Diferència entre les revisions de "Zinnia"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1189, 1221, 1377. 1759. | + | El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1189, 1221, 1377. 1759. L'espècie tipo és Chrysogonum peruvianum L. = Zinnia peruviana (L.) L. |
| + | |||
| + | El nom del gènero prové del botànic [[Alemanya|alemà]] [[Johann Gottfried Zinn]] ([[1727]]–[[1759]]). | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
Revisió de 12:52 27 dec 2022
Zinnia és un gènero de plantes anuals i perennes, en flor de la família Asteraceae. Originalment de praderies seques d'un àrea que s'estén del suroest nortamericà fins a Amèrica del sur, pero sobretot Mèxic, a on se li coneix en el nom de Guadalajara; notable per les seues flors solitàries que vénen en una varietat de colors lluents. També és habitual en Costa Rica a on se li coneix com a flor de Sant Rafael.
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1189, 1221, 1377. 1759. L'espècie tipo és Chrysogonum peruvianum L. = Zinnia peruviana (L.) L.
El nom del gènero prové del botànic alemà Johann Gottfried Zinn (1727–1759).
Característiques
Són plantes anuals i perennes originàries d'Amèrica Central i del sur. Hi ha unes 70 espècies descrites i d'estes, solament 22 acceptades. Són molt apreciades com a plantes de jardí i de test.
Es de fulls oposts, sésils, ovalades i sanceres. Capítuls terminals, solitaris de color dorat, taronja o violáceo. Molt apreciada en floricultura perque la flor es conserva casi un més despuix de ser tallada.
Les flors són solitàries, generalment de colors vius i variats, i atrauen molt a les palometes.
Plantació
Es planten directament per llavor en el seu lloc definitiu. Es poden sembrar llavors de Zinnia en la superfície i despuix agregar solament una chicoteta capa de terra per a que les llavors no estiguen directament expostes a la llum solar. És important un bo allumenament solar i bona aireació per a previndre l'aparició del mildiu. L'excés d'humitat o de rec la danyen.
És una flor molt vistosa que agrada tant als plantadors com al públic. Esta flor atrau a palometes (papilionáceas) i molts jardiners les planten per a atraure a estes palometes. Són plantes en atractiu econòmic per als vivers pel seu fàcil cultiu que ademés es pot portar a terme en qualsevol época de l'any. Destaquen, pel seu potencial, Zinnia elegans (Jacq) i Zinnia violacea, per la diversitat de colors, pétals i el tamany de les flors. Una propietat important de la zinnia és el seu llarc periodo de floració, i al fet de que una volta tallada, els ulls de la base tornen a tirar flor i a formar nous rams.
Referències
Bibliografia
- Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil
- Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newslett. 37: i–iii
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. * Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zinnia.
Wikispecies té un artícul sobre Zinnia.
«Zinnia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).