Diferència entre les revisions de "Chimo Bayo"
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | * Pitarch, Sergi. «Chimo Bayo, el icono de la Ruta del Bakalao, resucita con el vino 'Hu Ha', un libro y sesiones de techno privadas» (en castellà), 26-01-2019 | ||
* [http://elgeniomaligno.eu/pdf/materia_3_malestar_apologiadelapornografia_arodriguezs.pdf Rodríguez Serrano, Aarón (2013). «Apología de la pornografía en la sociedad del malestar» (pdf). El Genio Maligno. Revista de humanidades y ciencias sociales. ISSN 1988-3927] | * [http://elgeniomaligno.eu/pdf/materia_3_malestar_apologiadelapornografia_arodriguezs.pdf Rodríguez Serrano, Aarón (2013). «Apología de la pornografía en la sociedad del malestar» (pdf). El Genio Maligno. Revista de humanidades y ciencias sociales. ISSN 1988-3927] | ||
Revisió de 12:14 12 ago 2023
Chimo Bayo, (Valéncia, 25 d'octubre de 1961) és un disc jockey, músic, productor, presentador i artiste valencià de electronic body music.
Biografia
Vixqué en Mora de Rubielos (Terol) fins que tornà a viure a Valéncia atra volta.
Inicis
En la seua joventut fon pilot de competició de motocross. Posteriorment, com a disc jockey, passà deu anys mesclant música electrònica de la década de 1980; el seu estil musical va des del electropunk a la música industrial, pareguda a Front 242 o Renegade Sound Wave. La seua popularitat com a punchadiscs escomençà en la discoteca Arsenal d'Oliva i "El Templo" (abans nomenada "Paris-Texas") en Cullera.
L'èxit internacional
Encara que abans havia realisat ya dos discs, el primer nomenat “RÁYATE” en l'any 1987, en el qual apareixia com a portada un llibret de paper de fumar, venent-se en la seua época més de 20.000 copies. Posteriorment apareixeria “RÁYATE 2”, en un notable èxit comercial, de la seua companyia “Raya Records” (Valéncia), el seu primer èxit fon el single "Así me gusta a mí" (1991), en el que vengué més de 1 milló de copies per tot lo mon, arribant inclòs a ser nº1 de vendes en Japó i Israel. La cantant israelita Dana International arriba a samplejar esta cançó en el seu èxit "Saida Sultana" en 1993.[1]
Despuix del seu primer gran èxit, Chimo Bayo edità els singles "Química" i "Bombas". En els seus primers treballs participaren en les tasques de producció German Bou (Boa Club) i Juan José Coll.
El seu vestuari en les seues actuacions era sempre molt extravagant i futuriste, duya una espècie d'armadura galàctica, en unes ulleres de sol en llums acoplades i una gorra a on es podia llegir el seu nom o les inicials de la CCCP.
Acodí com a convidat estelar al MIDEM de Cannes (Festival Internacional de les Músiques), en representació dels disc jockeys i autors de música de ball espanyols en 1994, nomenat eixe any el MIDEM Llatí.
Els seus últims singles d'èxit foren "La Tía Enriqueta" i "La Tía Enriqueta Remix" (1994). La deterioració del nomenat Sò de Valéncia i l'impopularitat de la coneguda com a "Ruta del Bakalao" a mitat de la década de 1990 va acabar per marcar la fi d'una época que deixà a Chimo Bayo en un segon pla. Realisaria treballs posteriors, com "Búscala", "Vamos al espacio exterior" i atres. Intentara, com a empresari, l'iniciativa d'una discoteca (Planet Valéncia, 1999) que finalment no funcionara. En 1993 el cantant de rumba Azuquita realisà una versió particular del tema Exta sí, exta no.
Anys 2000
A principis de la década de 2000 reaparegué com a presentador d'un late-show nomenat Esto se mueveen la televisió local, “Valéncia Teve”, que durà fins a març de 2006. Va participar regularment en festivals i programes de televisió. Entre les seues últimes aparicions es conta la seua participació en el "FEA 2005",[2] un festival que tingué lloc en Barcelona; en 2006, gravà un single junt al conegut personage televisiu Dinio, titulat "Mira qué alegría (otra vez la policía)".
Recentment fon homenajat per la cantant Alaska i el grup Fangoria durant el FIB 2007.[3]
El 30 de març de 2007 va fer una aparició i actuació en el programa d'Antena 3, Buenafuente, de gira per Valéncia. Actualment se li pot vore tots els dijous en el Café del Negrito en la zona del Carme en Valéncia Ciutat, a on actua com a monologuiste.
En 2007 participà donant un show en directe en Buenafuente[4] i fon un personage de La Hora Chanante en la secció Los consejos de Chimo Bayo.[5]
En l'actualitat
En l'any 2008 tornà al programa televisiu de Buenafuente, en laSexta per a ser entrevistat i actuar. Més tart, compongué, junt a l'inestimable participació de Berto Romero, el popular tema "zascatronic".
En 2009 presenta el seu nou single "La Fiesta del Fuego" en homenage a las Falles. Una mescla feta junt a Code Name, que utilisa com a fondo samplers de pirotècnia.
Referències
Bibliografia
- Pitarch, Sergi. «Chimo Bayo, el icono de la Ruta del Bakalao, resucita con el vino 'Hu Ha', un libro y sesiones de techno privadas» (en castellà), 26-01-2019
- Rodríguez Serrano, Aarón (2013). «Apología de la pornografía en la sociedad del malestar» (pdf). El Genio Maligno. Revista de humanidades y ciencias sociales. ISSN 1988-3927
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chimo Bayo.
- Pàgina oficial de Chimo Bayo
- "La fiesta del Fuego" L'últim treball de Chimo Bayo, un homenage a la Valéncia del nou milenari
- Biografia i crítica de discs de Chimo Bayo en Lafonoteca
- Chimo Bayo-"Asi me Gusta a mi" - Vídeo Musical
- Entrevista a Chimo Bayo en 2006
- Chimo Bayo en el programa de TV de Buenafuente
- Actuació en directe de Chimo Bayo en Madrit, any 2006