Diferència entre les revisions de "Puchero"
| (No es mostren 34 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[ | + | [[Archiu:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[cigró|cigrons]], [[Gallus gallus|pollet]], [[api]], [[carlota|carlotes]], [[Brassica napus|nap]], [[porro]] i [[choriç]].]] |
| − | [[Archiu:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat | + | [[Archiu:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat d'olla madrilenya en [[cigró|cigrons]] , creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]] |
| − | Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[ | + | Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[nap]], la [[chirivia]]), [[Creïlla|creïlles]] o [[Carlota|carlotes]], llegums ([[cigró|cigrons]], [[fesol]]s) i atres aditaments, als quals a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.) |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
[[Archiu:Cocidomontanes.JPG|thumb|250px|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]] | [[Archiu:Cocidomontanes.JPG|thumb|250px|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]] | ||
| − | És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en | + | És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner. |
| − | Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o | + | Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (en castellà ''vuelcos'', en referència a cada volta que s'abocava o escudellava contingut en un plat) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits. |
| − | En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen | + | En antics receptaris castellans (generalment de convents) es descriuen olles de fins a 14 ''vuelcos'' o plats, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orellanes i panses)... |
| − | És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[ | + | És llegendaria l'[[olla madrilenya]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[olla gallega|gallega]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada. |
| − | Atres famosos plats com | + | Atres famosos plats com l'[[Escudella]] catalana o el [[Puchero podrit]] són de característiques similars. |
| − | Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com '' | + | Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com ''Pot pourri''). |
| − | Durant el [[sigle XIX]], en les cases | + | Durant el [[sigle XIX]], en les cases acabalades de la meseta castellana, es feya olla tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina castellans se pot trobar la recepta en el nom de ''caldo de cocido'', és dir, caldo d'olla) i alguna volta es permetien el caprig de posar cigrons. En moltes cases se'n feya en excés, per a donar-ne les sobres als pobres. |
Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig. | Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig. | ||
| + | == Olla valenciana == | ||
| + | L'olla és molt típica en la [[Comunitat Valenciana]] i es presenta de diferents maneres i en diferents ingredients segons les [[Comarques valencianes|comarques valencianes]]. | ||
| + | Algunes de les seues varietats: | ||
| + | * [[Olla en pilotes]] | ||
| + | * [[Olla de cigrons i carts]] | ||
| + | * [[Olla de La Plana]] | ||
| + | * [[Sacsacollons]] | ||
| + | |||
| + | == Atres variants espanyoles == | ||
| + | |||
| + | === Olla de Lalín === | ||
| + | |||
| + | {{AP|Olla de Lalín}} | ||
| + | |||
| + | L'[[olla de Lalín]] és un plat típic de la localitat de [[Lalín]]. S'elabora tenint com a base els productes procedents del porc. Al voltant d'este plat, molt conegut en la cuina gallega, se celebra la ''Fira de l'olla'' i el ''més de l'olla''. | ||
| + | === Olla lebaniega === | ||
| + | {{AP|Olla lebaniego}} | ||
| + | L'[[olla lebaniega]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de la vall de [[Liébana]] en [[Cantàbria]]. És un guis d'interior els components essencials del qual són els [[cigró|cigrons]] de [[Potes]], les [[creïlles]] i el [[cop]] als que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc|matacíu]] del [[porc|chon]]'' ([[choriç]], [[botifarra]], [[Tocino de porc|cansalada]], [[os de cuixot]]), ademés de carn de [[vedella]] ([[cecina]], os de [[genoll]] i [[zancarró]]) i [[replé (gastronomia)|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. Sempre es menja com a plat únic, degustant-se primer la sopa, despuix les cigroneres i de tercer les carns, també la farcidura, o be tot junt. | ||
| + | |||
| + | === Olla madrilenya === | ||
| + | |||
| + | {{AP|Olla madrilenya}} | ||
| + | |||
| + | L'[[olla madrilenya]] es diu que és de ''tres vuelcos'' perque s'escudellen tres plats per comensal. Primer se servix la sopa en [[fideu]]s (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el [[cop]] solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera volta que s'escudella es posen les carns trossejades, les [[chacina]]s, la cansalada i el moll dels ossos de canya. | ||
| + | === Olla maragata === | ||
| + | |||
| + | {{AP|Olla maragata}} | ||
| + | |||
| + | L'[[Olla maragata]] és un dels més tradicionals de la comarca de la [[Maragatería]] en [[Província de León|León]]. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], cigróns i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en les tres vegades que se servix es fa 'al revés', sent primer les carns de l'olla, despuix les verdures, per a acabar en la [[sopa]]. | ||
| + | |||
| + | === Olla montanyesa === | ||
| + | {{AP|Olla montanyesa}} | ||
| + | L'[[Olla montanyesa]] és el plat [[Gastronomia|gastronòmic]] típic de [[Cantàbria]] que, a diferència d'atres tipos d'olla típiques del país, no porta [[cigró|cigrons]] com a element principal del plat. És un guis d'interior els components essencials del qual són el [[fesol]] blanc i la [[col]] a les que s'afig el [[compango]] procedent del ''[[Matança del porc|matacíu]] del [[porc|chon]]'' ([[choriç]], [[costella]], [[botifarra]] i [[Tocino de porc|cansalada]]) i [[replé (gastronomia)|replé]] de [[molla]]s, ou i carn. | ||
| + | |||
| + | ===Olla andalusa === | ||
| + | |||
| + | L'Olla andalusa és el plat típic d'[[Andalusia]], és un tipo d'olla que s'elabora principalment en [[carabassa]] i [[fesols verts]] (que els andalusos nomenen ''habichuelillas''), ademés d'en [[cigró|cigrons]] i atres verdures ([[creïlla]], [[carlota]]) i carns de [[vedella]]. Se sol batre part de la verdura en combinació en algunes espècies, per a elaborar una salsa espessa que es posa per damunt del plat. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://hortainformacio.com/2013/12/29/la-nostra-cuina-puchero/ La nostra cuina: Puchero - Horta informació] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | <references /> | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] | [[Categoria:Gastronomia d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Olles| ]] | [[Categoria:Olles| ]] | ||
{{Traduït de|es|Cocido}} | {{Traduït de|es|Cocido}} | ||
Última revisió del 12:16 27 dec 2022
Una olla és un guis fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de porc, vedella, pollet o corder), embotits, verdures (com la col, el nap, la chirivia), creïlles o carlotes, llegums (cigrons, fesols) i atres aditaments, als quals a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir (ous, etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.)
Història[editar | editar còdic]
Hi ha autors que asseguren que segons l'home va posseir coneiximents de cantereria, va posar el recipient en aigua i va intentar ablanir, coent, les carns de caça que tan treballosament conseguix.[1]
Característiques[editar | editar còdic]
És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en hivern, quan en cases en calefacció deficient, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i cop de col) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.
Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (en castellà vuelcos, en referència a cada volta que s'abocava o escudellava contingut en un plat) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur dels llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns ous estrelats, és dir, fregits, en salsa de tomata i choriç i botifarra fregits.
En antics receptaris castellans (generalment de convents) es descriuen olles de fins a 14 vuelcos o plats, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orellanes i panses)...
És llegendaria l'olla madrilenya (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi (gallega, particularment en la seua variant del olla de Lalín, montanyesa, lebaniega, maragata, etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.
Atres famosos plats com l'Escudella catalana o el Puchero podrit són de característiques similars.
Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com Pot pourri).
Durant el sigle XIX, en les cases acabalades de la meseta castellana, es feya olla tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina castellans se pot trobar la recepta en el nom de caldo de cocido, és dir, caldo d'olla) i alguna volta es permetien el caprig de posar cigrons. En moltes cases se'n feya en excés, per a donar-ne les sobres als pobres.
Els restants de l'olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de roba vella. En la Comunitat Valenciana s'aprofita per a elaborar el arròs al forn i arròs en costra a l'estil d'Elig.
Olla valenciana[editar | editar còdic]
L'olla és molt típica en la Comunitat Valenciana i es presenta de diferents maneres i en diferents ingredients segons les comarques valencianes.
Algunes de les seues varietats:
Atres variants espanyoles[editar | editar còdic]
Olla de Lalín[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Olla de Lalín.
L'olla de Lalín és un plat típic de la localitat de Lalín. S'elabora tenint com a base els productes procedents del porc. Al voltant d'este plat, molt conegut en la cuina gallega, se celebra la Fira de l'olla i el més de l'olla.
Olla lebaniega[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Olla lebaniego.
L'olla lebaniega és el plat gastronòmic típic de la vall de Liébana en Cantàbria. És un guis d'interior els components essencials del qual són els cigrons de Potes, les creïlles i el cop als que s'afig el compango procedent del matacíu del chon (choriç, botifarra, cansalada, os de cuixot), ademés de carn de vedella (cecina, os de genoll i zancarró) i replé de mollas, ou i carn. Sempre es menja com a plat únic, degustant-se primer la sopa, despuix les cigroneres i de tercer les carns, també la farcidura, o be tot junt.
Olla madrilenya[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Olla madrilenya.
L'olla madrilenya es diu que és de tres vuelcos perque s'escudellen tres plats per comensal. Primer se servix la sopa en fideus (per a això cal còure'ls en el caldo durant 5 minuts). Despuix es presenten les cigroneres en una font en les verdures: el cop solsit, la carlota i el nap en rodanches. La tercera volta que s'escudella es posen les carns trossejades, les chacinas, la cansalada i el moll dels ossos de canya.
Olla maragata[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Olla maragata.
L'Olla maragata és un dels més tradicionals de la comarca de la Maragatería en León. Es tracta d'un olla que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, sopa, col, cigróns i sèt carns. Es tracta d'un plat molt celebrat en Astorga o els pobles de la seua comarca com Castrillo dels Polvazares o Santiago Milles. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en les tres vegades que se servix es fa 'al revés', sent primer les carns de l'olla, despuix les verdures, per a acabar en la sopa.
Olla montanyesa[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Olla montanyesa.
L'Olla montanyesa és el plat gastronòmic típic de Cantàbria que, a diferència d'atres tipos d'olla típiques del país, no porta cigrons com a element principal del plat. És un guis d'interior els components essencials del qual són el fesol blanc i la col a les que s'afig el compango procedent del matacíu del chon (choriç, costella, botifarra i cansalada) i replé de mollas, ou i carn.
Olla andalusa[editar | editar còdic]
L'Olla andalusa és el plat típic d'Andalusia, és un tipo d'olla que s'elabora principalment en carabassa i fesols verts (que els andalusos nomenen habichuelillas), ademés d'en cigrons i atres verdures (creïlla, carlota) i carns de vedella. Se sol batre part de la verdura en combinació en algunes espècies, per a elaborar una salsa espessa que es posa per damunt del plat.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Néstor Luján, (1994), "Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía",Ed. Folio,Barcelona
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cocido de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.