Llínea 5: |
Llínea 5: |
| |unitat = [[Comunitat autònoma]] | | |unitat = [[Comunitat autònoma]] |
| |himne = [[Himne de Múrcia]] | | |himne = [[Himne de Múrcia]] |
− | |bandera = Bandera de la Regio de Murcia.png | + | |bandera = Flag of the Region of Murcia.svg |
− | |escut = escutmurcia.png | + | |escut = Escudo-ca-murcia.svg |
− | |mapa = Localisacio de Murcia respecte Espanya.png | + | |mapa = Region de Murcia in Spain (including Canarias).svg |
| |tamany_mapa = 200px | | |tamany_mapa = 200px |
| |peu_mapa = Regió de Múrcia en Espanya | | |peu_mapa = Regió de Múrcia en Espanya |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| |gentilici = Murcià/na | | |gentilici = Murcià/na |
| |dirigents_nom = Ramón Luis Valcárcel Siso ([[PP]]) | | |dirigents_nom = Ramón Luis Valcárcel Siso ([[PP]]) |
− | |superficie = 11.313 km² | + | |superfície = 11.313 km² |
| |superfície_lloc = 9 | | |superfície_lloc = 9 |
| |superfície_post = (2,9%) | | |superfície_post = (2,9%) |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| |camp1 = | | |camp1 = |
| |camp2_nom = Llengua pròpia | | |camp2_nom = Llengua pròpia |
− | |camp2 = [[Idioma espanyol|Espanyol]] i [[Idioma valencià|Valencià]] | + | |camp2 = [[Idioma espanyol|Espanyol]] |
| |camp3_nom = Fundació | | |camp3_nom = Fundació |
| |camp3 = [[Regne de Múrcia]] | | |camp3 = [[Regne de Múrcia]] |
| |camp4_nom = Festa oficial | | |camp4_nom = Festa oficial |
| |camp4 = [[9 de juny]] ([[Dia de la Regió de Múrcia]]) | | |camp4 = [[9 de juny]] ([[Dia de la Regió de Múrcia]]) |
− | |població = 1.426.109 hab. | + | |població = 1.511.251 |
| |població_lloc = 10 | | |població_lloc = 10 |
− | |població_any = 2008 | + | |població_any = 2020 |
| |població_post = 10% aprox | | |població_post = 10% aprox |
| |densitat = 126,06 hab/km² | | |densitat = 126,06 hab/km² |
Llínea 40: |
Llínea 40: |
| |tipo_superior_X = | | |tipo_superior_X = |
| |superior_X = | | |superior_X = |
− | |pàgina web = http://www.carm.es | + | |pàgina web = www.carm.es |
| }} | | }} |
− | La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el sur-est de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]]. | + | La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el surest de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]]. |
| | | |
| Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm. | | Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | Els Cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla. | + | Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capital en [[Carthago Spartaria]] (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla. |
| | | |
− | Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Després Múrcia passà a formar part del Regne de Castella. | + | Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]]. |
| | | |
| === Llengua === | | === Llengua === |
Llínea 66: |
Llínea 66: |
| | | |
| En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament. | | En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{commonscat|Region of Murcia}} |
| | | |
| {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} |
| + | |
| | | |
| [[Categoria:Regió de Múrcia]] | | [[Categoria:Regió de Múrcia]] |