Diferència entre les revisions de "Alquerieta de Guardamar"
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
* L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el [[sigle XVII]] i reformada en el [[sigle XIX|XIX]], conserva una talla [[Barroc|barroca]] de la Mare de Deu de la Llet. | * L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el [[sigle XVII]] i reformada en el [[sigle XIX|XIX]], conserva una talla [[Barroc|barroca]] de la Mare de Deu de la Llet. | ||
* Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del [[sigle XVII]] en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler. | * Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del [[sigle XVII]] en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:50 27 gin 2023
Alquerieta de Guardamar (en castellà Guardamar de la Safor), és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor. També és coneguda com l'Alquerieta.
Història
Antiga alqueria islàmica pertanyent a la jurisdicció del castell de Bairén, darrere la conquista, en que es va conéixer com l'Alqueria de Tamarit, conservà la seua població fins a l'expulsió dels moriscs en l'any 1609, data en que contava en uns mil habitants aproximadament. Pràcticament despoblada en les décades següents, passà a ser possessió dels Borja i, despuix, fon adquirida pel Comte de Trénor. El seu últim senyor fon, fins a l'abolició dels senyorius, el marqués de Mirasol.
Toponímia
El seu topònim fa referència a la seua funció primitiva que seria la de vigilància de la costa.
Demografia
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 547 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2017 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63 | 54 | 64 | 69 | 70 | 68 | 71 | 196 | 316 | 343 | 472 | 547 |
Economia
L'agricultura és l'única font de recursos locals en un 77,7% de l'extensió cultivada en cítrics.
Llocs d'interés
L'únic parage a destacar del seu diminut terme (1,1 km2) és la plaja, única verge de la comarca, en el sistema dunar intacte, condició que, pot ser, perdrà ya que s'està dotant a la mateixa de tota classe de servicis turístics.
El poble també és de reduïdes dimensions i conta en dos edificis singulars:
- L'iglésia de Sant Joan Batiste. Construïda en el sigle XVII i reformada en el XIX, conserva una talla barroca de la Mare de Deu de la Llet.
- Casa Gran, o dels Tamarit. Antic casal del sigle XVII en un excelent estat de conservació que actualment és un establiment hostaler.
Vore també
Referències
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alquerieta de Guardamar.- Ajuntament d'Alquerieta de Guardamar
- Portal turístic de la Safor
| Municipis de La Safor | |
|---|---|
| Ador • Alfauir • Almiserà • Almoines • L'Alqueria de la Comtesa • Alquerieta de Guardamar • Barig • Bellreguart • Beniarjó • Benifairó de Valldigna • Beniflà • Benirredrà • Castellonet • Daimús • La Font d'En Carròs • Gandia • Llocnou de Sant Jeroni • Miramar • Oliva • Palma de Gandia • Palmera • Piles • Potries • Rafelcofer • El Real de Gandia • Ròtova • Simat de Valldigna • Tavernes de Valldigna • Vilallonga • Xeraco • Xeresa | |