Diferència entre les revisions de "Joaquín Michavila"
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' ([[L'Alcora]], 1926 - [[Albalat dels Tarongers]], 21 d'agost de 2016). Pintor valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana. | + | '''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' ([[L'Alcora]], [[1926]] - † [[Albalat dels Tarongers]], [[21 d'agost]] de [[2016]]). Pintor valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a Valéncia en [[1932]], on viu fins a [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de [[1975]], de la que va ser elegit President el 14 de febrer de [[2006]]. | + | Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a [[Valéncia]] en l'any [[1932]], a on viu fins a l'any [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de [[1975]], de la que va ser elegit President el [[14 de febrer]] de [[2006]]. |
| − | Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en [[1950]] en el marc del conegut com a ''Grup dels Sèt'', per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups ''Parpalló'' i ''Art Viu''. | + | Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en l'any [[1950]] en el marc del conegut com a ''Grup dels Sèt'', per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups ''Parpalló'' i ''Art Viu''. |
Va ser membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) durant la seua primera etapa. | Va ser membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) durant la seua primera etapa. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
== Trayectòria artística == | == Trayectòria artística == | ||
| − | La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i 1960, va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els | + | La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física. |
| − | Cap a | + | Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material. |
Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició. | Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició. | ||
| − | A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia | + | A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]]. |
| − | En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de | + | En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste. |
Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer. | Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
* 1990- ¿? : [[Tenebrisme]] (Serie ''Contrapunt''). | * 1990- ¿? : [[Tenebrisme]] (Serie ''Contrapunt''). | ||
| − | Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats Roma, Aleixandria, | + | Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], Aleixandria, Tòkio, Sao Paulo, Florència, [[Basilea]], Denver, [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], Bonn, [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc. |
| − | Colabora en la creació del [[Museu de Vilafamés]], de la que | + | Colabora en la creació del [[Museu de Vilafamés]], de la que va ser Vicepresident varis anys. |
== Premis i distincions == | == Premis i distincions == | ||
| − | * Premi Alfonso Roig en 1996, concedit per la [[Diputació de Valéncia]]. | + | * Premi Alfonso Roig en [[1996]], concedit per la [[Diputació de Valéncia]]. |
| − | * Alcorí Distingit en 1998 per l'Ajuntament de l'Alcora. | + | * Alcorí Distingit en [[1998]] per l'Ajuntament de l'Alcora. |
* [[8 d'octubre]] de [[2001]] Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] al Mèrit Cultural. | * [[8 d'octubre]] de [[2001]] Distinció de la [[Generalitat Valenciana]] al Mèrit Cultural. | ||
* Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia en [[2006]] concedida per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | * Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia en [[2006]] concedida per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | ||
* [[2007]] Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana. | * [[2007]] Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana. | ||
| − | * En febrer de l'any 2016, l'Universitat de Valéncia va rendir un homenage a la figura de Joaquín Michavila en una exposició monogràfica que va reunir una selecció de 30 obres dels principals periodos de l'artiste contemporàneu valencià, com són el geomètric i el paisagístic. | + | * En [[febrer]] de l'any [[2016]], l'[[Universitat de Valéncia]] va rendir un homenage a la figura de Joaquín Michavila en una exposició monogràfica que va reunir una selecció de 30 obres dels principals periodos de l'artiste contemporàneu valencià, com són el geomètric i el paisagístic. |
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * [https://sulponticello.com/iii-epoca/interacciones-entre-musica-pintura-y-su-relacion-con-los-artistas-vicente-gomez-garcia-y-joaquin-michavila/ Alemany, Joan Gómez (7 de febrero de 2022). «Interacciones entre música-pintura y su relación con los artistas Vicente Gómez García y Joaquín Michavila». Sul Ponticello] | ||
| + | * [http://www.eldiario.es/cv/val/Joaquin_Michavila-arte-fallecimiento-cultura_0_550495164.html El pintor Joaquín Michavila muere a los 90 años] | ||
| + | * [https://riunet.upv.es/handle/10251/61442 González Martínez, Felip (7 de marzo de 2016). La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres pejades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Universitat Politècnica de Valéncia] | ||
| − | * | + | == Bibliografia == |
| + | * 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Romà de la Calle. Valéncia : Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008. ISBN 978-84-936225-0-3 | ||
| + | * De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008 | ||
| + | * González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442 | ||
| + | * Herrero i Piqueres, Joan Francesc. Pintors d'Antella. Bonaire, 1985. ISBN 84-7331-008-8 (en [[valencià]]) | ||
| + | * Muñóz Ibáñez, Manuel (dir.). JOAQUIM MICHAVILA. CONTRAPUNTO. València, Institut Alfons el Magnànim. Diputació de Valéncia, 1998 | ||
| + | * Muñóz Ibáñez, Manuel. La pintura valenciana desde la posguerra hasta el grupo Parpalló (1939-1956), catálogo de la exposición, Centre Cultural La Beneficència, Sala Parpalló, Valéncia, 1996 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 56: | Llínea 65: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Michavila Joaquín Michavila en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Michavila Joaquín Michavila en Wikipedia] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Pintors]] | [[Categoria:Pintors]] | ||
[[Categoria:Pintors valencians]] | [[Categoria:Pintors valencians]] | ||
Última revisió del 11:22 13 ago 2023
Joaquín o Chimo Michavila Asensi (L'Alcora, 1926 - † Albalat dels Tarongers, 21 d'agost de 2016). Pintor valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a Valéncia en l'any 1932, a on viu fins a l'any 1966. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de 1975, de la que va ser elegit President el 14 de febrer de 2006.
Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en l'any 1950 en el marc del conegut com a Grup dels Sèt, per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups Parpalló i Art Viu.
Va ser membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) durant la seua primera etapa.
Trayectòria artística[editar | editar còdic]
La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre 1952 i 1960, va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.
Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i 1978 aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.
Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.
A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'Albufera.
En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, El llac, a la qual seguirà una atra menys coneguda, El riu. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.
Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric Contrapunt, un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer.
Ha realisat exposicions per tota Espanya i en moltes ciutats del món.
Obra[editar | editar còdic]
Etapes:
- 1952-1960: Paisagisme.
- 1960-1978: Constructivisme- Geometria.
- 1978-1990: Paisagisme (Séries El llac i El riu).
- 1990- ¿? : Tenebrisme (Serie Contrapunt).
Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats Roma, Aleixandria, Tòkio, Sao Paulo, Florència, Basilea, Denver, Brusseles, Helsinki, Berlin, Bonn, Viena, Venècia, Buenos Aires, Nova York, etc.
Colabora en la creació del Museu de Vilafamés, de la que va ser Vicepresident varis anys.
Premis i distincions[editar | editar còdic]
- Premi Alfonso Roig en 1996, concedit per la Diputació de Valéncia.
- Alcorí Distingit en 1998 per l'Ajuntament de l'Alcora.
- 8 d'octubre de 2001 Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.
- Medalla d'Or de la Ciutat de Valéncia en 2006 concedida per l'Ajuntament de Valéncia.
- 2007 Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana.
- En febrer de l'any 2016, l'Universitat de Valéncia va rendir un homenage a la figura de Joaquín Michavila en una exposició monogràfica que va reunir una selecció de 30 obres dels principals periodos de l'artiste contemporàneu valencià, com són el geomètric i el paisagístic.
Referències[editar | editar còdic]
- Alemany, Joan Gómez (7 de febrero de 2022). «Interacciones entre música-pintura y su relación con los artistas Vicente Gómez García y Joaquín Michavila». Sul Ponticello
- El pintor Joaquín Michavila muere a los 90 años
- González Martínez, Felip (7 de marzo de 2016). La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres pejades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Universitat Politècnica de Valéncia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Romà de la Calle. Valéncia : Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008. ISBN 978-84-936225-0-3
- De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008
- González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442
- Herrero i Piqueres, Joan Francesc. Pintors d'Antella. Bonaire, 1985. ISBN 84-7331-008-8 (en valencià)
- Muñóz Ibáñez, Manuel (dir.). JOAQUIM MICHAVILA. CONTRAPUNTO. València, Institut Alfons el Magnànim. Diputació de Valéncia, 1998
- Muñóz Ibáñez, Manuel. La pintura valenciana desde la posguerra hasta el grupo Parpalló (1939-1956), catálogo de la exposición, Centre Cultural La Beneficència, Sala Parpalló, Valéncia, 1996