Diferència entre les revisions de "Montpellier"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 45 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Montpellier''' en [[idioma francés|francés]] i oficialment, ''Montpelhièr'' en [[idioma occità|occità]], es una ciudad del sur de [[França]], [[capital (política)|capital]] de la [[regions de França|regió]] de [[Languedoc-Roselló]] i del [[departaments de França|departament]] [[Hérault]]. Está creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el ríu Mosson a l'oest. Segons les senyes de 2009 contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'área metropolitana sumaven 516.360 hab (2008) habitants.
+
[[File:Montpellier PhotoMontage 01.jpg|300px|thumb|right|<center>Imàgens de Montpellier.</center>]]
 +
'''Montpellier''' en [[idioma francés|francés]],  '''Montpeller''' en [[valencià]] i oficialment ''Montpelhièr'' en [[idioma occità|occità]], és una ciutat del sur de [[França]], [[capital (política)|capital]] de la [[regions de França|regió]] de [[Languedoc-Roselló]] i del [[departaments de França|departament]] [[Hérault]]. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el [[riu]] Mosson a l'oest. Segons les senyes de [[2009]] contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab ([[2008]]) habitants.
  
−
En 2007 era la octava ciutat de [[França]] per la seua població ''intra-murs'', es una de les poques entre les ciutats de mes de 100.000 habitants, cuya població ha aumentat de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat es un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.
+
En l'any [[2007]] era la octava ciutat de França per la seua població ''intramurs'', és una de les poques entre les ciutats de més de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.
  
−
== Geografía ==
+
== Geografia ==
−
Limita: al norte con las comunas de [[Saint Clement de Riviere]], [[Montferrier-sur-Lez]] y [[Clapiers]]; al noreste con la comuna de [[Castelnau le-Lez]]; al sur con la comuna de [[Lattes]]; al suroeste con la comuna de [[Saint Jean de Vedas]]; al oeste con la comuna de [[Juvignac]]; y al noroeste con la comuna de [[Grabels]].
+
Llimita: al nort en les comunes de [[Saint Clement de Riviere]], [[Montferrier-sur-Lez]] i [[Clapiers]]; al noroest en la comuna de [[Castelnau le-Lez]]; al sur en la comuna de [[Lattes]]; al surest en la comuna de [[Saint Jean de Vedas]]; a l'oest en la comuna de [[Juvignac]]; i al noroest en la comuna de [[Grabels]].
  
−
La ciudad está situada sobre un terreno ondulado, a diez km de la [[Mar Mediterráneo|costa mediterránea]], a orillas del río Lez. El origen del nombre de la ciudad, Monspessulanus en el [[latín]] del siglo XII, es desconocido, y se le ha querido dar varios significados como ''monte pelado'', ''monte de la colina'', ''monte de las especias'', ''monte pedregoso'', etc.
+
La ciutat està situada sobre un terreny ondulat, a deu km de la [[Mar Mediterràneu|costa mediterrànea]], a les vores del riu Lez. L'orige del nom de la ciutat, Monspessulanus en el [[llatí]] del [[sigle XII]], es desconegut, i se li ha volgut donar distints significats com ''mont pelat'', ''mont del tossal'', ''mont de les espècies'', ''mont pedregós'', etc.
  
−
== Historia ==
+
== Història ==
  
−
Montpellier es una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'epoca romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[segle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciudad principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates afavoriren un assentament mes interior. Fins al [[segle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastía dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].
+
Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com [[Nîmes]], [[Narbonne]], [[Béziers]] o [[Carcassonne]] que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige [[Roma|romà]], si no que fon fundada en el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al [[sigle X]] no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als [[Comtat de Tolosa|comtes de Tolosa]]. Entre [[975]] i [[1349]] fon la capital del [[senyoriu de Montpellier]], primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la [[Corona d'Aragó]].
  
−
Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[María de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciudad en 1208. Despres de la mort de Jaume I, el Senyoríu de Montpellier passà a formar parte del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possesions del sur de França al rei françes Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona françesa. Meges [[jueu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del segle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbal]] de Maguelone fue trasladada en el año [[1536]] a Montpellier.  
+
Montpellier passà a formar part de la [[Corona d'Aragó]] a partir de la boda de [[Pere II d'Aragó]] en [[Maria de Montpellier]] en [[1204]], i el seu fill, [[Jaume I]], naixqué en la ciutat en [[1208]]. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del [[Regne de Mallorca]], fins a que en [[1349]], [[Jaume III de Mallorca]] ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra [[Pere IV d'Aragó]], moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges [[judeu]]s crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el [[26 d'octubre]] de [[1289]]. La seu del [[Bisbe|bisbat]] de Maguelone fon traslladada en l'any [[1536]] a Montpellier.  
  
−
Durante la época de la [[Reforma protestante]], muchos de sus habitantes eran [[hugonotes]], nombre con el que se conocía en Francia a los [[calvinismo|calvinistas]]. La ciudad fue un feudo de la resistencia protestante frente a la corona francesa, de tendencia [[Catolicismo|católica]]. En [[1622]], el rey [[Luis XIII de Francia]] tomó la ciudad tras un asedio de veinte meses.
+
Durant l'época de la [[Reforma protestant]], molts dels seus habitants eren [[hugonot]]s, nom en el que es coneixia en França als [[calvinisme|calvinistes]]. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència [[Catolicisme|catòlica]]. En l'any [[1622]], el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.
  
−
Durante el siglo XIX, la ciudad se desarrolló industrialmente convirtiéndose en un importante centro de la región.
+
Durant el [[sigle XIX]], la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.
  
−
En esta capital de región tuvo lugar la llamada [[Entrevista de Montpellier]], entre los generales [[Francisco Franco]] y [[Philippe Pétain]], presidente de la [[Francia de Vichy]], el primero estaba de paso por la ciudad ya que se incluía en la ruta de regreso del tren tras la [[Entrevista de Bordighera]] con [[Mussolini]].<ref>[[Juan Eslava Galán]]. ''Los años del miedo'', 2008.</ref>
+
En esta capital de regió tingué lloc la nomenada [[Entrevista de Montpellier]], entre els generals [[Francisco Franco]] i [[Philippe Pétain]], president de la [[França de Vichy]], el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regrés del tren despuix de l'Entrevista de Bordighera en [[Mussolini]].<ref>Juan Eslava Galán. ''Los años del miedo'', 2008.</ref>
  
−
La ciudad fue bombardeada varias veces durante la [[Segunda Guerra Mundial]]:
+
La ciutat fon bombardejada vàries voltes durant la [[Segona Guerra Mundial]]:
−
* 27 de enero de 1944: Bombardeo del aeródromo de [[Montpellier-Fréjorgues]] por la [[15th USAAF]].
+
* 27 de giner de 1944: Bombardeig de l'aeròdrom de Montpellier-Fréjorgues per la 15th USAAF.
−
* 27 de mayo de 1944: Segundo bombardeo del aeródromo de [[Montpellier-Fréjorgues]] por la [[15th USAAF]].
+
* 27 de maig de 1944: Segon bombardeig de l'aeròdrom de Montpellier-Fréjorgues per la 15th USAAF.
−
* 5 de julio de 1944: Bombardeo de la estación de formación por la [[15th USAAF]].
+
* 5 de juliol de 1944: Bombardeig de l'estació de formació per la 15th USAAF.
−
* 17 de agosto de 1944: Bombardeo del puente de Pavie por la [[12th USAAF]].
+
* 17 d'agost de 1944: Bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.
−
* 24 de agosto de 1944: Segundo bombardeo del puente de Pavie por la [[12th USAAF]].
+
* 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.
  
−
En la década de 1960, la población sufrió un incremento notable debido a la llegada de los habitantes de la antigua colonia francesa de [[Argelia]], que abandonaron el país tras la independencia del país magrebí.
+
En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colònia francesa d'[[Algèria]], que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí.
  
−
== Lugares de interés ==
+
== Llocs d'interés ==
−
[[Archivo:Gate Montpellier.jpg|thumb|250px|Arco del Triunfo]]
+
* '''Museu Fabre''', que deu el seu nom al pintor F. X. Fabre. Alberga notables obres, del [[Barroc]] fins al Realisme i posteriors: Nicolas Poussin, [[Rubens]], [[Zurbarán]], [[Delacroix]]...
−
* [[Museo Fabre]], que debe su nombre al pintor F. X. Fabre. Alberga notables obras, del [[Barroco]] hasta el [[Realismo artístico|Realismo]] y posteriores: [[Nicolas Poussin]], [[Rubens]], [[Zurbarán]], [[Delacroix]]...
+
* '''Catedral de Sant Pere''', [[sigle XIV]], caracterisada sobretot pel seu inusual pòrtic.
−
* '''La Catedral de San Pedro''', del siglo XIV, caracterizada sobre todo por su inusual pórtico.
+
* '''La Porta del Peyrou''', de [[1691]] i de [[Orde dòric|estil dòric]], en relleus posteriors que glorifiquen al rei [[Lluís XIV de França]].
−
* '''La Puerta del Peyrou''', de 1691 y de [[Orden dórico|estilo dórico]], con relieves posteriores que glorifican al rey [[Luis XIV de Francia]].
+
* El '''Jardí Botànic''', fundat en [[1593]], el primer de França.
−
* El '''[[Jardin des Plantes de Monpellier|Jardín Botánico]]''', fundado en 1593, el primero de Francia.
+
* L' '''Aqüeducte de Sant Clement''', del [[sigle XVII]], en una llongitut de 880 metros i en dos órdens d’arcs. Transcorre pel barri dels ''Arceaux'' i servia per a portar aigua des de la font de Sant Clement a la ciutat, que distaven 14 km. L'[[aqüeducte]] desembocava en un gran depòsit situat prop de l’Arc del Triomf, des d’a on l’aigua era redistribuïda fea les fonts de la ciutat i els llavadors públics.
−
* El '''Acueducto de San Clemente''', del siglo XVII, con una longitud de 880 metros y con dos órdenes de arcos. Transcurre por el barrio de ''Les Arceaux'' y servía para llevar agua desde la fuente de San Clemente a la ciudad, que distaban 14 km. El [[acueducto]] desembocaba en un gran depósito situado cerca del Arco del Triunfo, desde donde el agua era redistribuida hacía las fuentes de la ciudad y los lavaderos públicos.
+
* La '''Facultat de Medicina de Montpeller''', és la més antiga en activitat del món (la de Salern va desaparéixer a principis del [[sigle XIX]]). Existix en la pràctica des del [[sigle XII]], encara que el seu primer marc institucional ho va obtindre obtindre en l’any [[1220]]. Hui en dia pertany a l'universitat de Montpeller, crida l'Université Montpeller I. En el seu si varen estudiar personages ilustres com ara Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre atres.
−
* La [[Facultad de Medicina de Montpellier]], es la más antigua en actividad del mundo (la de Salerno desapareció a principios del siglo XIX). Existe en la práctica desde el siglo XII, aunque su primer marco institucional lo obtuvo en el año 1220. Hoy en día pertenece a la universidad de Montpellier, llamada l'Université Montpellier I. En su seno estudiaron personajes ilustres tales como Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre otros.
 
  
−
== Enseñanza superior ==
+
== Ensenyança superior ==
−
La [[Universidad de Montpellier]] es una de las más antiguas de la república francesa ; la ciudad fue uno de los principales centros del saber del mediodía francés. La universidad fue fundada en [[1220]] por el [[Cardenal (catolicismo)|cardenal]] Conrad y confirmada por el [[Papa]] [[Nicolás IV]] en una [[bula]] en 1289. La universidad fue suprimida durante la [[Revolución francesa]] y restablecida en [[1896]].
+
L'Universitat de Montpellier és una de las més antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en l'any [[1220]] pel [[Cardenal (catolicisme)|cardenal]] Conrad i confirmada pel [[Papa]] Nicolau IV en una bula en [[1289]]. L'universitat fon suprimida durant la [[Revolució francesa]] i restablida en l'any [[1896]].
  
−
Actualmente, Montpellier cuenta con tres universidades herederas de la pionera y con diversas escuelas politécnicas superiores, públicas y privadas.
+
Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_de_Montpellier#Universidad_Montpellier_I Universidad Montpellier I]
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_de_Montpellier#Universidad_Montpellier_I Universidad Montpellier I]
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_de_Montpellier#Universidad_Montpellier_II Universidad Montpellier II]
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_de_Montpellier#Universidad_Montpellier_II Universidad Montpellier II]
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_de_Montpellier#Universidad_Montpellier_III Universidad Montpellier III] o Universidad Paul-Valéry.
 
* [http://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_de_Montpellier#Universidad_Montpellier_III Universidad Montpellier III] o Universidad Paul-Valéry.
  
−
== Montpellerinos ilustres ==
+
== Montpelerins ilustres ==
−
[[Archivo:Auguste Comte.jpg|thumb|150px|Auguste Comte.]]
+
En la ciutat de Montpellier naixqueren (per orde cronològic):
−
En la ciudad de Montpellier nacieron (por orden cronológico):
 
  
−
* [[Jaime I de Aragón|Jaime I]] (1208-1276), rey de [[Reino de Aragón|Aragón]], de [[Reino de Mallorca|Mallorca]] y de [[Reino de Valencia|Valencia]], y conde de [[Condado de Barcelona|Barcelona]]  
+
* [[Jaume I]] (1208-1276), rei de [[Regne de Valencia|Valencia]], [[Regne d'Aragó|Aragó]], de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] i comte de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]].
−
* [[Jaime II de Mallorca|Jaime II]] (1243-1311), rey de [[Reino de Mallorca|Mallorca]].
+
* [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]] (1243-1311), rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]].
−
* [[Roque|San Roque]] (c. 1295-1327).
+
* [[Roc|Sant Roc]] (c. 1295-1327).
−
* [[Sébastien Bourdon]] (1616-1671), pintor.
+
* [[August Comte]] (1798-1857), u dels fundadors de la [[sociologia]]
−
* [[Juan Antonio Roucher]] (1745-1794), poeta.
+
* Juliette Gréco (1927- ), cantant i actriu.
−
* [[Jean Jacques Régis de Cambacérès]] (1753-1824), abogado y político.
 
−
* [[Jean-Louis Michel]] (1785-1865), maestro de esgrima
 
−
* [[Auguste Comte]] (1798-1857), uno de los fundadores de la [[sociología]]
 
−
* [[Charles Bernard Renouvier]] (1815-1903), filósofo.
 
−
* [[Édouard Roche]] (1820-1883), astrónomo.
 
−
* [[Alexandre Cabanel]] (1823-1889), pintor.
 
−
* [[Frédéric Bazille]] (1841-1870), pintor impresionista.
 
−
* [[Francis Ponge]] (1899-1988), ensayista y poeta.
 
−
* [[Jacques Soustelle]] (1912-1990), político y etnólogo.
 
−
* [[Juliette Gréco]] (1927- ), cantante y actriz.
 
−
* [[Émilie Simon]] (1978- ), compositora y cantante de [[Synth Pop|electro-pop]].
 
−
* [[Rinôçérôse]] (actualidad), grupo musical francés.
 
−
* [[Rémi Gaillard]] (actualidad), humorista francés.
 
  
−
En su universidad estudiaron entre otros:
+
En la seua universitat estudiaren entre atres:
 +
* [[Arnau de Vilanova]]  (1238-1311)
 
* [[Ramon Llull]]  (1232-1316)
 
* [[Ramon Llull]]  (1232-1316)
−
* [[Arnau de Vilanova]] (1238-1311)
+
*  François Rabelais (1493-1553)
−
* [[François Rabelais]] (1493-1553)
 
 
* [[Nostradamus]] (1503-1566)
 
* [[Nostradamus]] (1503-1566)
−
* [[Alexander Grothendieck]] ([[1928]]-), matemático
+
* Alexander Grothendieck ([[1928]]-), matemàtic
−
* [[Jaume Cañellas Galindo]] ([[1965]]-), médico psiquiatra
+
* Jaume Cañellas Galindo ([[1965]]-), mege siquiatra
−
* [[Rémi Gaillard]] ([[1975]]-)
+
* Rémi Gaillard ([[1975]]-)
−
 
 
−
== Ciudades hermanadas ==
 
−
* {{bandera|Estados Unidos}} [[Louisville, Kentucky|Louisville]], [[Estados Unidos]], [[1955]]
 
−
* {{bandera|Alemania}} [[Heidelberg]], [[Alemania]], [[1961]]
 
−
* {{bandera|España}} [[Barcelona]], [[España]], [[1963]]
 
−
* {{bandera|China}} [[Chengdu]], [[China]], [[1981]]
 
−
* {{bandera|Israel}} [[Tiberíades]], [[Israel]], [[1983]]
 
−
* {{bandera|Marruecos}} [[Fez (Marruecos)|Fez]], [[Marruecos]], [[2003]]
 
−
* {{bandera|Argelia}} [[Tlemcen]], [[Argelia]], [[2009]]
 
−
== Véase también ==
 
−
*[[Montpellier Hérault Sport Club]]
 
  
−
== Notas ==
+
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
  
−
== Enlaces externos ==
+
== Enllaços externs ==
−
* [http://sp.montpellier.fr/ Página web oficial del ayuntamiento de Montpellier]
+
{{commonscat|Montpellier}}
−
* (en francés) [http://www.montpellier.fr/ Página web oficial del ayuntamiento de Montpellier]
+
* (en françes) [https://www.montpellier.fr/ Portal web oficial de l' Ajuntament de Montpellier]
−
* (en español) [http://www.la-provenza.es/montpellier Página de Montpellier en la Guía Turística de Provenza y Languedoc]
+
* (en espanyol) [https://www.la-provenza.es/montpellier Pagina de Montpellier en la Guia Turística de Provença i Languedoc]
−
* (en francés) [http://www.montpellier-agglo.com/36392593/0/fiche___pagelibre/&RH=&RF=ACCUEIL Página web con información del área metropolitana de Montpellier]
+
* (en françes) [http://www.montpellier-agglo.com/ Poetal web en informació de l'área metropolitana de Montpellier]
 
* [http://www.recensement.insee.fr/RP99/rp99/co_navigation.co_page?nivgeo=C&codgeo=34172&theme=ALL&typeprod=ALL&quelcas=LISTE INSEE]
 
* [http://www.recensement.insee.fr/RP99/rp99/co_navigation.co_page?nivgeo=C&codgeo=34172&theme=ALL&typeprod=ALL&quelcas=LISTE INSEE]
  
−
[[Categoria:Montpellier| ]]
+
[[Categoria:Municipis de França]]
 +
[[Categoria:Municipis de Languedoc-Roselló]]
 +
[[Categoria:Municipis d'Hérault]]

Última revisió del 14:18 21 ago 2023

Imàgens de Montpellier.

Montpellier en francés, Montpeller en valencià i oficialment Montpelhièr en occità, és una ciutat del sur de França, capital de la regió de Languedoc-Roselló i del departament Hérault. Està creuada per dos rius: el Lez a l'est, i el riu Mosson a l'oest. Segons les senyes de 2009 contava en una població de 257.092 habitants, que si s'incloïa l'àrea metropolitana sumaven 516.360 hab (2008) habitants.

En l'any 2007 era la octava ciutat de França per la seua població intramurs, és una de les poques entre les ciutats de més de 100.000 habitants que ha aumentat la seua població de forma ininterrompuda des de fa cinquanta anys, periodo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi, editorials i químics.

Geografia[editar | editar còdic]

Llimita: al nort en les comunes de Saint Clement de Riviere, Montferrier-sur-Lez i Clapiers; al noroest en la comuna de Castelnau le-Lez; al sur en la comuna de Lattes; al surest en la comuna de Saint Jean de Vedas; a l'oest en la comuna de Juvignac; i al noroest en la comuna de Grabels.

La ciutat està situada sobre un terreny ondulat, a deu km de la costa mediterrànea, a les vores del riu Lez. L'orige del nom de la ciutat, Monspessulanus en el llatí del sigle XII, es desconegut, i se li ha volgut donar distints significats com mont pelat, mont del tossal, mont de les espècies, mont pedregós, etc.

Història[editar | editar còdic]

Montpellier és una ciutat molt jove en comparació en atres grans ciutats de la regió com Nîmes, Narbonne, Béziers o Carcassonne que foren creades en sa major part en l'época romana. Montpellier per contra no te un orige romà, si no que fon fundada en el sigle VIII. Durant l'Edat Mija, la veïna ciutat de Magalona era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren un assentament més interior. Fins al sigle X no adquirí certa importancia, quan es convertí en un centre comercial per als comtes de Tolosa. Entre 975 i 1349 fon la capital del senyoriu de Montpellier, primer baix la dinastia dels Guillems (Guilhem en occità), i posteriorment de la Corona d'Aragó.

Montpellier passà a formar part de la Corona d'Aragó a partir de la boda de Pere II d'Aragó en Maria de Montpellier en 1204, i el seu fill, Jaume I, naixqué en la ciutat en 1208. Despuix de la mort de Jaume I, el Senyoriu de Montpellier passà a formar part del Regne de Mallorca, fins a que en 1349, Jaume III de Mallorca ho vengué junt a les seues atres possessions del sur de França al rei francés Felip VI de França, per a recaptar fondos en la seua guerra contra Pere IV d'Aragó, moment en el que passà definitivament a la corona francesa. Meges judeus crearen l'Escola de Medicina a principis del sigle XIII. L'Universitat fon creada el 26 d'octubre de 1289. La seu del bisbat de Maguelone fon traslladada en l'any 1536 a Montpellier.

Durant l'época de la Reforma protestant, molts dels seus habitants eren hugonots, nom en el que es coneixia en França als calvinistes. La ciutat fon un feu de la resistència protestant front a la corona francesa, de tendència catòlica. En l'any 1622, el rei Lluís XIII de França prengué la ciutat despuix d'un sege de vint mesos.

Durant el sigle XIX, la ciutat es desenrollà industrialment convertint-se en un important centre de la regió.

En esta capital de regió tingué lloc la nomenada Entrevista de Montpellier, entre els generals Francisco Franco i Philippe Pétain, president de la França de Vichy, el primer estava de pas per la ciutat ya que s'incloïa en la ruta de regrés del tren despuix de l'Entrevista de Bordighera en Mussolini.[1]

La ciutat fon bombardejada vàries voltes durant la Segona Guerra Mundial:

  • 27 de giner de 1944: Bombardeig de l'aeròdrom de Montpellier-Fréjorgues per la 15th USAAF.
  • 27 de maig de 1944: Segon bombardeig de l'aeròdrom de Montpellier-Fréjorgues per la 15th USAAF.
  • 5 de juliol de 1944: Bombardeig de l'estació de formació per la 15th USAAF.
  • 17 d'agost de 1944: Bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.
  • 24 d'agost de 1944: Segon bombardeig del pont de Pavie per la 12th USAAF.

En la década de 1960, la seua població es va vore incrementada notablement degut a l'arribada dels habitants de l'antiga colònia francesa d'Algèria, que abandonaren el país despuix de l'independència del país magrebí.

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

  • Museu Fabre, que deu el seu nom al pintor F. X. Fabre. Alberga notables obres, del Barroc fins al Realisme i posteriors: Nicolas Poussin, Rubens, Zurbarán, Delacroix...
  • Catedral de Sant Pere, sigle XIV, caracterisada sobretot pel seu inusual pòrtic.
  • La Porta del Peyrou, de 1691 i de estil dòric, en relleus posteriors que glorifiquen al rei Lluís XIV de França.
  • El Jardí Botànic, fundat en 1593, el primer de França.
  • L' Aqüeducte de Sant Clement, del sigle XVII, en una llongitut de 880 metros i en dos órdens d’arcs. Transcorre pel barri dels Arceaux i servia per a portar aigua des de la font de Sant Clement a la ciutat, que distaven 14 km. L'aqüeducte desembocava en un gran depòsit situat prop de l’Arc del Triomf, des d’a on l’aigua era redistribuïda fea les fonts de la ciutat i els llavadors públics.
  • La Facultat de Medicina de Montpeller, és la més antiga en activitat del món (la de Salern va desaparéixer a principis del sigle XIX). Existix en la pràctica des del sigle XII, encara que el seu primer marc institucional ho va obtindre obtindre en l’any 1220. Hui en dia pertany a l'universitat de Montpeller, crida l'Université Montpeller I. En el seu si varen estudiar personages ilustres com ara Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Guy de Chauliac o Guillaume Rondelet entre atres.

Ensenyança superior[editar | editar còdic]

L'Universitat de Montpellier és una de las més antigues de la república francesa ; la ciutat fon u dels principals centres del saber del migjorn francés. L'universitat fon fundada en l'any 1220 pel cardenal Conrad i confirmada pel Papa Nicolau IV en una bula en 1289. L'universitat fon suprimida durant la Revolució francesa i restablida en l'any 1896.

Actualment, Montpellier conta en tres universitats hereteres de la pionera i en diverses escoles politècniques superiors, públiques i privades.

Montpelerins ilustres[editar | editar còdic]

En la ciutat de Montpellier naixqueren (per orde cronològic):

En la seua universitat estudiaren entre atres:

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Juan Eslava Galán. Los años del miedo, 2008.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Montpellier&oldid=277080»