Diferència entre les revisions de "Francisco Tomás y Valiente"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francisco Tomás y Valiente''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1932]] - [[Madrit]], [[14 de febrer]] de [[1996]]) fon un juriste, historiador i escritor [[Valencians|valencià]], president del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] ([[1986]]-[[1992]]). Fon assessinat en l'any [[1996]] per l'[[ETA|organisació terrorista ETA]] en el seu despaig de l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. Va rebre a títul pòstum l'Orde del Mèrit Constitucional. | + | '''Francisco Tomás y Valiente''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1932]] - † [[Madrit]], [[14 de febrer]] de [[1996]]) fon un juriste, historiador i escritor [[Valencians|valencià]], president del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] ([[1986]]-[[1992]]). Fon assessinat en l'any [[1996]] per l'[[ETA|organisació terrorista ETA]] en el seu despaig de l'[[Universitat Autònoma de Madrit]]. Va rebre a títul pòstum l'Orde del Mèrit Constitucional. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Francisco Tomás y Valiente era llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1955]], tingué una clara vocació docent des de molt primerenc. En [[1957]] va presentar la seua tesis doctoral en matèria de dret processal històric, que va rebre la calificació de sobreixent "Cum Laude" i li feu mereixedor del Premi Extraordinari de Doctorat. Fon també en l'Universitat de Valéncia a on va iniciar la seua carrera com a docent i investigador. | Francisco Tomás y Valiente era llicenciat en Dret per l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1955]], tingué una clara vocació docent des de molt primerenc. En [[1957]] va presentar la seua tesis doctoral en matèria de dret processal històric, que va rebre la calificació de sobreixent "Cum Laude" i li feu mereixedor del Premi Extraordinari de Doctorat. Fon també en l'Universitat de Valéncia a on va iniciar la seua carrera com a docent i investigador. | ||
| − | En [[1964]] va obtindre per oposició la Càtedra d'Història del Dret de l'[[Universitat de La Laguna]], pero en octubre d'eixe mateix any es va traslladar a l'[[Universitat de Salamanca]]. En [[1972]] va passar a ser membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià, i en [[1980]] es va incorporar a l'Universitat Autònoma de Madrit. | + | En l'any [[1964]] va obtindre per oposició la Càtedra d'Història del Dret de l'[[Universitat de La Laguna]], pero en octubre d'eixe mateix any es va traslladar a l'[[Universitat de Salamanca]]. En [[1972]] va passar a ser membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià, i en l'any [[1980]] es va incorporar a l'Universitat Autònoma de Madrit. |
| − | Eixe mateix any fon elegit magistrat del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] per les [[Corts Generals]] a proposta del [[PSOE]], càrrec que va renovar en [[1983]]. En [[1985]] fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. El 3 de març de [[1986]] fon elegit president del Tribunal Constitucional i en [[1989]] fon renovat en dit càrrec. Va cessar en [[1992]] com a president del Tribunal Constitucional i va retornar a l'universitat madrilenya com a Catedràtic d'Història del Dret. | + | Eixe mateix any fon elegit magistrat del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] per les [[Corts Generals]] a proposta del [[PSOE]], càrrec que va renovar en [[1983]]. En l'any [[1985]] fon nomenat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. El [[3 de març]] de [[1986]] fon elegit president del Tribunal Constitucional i en [[1989]] fon renovat en dit càrrec. Va cessar en [[1992]] com a president del Tribunal Constitucional i va retornar a l'universitat madrilenya com a Catedràtic d'Història del Dret. |
En l'any [[1991]] fon elegit membre de la Comissió d'Arbitrage Internacional per a la Conferència de Pau de [[Yugoslàvia]] fins a [[1995]], quan va ser nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Eixe mateix any seria nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca. | En l'any [[1991]] fon elegit membre de la Comissió d'Arbitrage Internacional per a la Conferència de Pau de [[Yugoslàvia]] fins a [[1995]], quan va ser nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Eixe mateix any seria nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca. | ||
| − | Tomás y Valiente fon assessinat en l'any [[1996]] per la banda terrorista ETA en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit als 63 anys d'edat. | + | Tomás y Valiente fon assessinat en l'any [[1996]] per la [[ETA|banda terrorista ETA]] en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit als 63 anys d'edat. |
| − | En la Biblioteca de Dret de l'Universitat Autònoma de Madrit es pot consultar la colecció bibliogràfica donada a l'Universitat. El seu archiu personal fon donat pels seus hereus al Tribunal Constitucional, que es conserva en l'Archiu General. | + | En la Biblioteca de Dret de l'Universitat Autònoma de Madrit es pot consultar la colecció bibliogràfica donada a l'Universitat. El seu archiu personal fon donat pels seus hereus al Tribunal Constitucional, que es conserva en l'Archiu General. |
== Cites == | == Cites == | ||
Última revisió del 09:32 5 jul 2023
| Francisco Tomás y Valiente | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste, historiador i escritor. | ||
| Naiximent: | 8 de decembre de 1932 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 14 de febrer de 1996 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Francisco Tomás y Valiente (Valéncia, 8 de decembre de 1932 - † Madrit, 14 de febrer de 1996) fon un juriste, historiador i escritor valencià, president del Tribunal Constitucional (1986-1992). Fon assessinat en l'any 1996 per l'organisació terrorista ETA en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit. Va rebre a títul pòstum l'Orde del Mèrit Constitucional.
Biografia[editar | editar còdic]
Francisco Tomás y Valiente era llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia en l'any 1955, tingué una clara vocació docent des de molt primerenc. En 1957 va presentar la seua tesis doctoral en matèria de dret processal històric, que va rebre la calificació de sobreixent "Cum Laude" i li feu mereixedor del Premi Extraordinari de Doctorat. Fon també en l'Universitat de Valéncia a on va iniciar la seua carrera com a docent i investigador.
En l'any 1964 va obtindre per oposició la Càtedra d'Història del Dret de l'Universitat de La Laguna, pero en octubre d'eixe mateix any es va traslladar a l'Universitat de Salamanca. En 1972 va passar a ser membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià, i en l'any 1980 es va incorporar a l'Universitat Autònoma de Madrit.
Eixe mateix any fon elegit magistrat del Tribunal Constitucional per les Corts Generals a proposta del PSOE, càrrec que va renovar en 1983. En l'any 1985 fon nomenat acadèmic de número de la Real Acadèmia de l'Història. El 3 de març de 1986 fon elegit president del Tribunal Constitucional i en 1989 fon renovat en dit càrrec. Va cessar en 1992 com a president del Tribunal Constitucional i va retornar a l'universitat madrilenya com a Catedràtic d'Història del Dret.
En l'any 1991 fon elegit membre de la Comissió d'Arbitrage Internacional per a la Conferència de Pau de Yugoslàvia fins a 1995, quan va ser nomenat membre permanent del Consell d'Estat. Eixe mateix any seria nomenat doctor honoris causa per l'Universitat de Salamanca.
Tomás y Valiente fon assessinat en l'any 1996 per la banda terrorista ETA en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit als 63 anys d'edat.
En la Biblioteca de Dret de l'Universitat Autònoma de Madrit es pot consultar la colecció bibliogràfica donada a l'Universitat. El seu archiu personal fon donat pels seus hereus al Tribunal Constitucional, que es conserva en l'Archiu General.
Cites[editar | editar còdic]
Assessinat[editar | editar còdic]
El 14 de febrer de 1996 fon assessinat per Jon Bienzobas Arretxe, 'Karaka', un membre de la banda terrorista ETA en el seu despaig de l'Universitat Autònoma de Madrit mentres parlava per teléfon en el professor Elías Díaz, qui va sentir els dispars des de l'atre costat de la llínea. A raïl del seu assessinat, el 19 de febrer va tindre lloc una multitudinària manifestació, a la que varen assistir 850.000 persones, per a demanar el fi de la violència d'ETA.
En 2007 la Secció Tercera de la Sala de lo penal de l'Audiència Nacional va condenar a 30 anys de presó a l'etarra Jon Bienzobas per dit assessinat.
Obra[editar | editar còdic]
- Los validos de la Monarquía española del siglo XVII (Siglo XXI de España, 1982), ISBN: 84-323-0446-8
- El Derecho penal de la Monarquía absoluta
- El marco político de la desamortización en España (Ariel, 1989), ISBN: 84-344-0704-3
- La venta de oficios en Indias (1492-1606)
- La tortura en España. Estudios históricos
- Gobierno e instituciones en la España del antiguo régimen
- El reparto competencial en la jurisprudencia del Tribunal Constitucional
- Códigos y constituciones (1808-1978)
- Manual de Historia del Derecho Español
- A orillas del estado (obra pòstuma)
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Els reconeiximent són numerosos, posem alguns eixemples:
- Rebé a títul pòstum l'Orde del Mèrit Constitucional.
- Rebé a títul pòstum la Medalla d'Honor de l'Universitat de La Laguna.
- Rebé a títul pòstum la Medalla de l'Universitat Autònoma de Madrit.
- Un carrer del Campus de Tarongers de l'Universitat de Valéncia du el seu nom.
- La sèu en Valéncia de la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància) du el seu nom.
- En Elig un atre carrer ha rebut el seu nom.
- En Quart de Poblet un carrer du el seu nom.
- En Santander, un carrer du el seu nom.
Ademés, en algunes facultats d'universitats hi han aules que també porten el nom de Francisco Tomás y Valiente (Albacete, Barcelona, Girona, Madrit o Tenerife).