Lliberal]], formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria. Este nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, comprenent lo que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Millars, aplegant fins al conegut portal de Sant Francesc; mentres, per l'est, el recint amurallat s'estenia pel carrer Guitarriste Tàrrega, la part baixa del carrer Governador i per últim, el carrer de les Moreres, aplegant fins al portal de Sant Roc. | ||
| − | També hi ha atres restants documentats per excavacions arqueològiques realisades en la ciutat, uns es localisen en | + | També hi ha atres restants documentats per excavacions arqueològiques realisades en la ciutat, uns es localisen en la nomenada Plaça Dolçainer de Tales i uns atres entre els carrers Prim i Marqués de la Ensenada. Les primeres han permés documentar el tram de fos de la muralla carlista, el qual recorre la plaça orientat de norest a suroest. També s'ha conseguit documentar l'existència d'una [[séquia]], la denominada de Coscollosa, que pot datar-se en el [[sigle XIV]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 20: | Llínea 21: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_Carlista Muralla Carlista en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Muralla_Carlista Muralla Carlista en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Arquitectura]] | ||
| + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 22:23 28 ago 2023
La Muralla Carlista, també nomenada Muralla Lliberal o Muralles Guerres Carlistes de Castelló, és com es denomina als restants de la muralla que s'elevava en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta, en la primera mitat del sigle XIX, possiblement en l'any 1837. Es troba ubicada en el centre de la ciutat, en la nomenada plaça de la Muralla Lliberal.
Està catalogada, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial número: R-I-51-0008996 i data d'anotació quinze de decembre de 1999, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Descripció històric-artística[editar | editar còdic]
Castelló de la Plana va sofrir sege per part de les forces carlistes durant juliol de l'any 1837, ya que durant les Guerres Carlistes Castelló es va mantindre fidel a Isabel II, per lo que fon sitiada en repetides ocasions per les tropes del general Cabrera. Este fet va obligar als seus habitants a alçar unes noves muralles sobre les antigues muralles migevals. Una volta passat el perill varen ser derribades, cap a l'any 1855, pero tornades a alçar durant la Segona Guerra Carlista (1873-1874).
Actualment solament queden alguns restants de la muralla que es va alçar en 1837, sense conexió en la muralla migeval i presentant fos, sis portes, aixina com algunes bateries.
En concret els restants que queden en la Plaça de la Muralla Lliberal, formaven part de la Bateria del Gas, la qual era un bastió d'artilleria. Este nou mur s'estenia per l'oest de la ciutat de Castelló, comprenent lo que actualment es coneix com les rondes de la Magdalena i del Millars, aplegant fins al conegut portal de Sant Francesc; mentres, per l'est, el recint amurallat s'estenia pel carrer Guitarriste Tàrrega, la part baixa del carrer Governador i per últim, el carrer de les Moreres, aplegant fins al portal de Sant Roc.
També hi ha atres restants documentats per excavacions arqueològiques realisades en la ciutat, uns es localisen en la nomenada Plaça Dolçainer de Tales i uns atres entre els carrers Prim i Marqués de la Ensenada. Les primeres han permés documentar el tram de fos de la muralla carlista, el qual recorre la plaça orientat de norest a suroest. També s'ha conseguit documentar l'existència d'una séquia, la denominada de Coscollosa, que pot datar-se en el sigle XIV.