Hawker Hurricane

Este avió naixque en l'any 1933 en l'intenció de desenrollar un monoplà basat en un dels exits d'Hawker, el Fury. Se tractava d'un disseny més conservador que el seu contemporaneu i afamat Supermarine Spitfire; el seu dissenyador Sydney Camm decidi mantindre la construcció en tela.

El primer Hurricane volà el de 6 de novembre de 1935 pel pilot Bulman, partint de la base de Brooklands. Este primer model estava propulsat per un desenroll de Rolls Royce de 1025 CV i 12 cilindres, el seu nom era Merlin-C i utilisava una heliç bipala de fusta. Les seues prestacions, 507 km/h a 4500 metros d'altura, foren considerades aptes i per tant en juny del següent any foren encarregats 600 eixemplars. L'armament inicial era de 8 ametralladores (4 per ala) del calibre 7,7 mm.

Problemes en els motors, canvis estructurals i reformes en el radiador retardaren la fabricació, que finalment començà cap a 1937. La primera unitat que rebe l'aparat fon el 111 Squadron basat en Northolt. Despuix d'esta entrega inicial, els pilots d'esta unitat someteren a l'aparat a numerosos test, en els quals trobaren problemes en la barrina. La companyia intentà subsanar les deficiencies colocant un nou carenat al costat de la roda atrassera d'aterrisage ademés d'ampliar el mujol de direcció en 8 cms.

L'heliç bipala de fusta fon també eliminada en favor inicialment per una tripala metalica i posteriorment en l'aplegada del motor Merlin III de 1030 cv s'instalà una Rotol del tipo constant que millorà notablement les prestacions de l'aparat, alcançant els 520km/h a 5000 m d'altura. Encara que se detectaren més problemes, Gran Bretanya sentia l'ale del conflicte belic mundial, per lo que se decidi promoure la produccio, alcançant-se abans d'iniciar el conflicte la sifra de 497 Hurricane en servici en la RAF.

En servici durant la Segona Guerra Mundial

Res més que els aliats (França i Gran Bretanya) declararenla guerra a l'Alemanya Nazi s'ordenà el trasllat de 4 squadron a França,aplegant en setembre. Pronte els pilots britanics tingueren contacte enl'aviació alemana, el primer derrocament fon el d'un Dornier Do17 a mans de l'oficialbritanic Mould. No donaren mals resultats, pero no pogueren demostrar tot elseu potencial degut a lo poc que durà la campanya francesa. També lluitaren enNoruega (el 46 squadron), perdent-se l'unitat completa que tornà en l'afonatHMS Glorius.

A on realment se consagrà este avió fon en la batalla d'Anglaterra, que ademés fon l'aparat més numerós en els squadron de RAF,alcançat la sifra de 32 esquadrons per 18 del Supermarine Spitfire en l'estiu de 1940.L'enfrontament contra el seu homolec alemà, el Me 109E, se mostrava sobre elpaper a favor del model germà degut a les millors prestacions d'este. Noobstant, en mans de pilots habilidosos, l'Hurricane, se mostrà un aparat moltresistent a l'impacte de proyectils i habil en girs tancats.

En el moment culmen de la Batalla per Anglaterra apareixque una nova versió designada Mk IIA. Incorporava un nou motor de 1185 cvdesignat Merlin XX que incorporava un sobrecompresor i se redisenyà la proa del'aparat. S'incorporà també la possibilitat de portar un parell de bombes de 113 kgs baix les seues ales. Este model, en la seua série 2, podia ampliar el seu alcanç, ya que podia integrar deposits extra de 200 litros en les ales; estamillor permete la remesa a Orient Mig dels Hurricane en vol. La velocitat maxima aplegà als 550km/h.

Poc despuix (cap al estiu del ´41) apareixque l'HurricaneMk IIB, cuya millora fonamental era la en l'armament, utilisant 12ametralladores Browning i també se desenrollà la versió IIC, que portà 4 canonsHispà de 20mm. La versió IIB incorporà soports per a carregar 2 bombes de 227 kgsen les seues ales, mentres que de l'IIC apareixqueren versions en filtretropical per a la seua utilisació en Africa i Mig Orient.

La següent versió aplegà en 1942 i fon nomenada HurricaneIID, la seua caracteristica principal era que portava dos canons de 40 mm(alguns foren tropicalisats) que resultaren molt utils en recolzament propenc ien la destruccio de carros de combat. L'Hurricane II en totes les seuesversions fon el cavall de batalla en els cels de l'Imperi britanic, lluitant en Grècia, Síria, Birmània, Irak.

L'última variant que utilisà la RAF, fon l'Hurricane IV. Portava un motor Merlin de 1280 cv i nou disseny alar, el seu armament era divers, des de canons en les ales fins soports per a coets, bombes. Les ventages d'este model foren portades a atres Mk II iniciant-se en molts una conversió a este estàndart. L'últim eixemplar de l'Hurricane fon entregat en febrer de 1944 al 309 Squadron (volat per pilots polonesos), l'últim Hurricane fabricat fon conservat pel fabricant.

Foren fabricats entre Gran Bretanya i Canadà, 14.231aparats, d'estos 4.537 foren enviats a la fabriques per a ser reparats o somesos a conversions durant el conflicte.

Versions

• F.36/34: Se tractà del prototip que volà el 6 de novembre de 1935.
• Hurricane I: Primera versió de producció. Foren fabricats 2719 i exportats 90.
• Canadian Hurricane I: Hurricane I fabricat en Canadà per Canadà Cars & Foundry Co. 40 eixemplars.
• Hurricane IIA, 1ª serie: Versió sorgida en setembre de 1940 (alguns dels anteriors foren convertits a esta).
• Hurricane IIA, 2ª serie: Sorgida casi al parell que l'anterior en major armament (també foren reconvertits models anteriors).
• Hurricane IIB: Versió que incloïa 12 ametralladores i soport per a bombes en les ales. Foren produïts 3100.
• Hurricane IIC: Versió apareguda en 1941 que elimina les ametralladores per canons i possibilitat de portar armament divers en les ales. Foren produïts 3400.
• Hurricane IID: Esta versió apareixque en 1942, portava 2 canons i 2 ametralladores. Produits 800 eixemplars.
• Hurricane IV: Versió apareguda en 1942 en motor de 1280 cv en ales preparades per a portar diferents carregues. (Uns 2000 foren produïts o convertits).
• Hurricane V: Designació que reberen dos prototips en el motor Merlin 32 i heliç cuatripala.
• Sea Hurricane I: Hurricane I llançable des de bucs mercants. 50 eixemplars.